Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Embassament Santa Anna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Embassament Santa Anna. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 d’abril del 2026

VIA DEL JOSEPET I DEL JOANET A SANTA ANNA

 DIUMENGE, 5 D' ABRIL

Aquest diumenge està en plena Setmana Santa i ens fa por marxar lluny per no trobar cues a la carretera quan comenci la operació tornada.

De totes formes quedem a Jorba com cada diumenge i allà acabarem de decidir on anirem. Avui som cinc, tot i que al Mam el trobarem a Cervera.


De les diferents propostes que portem sembla que la que te mes adeptes es Santa Anna i sense pensar amb les cues de tornada decidim fer -hi cap.

Quan arribem al pàrquing encara està a l'ombra però a tocar de la presa ja fa un bon solet i decidim esmorzar allà.

Després d'esmorzar ens repartim en dues cordades, el Pere, el Mam i l'Angel aniran a la via “Rea Sílvia” i el Pep i jo ens posarem a la via “El Josepet i el Joanet” que es la ultima via que em queda per fer en aquesta paret.


Fem la curta aproximació junts i a peu de paret ens separem, la nostra via comença en una canal poc abans d' arribar a la seva via.

Per arribar a peu de via ens costa esbrinar per on fer-ho, senyal que es una via no gaire freqüentada.

La primera tirada puja per una canal on trobarem un pont de roca i un parabolt, una vegada superat aquest cal creuar la canal cap a l'esquerra per entrar en un replà on teòricament hi ha la reunió, però no hi hem trobat res. Si que veiem els primers parabolts de la via que pugen per un espero de roca gris.


La primera tirada me la he agenciat jo perquè a partir d'aquí no se pas com aniré, totes la resta de tirades estan graduades força alt.

La segona tirada es molt bonica i estètica, puja per un contrafort mig per placa i mig per diedre, es molt mantenguda i en algun punt amb roca a controlar. Hem trobat onze parabolts però amb aire entre ells.

La reunió la fem uns pocs metres per sobre de la via que fan els companys i que s¡apropa molt a la nostra en la seva segona tirada.


La tercera tirada ja se que patiré de valent, el grau està molt per sobre del que pugui fer , però porto un estrep per ajudar-me.

El Pep se la treu amb un parell de caigudes.

La tirada comença per un esperó gris que segueix uns deu metres per després creuar un gran diedre on tot canvia,la roca, la verticalitat i la dificultat, tot es complica molt mes.

Jo a partir d'aquest flanqueig he anat amb l'estrep com a company inseparable fins a tornar a sortir a l'aresta oposada del diedre on la roca torna a ser gris i ja més escalable.


Tot i anar amb estrep he acabat trencat i deixo que el Pep segueixi portant la cordada. Hem trobat tretze parabolts a la tirada

La quarta tirada segueix un espero tot amb roca gris molt abrasiva, però on cal controlar algun bloc .Està graduada de cinquè superior i es mantinguda. Trobarem vuit parabolts i te la reunió a trenta metres, just al final de la via “Gran Diagonal”.

Ara tan sols ens resta creuar tota la carena fins a sortir sobre el castell , es una tirada fàcil on podrem aprofitar les reunions de les diferents vies que acaben a la carena per assegurar-nos.


Els companys que han acabat abans han fet un rapel per aprofitar el darrer panys de paret i fer alguna de les vies que han obert en aquesta paret, però amb el Pep decidim baixar fins el cotxe i anar a tastar alguna via de les agulles de l'altre vessant del riu , les “Agulles de Santa Anna”.

Primer volíem fer la via Normal que demana portar trastos, però fa molta calor i estem cansat, per tant decidim agafar tan sols cintes i provar alguna de les vies d'esportiva que hi ha al voltant.


Per arribar-hi cal agafar un corriol que surt abans dels tunel i seguir-lo fins a una petita ferrada que supera un pany de roca , una vegada superat ja serem a peu de l a primera agulla.

El primer que fem es inspeccionar les diferents vies i localitzar la via “Normal” per si tornem un altre dia.

Aquesta està just al coll i hem vist un pitó arcaic a pocs metres del terra, després res de res.


Tornem a baixar i ens posem en una via que per les referencies que tenim deu tenir una graduació de 6a, però res mes lluny de la realitat, he vist a Pep patir de valent i decideixo que no pujo, el despenjo i marxem un xic “mosques” per la dificultat que ha trobat, ( a casa mirant ressenyes resulta que la via que ha fet es la “Pionera” graduada de 6b+) res a veure amb la graduació de la ressenya que portàvem.


Amb aquesta calor decidim que ja hem fet prou i després d'esperar als companys marxem a Alfarràs per fer la cervesa de rigor.

La tornada a està mes bona del que ens pensàvem i quasi no hem fet cap aturada.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................... Del Josepet i del Joanet

APERTURISTES.............. ?????

CORDADA........................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes, estrep

DIFICULTAT........................ 6a+/Ae

dilluns, 23 de febrer del 2026

VIES EL DESPERTAR DE LOS FOSILES + MARIADRI A LA AGULLA DE SANTA ANA

 DIUMENGE, 22 DE FEBRER

Aquesta setmana proposo a la colla anar a descobrir un sector que no conec, però ells prefereixen anar a una zona coneguda i assegurar la sortida, finalment decidim anar a Santa Anna una zona que darrerament he visitat bastant però que algú dels companys no coneix.


                                                 VIA EL DESPERTAR DE LOS FOSILES

Aprofitem la sortida per aturar-nos a esmorzar al bar “Los Amigos” on diuen que podrem trobar ressenyes de la zona.

Mentre esmorzem , revisem el llibre de “piulades” i les ressenyes. Quasi tot la ho tinc controlat però tot i així encara he trobat un parell de ressenyes que no coneixia i que m'emporto fotografiades per augmentar la llista de pendents.

Una vegada al parquig fem dos grups, l'Angel , el Pere i el Toni aniran a fer la Gran Diagonal i es quedaran a fer alguna de les noves variants que s'han obert a la part alta de la paret.


Al Pep li proposo anar a fer la via “ El despertar de los fosiles” on ja se que patiré però que tinc ganes de fer i ell podrà gaudir de dificultat i bona roca.

Per poder fer quelcom de primer em demano la primera tirada. Es una tirada que quasi coincideix amb la via “Rea Silvia” que ja vaig fer fa anys i crec que podré fer-la, tot i que els anys no perdonen.

Començo la tirada amb un tacte estrany com en totes les primeres tirades de la zona. Es tant ombrívola que la roca es un “sabó”, però una vegada a l'aresta aquesta millora i es deixa fer. En aquesta tirada hem trobat cinc assegurances, parabolts, algun químic i fins i tot un pitó a prop de la reunió i que pertany a la via Rea Silvia.


La tirada te uns vint-i-cinc metres.

La segona tirada es molt bonica i força dura, molt mantinguda, comença amb un desplom per continuar vertical abans de superar un segon desplom i acaba per superar una agulla afilada on trobarem la reunió en un coll una vegada superada la agulla.

En la tirada trobarem dotze parabolts i un arbre llaçat al cim de l'agulla, he pogut mantenir el tipo menys en els dos desploms on he tibat de les bagues com un “cosac”.

A la reunió he arribat bufant i amb el “bessó” carregadíssim.


La tercera tirada ja es mes suau però amb roca de vessant Nord, molt arrodonida, està assegurada amb deu parabolts i acaba just dalt de l'aresta.

Ara tan sols resta acabar aquesta per arribar al final de l'esperó amb una grimpada de tercer grau on podrem aprofitar la reunions finals de les vies que anirem trobant.

Els companys que tenim encara està escalant alguna de les variants i nosaltres decidim baixar fins a peu de via de la vessant Sud per fer alguna altre via.


                                                               VIA  MARIADRI

Una vegada a peu de via escollim pujar per la via “Mariadri” que es la única que no he fet d'aquest sector.

La primera tirada es un xic mes difícil que la que he fet amb anterioritat, però amb la dificultat concentrada en un tram curt a mitja tirada, la resta es deixa fer be, trobarem deu parabolts i fa reunió a pocs metres per sota de la reunió on comença el espero del Salla Gran.

Ara en aquest sector hi ha un munt de vies i assegurances, nosaltres decidim seguir per la nostra via. La segona tirada comença amb un lleuger flanqueig ascendent a l'esquerra per anar a cerca una gran placa molt estètica i mantinguda i amb la dificultat ascendent fins el punt que a la part de dalt es molt vertical i amb poca presa, (diuen que 6c), jo aquest darrer tram l'he fet amb A0. Hi ha dotze parabolts a la tirada.


La reunió la fem on aquesta via s'ajunta amb la via “ La cua del Drac” que hem seguit fins arribar al castell, però en lloc de seguir per l'aresta hem fet un tram de via que puja per la dreta del esperó assegurada amb químics i un xic més mantinguda..

Ara si, els companys ja baixen amb rapel per la cara Sud i nosaltres tornem a fer el camí de l'ermita per tornar a peu de via.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM.................................. El Despertar de los fosiles

APERTURISTES............... Agustí Sans, Josep M. Escart

CORDADA........................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL........................ 15 cintes

DIFICULTAT...................... 6a+


DADES DE LA VIA

NOM................................ Mariadri

APERTURISTES............. Agustí Sans, Marian Arilla, Adrian Garcia

CORDADA...................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL..................... 15 cintes

DIFICULTAT.................... 6c (6a+/A0)

dilluns, 2 de febrer del 2026

ESCAPADA AL PANTA DE SANTA ANNA A LA RECERCA DEL "CALORET"

 DIUMENGE, 01 DE FEBRER

El divendres començo a preparar la sortida de diumenge i com sempre faig la trucada al grup del Penedes per si tenen alguna proposta.

El Pep va amb el Joanet a Rasquera perquè volen obrir una altre via al sector de les Picossies i l'Angel amb el Pere també baixen però a fer alguna via de la zona esquerra de la paret. Però jo ja les repetit un parell de vegades i prefereixo cercar nous territoris

                             VIES MAXICOSI+ TORRI+PLUJA D'ESTELS+ LIAM LA LIA

El Josep Aiguade també vol sortir però li queda molt lluny baixar fins Rasquera , i decidim marxar per la nostra banda a cercar un lloc mes proper i amb caloreta.

Quedem a les 8,30 en trobar-nos a Cervera i allà acabar de decidir el millor lloc.

Abans de sortir de casa miro la meteo i sembla que on farà millor temperatura serà a Sant Anna i li proposo d'anar-hi, com que ell no hi ha escalat mai, es una proposta win win.

Arribem a Alfarràs passades les nou però amb la mosca darrera la orella, no estava previst cap tipus de pluja i ara aquí està plovent i el terra mullat.


Per fer temps, anem a esmorzar al bar i donem temps a que escampi la pluja.

A les deu marxem fins el pàrquing de Santa Anna on no hi ha cap cotxe i li proposo anar a fer alguna via que encara tinc pendent a les Agulles de Santa Anna.

Arribem a peu de via i com sempre en aquest racó tot està moll i ombrívol però decidim seguir endavant. Avui començarem per la via “Maxicosi” que presenta una tirada d'uns trenta metres curts i està protegida per dugues bagues en arbres i cinc parabolts, hem fet reunió a la via “Miguel Urbano”.


La segona tirada segueix la gran diagonal fins a trobar la reunió de la via “Del Salla Gran” que es el camí normal per anar al segon pany de paret.

La tercera tirada es creuar la canal que separa les dugues agulles però aquesta vegada anem a cercar la reunió que hi ha mes a l'esquerra que es d'on surten les tres vies que volem fer.

La primera que fem es la via “Torri” que ens queda just a sobre,la fem amb una sola tirada saltant-nos la reunió inter mitja. Trobarem uns onze parabolts i un pont de roca en quaranta cinc metres. Un sol rapel ens deixa altre vegada a la reunió.


                                         VIA CUA DEL DRAC variant LLANGARDAIX

La segona via que fem es la “Pluja d'estels” que per mi es la millor de les tres, aquesta via es un xic mes curta uns quaranta metres i trobarem onze parabolts i quatre ponts de roca o arbres llaçats que no hem utilitzat. Un altre rapel i tornem a la reunió.

Ara fem la darrera via d'aquesta paret , es la via que resta mes a l'esquerra de totes, també es un xic mes curta, com l'anterior i està protegida per dotze parabolts i sis ponts de roca que tampoc hem utilitzat. Ara he donat per amortitzada aquesta paret i baixem caminant per darrera l'ermita, però com que anem be de temps, li proposo fer la via “ La cua del Drac” però agafant la variant “Llangardaix”.


La primera tirada, com sempre humida i poc abans d'arribar a la reunió veiem un químic descaradament a la dreta decantant-se a la vertical i deixant l'aresta. Darrera l'esperó ja veiem la reunió.

Ara estem a la variant “Llangardaix” que resulta força divertida, personalment excessivament assegurada però això no es problema, si no vols no els utilitzes. La tirada es divertida i amb bona roca, cal posar les bagues allargades per evitar fregament i torna a fer reunió una vegada superat un diedre i sobre la carena.


La tercera tirada la fem llarga per arribar a la darrera reunió, uns cinquanta metres ja per la via “ La Cua del Drac”.

Ara tan sols ens resta fer els vint metres finals per arribar al castell i al camí de baixada..

Aquí donem per acabada la jornada i marxem amb una bona solellada que està caient, tan que patíem a primera hora i ara ens sobra tota la vestimenta que portem.

JOSEP ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM........................... “Maxicosi”+ “Torri” + “Pluja d'estels “ + “Liam la Lia”

APERTURISTES …... Agustí Sanz, Pep Godoy

CORDADA................. Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL.................. 15 cintes

DIFICULTAT............... 6a, V, V+, V.


DADES DE LA VIA

NOM........................... La Cua del Drac variant “Llangardaix”

APERTURISTES....... Agustí Sanz, Pep Godoy

CORDADA................. Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL................. 15 cintes

DIFICULTAT................ V

divendres, 16 de gener del 2026

DESCOBRINT NOVES VIES AL ESPERO DE SANTA ANNA

 DIMECRES, 14 DE GENER

La propera setmana es presenta complicada per això volem aprofitar aquest dimecres per sortir i gaudir de la bona roca i les vies equipades.

Proposo al diferents companys una sortida al Pantà de Santa Ana.


Finalment serem quatre el Genis, el Xavi, el Pep i jo. I comencem el recorregut com sempre al bar de les Caravel·les d'Esparreguera, on quedem el Genis i jo, tot seguit anem a casa de Xavier per recollir-lo i on fem el canvi de cotxe, perquè avui li toca a ell portar-lo.

Tots tres anem fins a Jorba on trobem al Pep que ja ens està esperant. Ara si tots junts anem directes a Alfarràs on ens aturem per esmorzar i esperar que el Sol comenci a escalfar la roca.


Al pàrquing trobem una cordada que ja està preparada per començar la jornada, nosaltres ens preparem i repartim les cordades per estalviar-nos portar material en excés.

Finalment farem dues cordades, el Xavier i el Genis començaran per la via “ Maxicosi” i nosaltres per la “ Miquel Urbano”.

La primera tirada de la via està humida i amb roca que rellisca per la humitat però està ben assegurada amb tres arbres llaçats i set parabolts per a un recorregut de trenta metres. La dificultat es de cinquè o cinquè superior amb un passatge mes dur que podria ser 6a.


La segona tirada cavalca en part sobre la via “Gran Diagonal”, uns primers metres fins fins arribar a enllaçar amb la segona tirada d'aquesta via i després seguint-la fins la reunió on comença el Espero del Salla Gran. Hem sortit per l'esquerra de la reunió amb uns primers metres finets i sense assegurances fins a enllaçar amb la diagonal on si que trobem assegurances, però després hem vist que per la dreta de la reunió es surt amb bones assegurances i acaba enllaçant també. La tirada te uns vint-i-cinc metres de cinquè grau i trobarem 5 parabolts.


A la tercera tirada decidim pujar per l'”Aresta del Salla” amb una bona tirada molt estètica i bonica que segueix el fil de l'esperó fins a enllaçar amb la via “ La Cua del Drac” a l'altura de la tercera reunió. La tirada amb una dificultat de cinquè superior i vuit parabolts per assegurar-la.


Arribant a la reunió veiem uns químics que venen de la nostra dreta i desconeixem a quina via pertanyen, però com que ja he fet la via “ La cua del Drac” decidim pujar per l'altre costat per esbrinar on van, resultat !!!, una variant molt bonica que ens porta fins la darrera reunió abans del flanqueig de sortida. La tirada d'uns vint metres assegurada amb 7 químics i un arbre llaçat. La dificultat de cinquè o cinquè superior.

En aquesta reunió es pot sortir de la paret amb un flanqueig fàcil d'uns quinze metres fins el castell o fer un rapel de trenta metres que es torna a deixar a la “Gran Diagonal”.


Nosaltres com que encara es aviat, decidim fer el rapel i continuar escalant.

Una vegada a la canal decidim fer alguna de les vies que hi ha paral·leles a la “Gran Diagonal” i ens decantem per anar fent de dreta a esquerra, comencem per la via “Nauk”.

Aquesta tirada li toca al Pep i la fa d'una sola tirada de cinquanta metres i utilitzant unes tretze cintes. La dificultat de la tirada es de cinquè amb dos tram de cinquè superior.

Una vegada al cim i tot i esperant als companys que estan fent “l'esperó del Salla”, decidim fer-ne una altre que em toca a mi.


La següent en la llista es el “Diedre Bekari” que tenim just a l'esquerra, també de cinquanta metres però amb una dificultat un xic mes baixa, també hem posat tretze cintes (son la que portem).

Mentre nosaltres fem la via els companys han fet el rapel però se'ls ha enganxat la corda en un arbre al recuperar-la, i no poden treure-la.

Nosaltres ens oferim per a intentar-ho i mentre ells surten per la “Nauk” amb una corda, nosaltres pugem per la línia de químics que hem vist baixant i que enllacen amb els químics que hem seguit a dalt.


Una via de trenta metres equipada amb deu químics i amb una dificultat de cinquè i algun passatge de cinquè superior.

Ara una vegada a la reunió si que sortim per el flanqueig del castell on ens esperen els companys.

Tots junts anem a dinar a Alfarràs abans de tornar a casa..

JOSEP ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................... Miguel Urbano

APERTURISTES............... Agustí Sanz, Josep Godoy

CORDADA.......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 13 cintes

DIFICULTAT........................ V+/6a


DADES DE LA VIA

NOM................................... Esperó del Salla Gran

APERTURISTES............... Agustí Sanz, Josep Godoy

CORDADA.......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 13 cintes

DIFICULTAT........................ V+


DADES DE LA VIA

NOM................................... Nauk

APERTURISTES............... Agustí Sanz, Josep Godoy

CORDADA.......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 13 cintes

DIFICULTAT........................ V+


DADES DE LA VIA

NOM................................... Diedre Bekari

APERTURISTES............... Agustí Sanz, Josep Godoy

CORDADA.......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 13 cintes

DIFICULTAT........................ V


DADES DE LA VIA

NOM................................... desconeguda

APERTURISTES............... Agustí Sanz, Josep Godoy

CORDADA.......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 13 cintes

DIFICULTAT........................ V+

dijous, 6 de novembre del 2025

VIES GRAN DIAGONAL I LA CUA DEL DRAC AL EMBASSAMENT DE SANTA ANNA

 DIMECRES, 05 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana tothom sembla que s'ha posat d'acord per sortir , a la colla serem set i caldrà buscar una zona on poder repartir-nos.

A més tenim el problema de la meteo que es presenta moguda per el pre litoral


                                                          VIA   LA GRAN DIAGONAL

Aleshores proposo anar a ponent, mes concretament al Panta de Santa Ana, però tenen mandra de fer quilometres i decideixen quedar-se per Montserrat.

El Guillem i jo decidim seguir amb els nostres plans i marxem a les vuit direcció Alfarràs on ens aturem per esmorzar. Aquí amb un Sol radiant.

Després d'esmorzar marxem fins el pàrquing on tenim que deixar el cotxe, i sorpresa , una cordada de tres companys que normalment es mouen per Montserrat han tingut la mateixa pensada i s'estan preparant per anar a la mateixa via que volíem anar nosaltres.


Mentre els marxen , nosaltres ens preparem i decidim fer una altre via abans i no molestar-los. Encara que ja vaig fer-la fa uns anys, proposo anar a fer la via “Gran Diagonal de Santa Ana”, una via bonica, ben assegurada i amb bona roca.

La primera tirada la fa el Guillem que tot i que fa temps que no surt encara puja molt be.


Aquesta tirada es tonta perquè es completament ombrívola i la roca rellisca en el primer tram fins arribar a la diagonal, però està ben assegurada amb set parabolts .

La segona tirada es una rampa fàcil que puja per una roca ajaguda i a l'altura de la segona reunió es decanta a la dreta i puja per un rostoll de terra, però nosaltres hem seguit en direcció a on comença la via “del Salla Gran”, per estalviar-nos aquest tram de rostoll. Hem fet reunió just sota el darrer tram de paret. També hi ha set assegurances en el recorregut.


La tercera tirada ja es mes vertical i entretinguda, també molt mes agradable de fer. La tirada es mes curta i ens deixa sota el mur final. Trobarem set assegurances.

La quarta tirada es mes vertical i mantinguda amb molt bona roca i ben assegurada on tan sols trobarem uns passatges mes difícils al final del recorregut, just a la carena somital.

Ara encara ens queda un recorregut d'uns vint metres fàcils per la carena on aprofitarem com assegurances els punts de reunió d'altres vies que anirem trobant.


La baixada es una passejada còmoda i curta fins a peu de via.

Quan arribem a peu de via veiem als companys que ja fan la darrera tirada i no els molestarem. Decidim fer també aquesta via.

La via “ La Cua del Drac” es una via acabada de sortir del forn, però que ja han fet moltes cordades.


                                                    VIA     LA CUA DEL DRAC

La primera tirada comença superant un diedre on a la dreta veurem un parell de químics i a l'esquerra per dins del diedre un pont de roca, nosaltres hem començat pel pont de roca. Una vegada sobre el diedre cal fer un llarg flanqueig per una vira ben assegurada amb químics i un parabolt , fins la reunió.

La segona tirada es molt planera i amb poca exposició, hi ha un munt de ponts de roca i arbres amb baga, nosaltres hem decidit fer dues tirades juntes i la segona part dàquesta ja es mes d'escalar tot i ser fàcil. La tirada a resultat d'uns seixanta metres i hem trobat set ponts de roca i tres químics.


La tercera tirada es com l'anterior però al reves, un primer tram vertical amb els passatges mes bonics de la via fins arribar a una reunió en un punt on la carena perd verticalitat, lloc on hi ha una reunió que també ens hem saltat i hem arribat al castell directament, aquesta vegada amb uns cinquanta metres de recorregut i on hem trobat set químics i tres ponts de roca.


Tornem a baixar caminant i just veiem als companys que marxen a fer la cervesa a Alfarràs, nosaltres després de fer les fotos de la zona, també anem a fer-la i acabem dinant tots junts.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM............................. La Gran Diagonal de Santa Ana

APERTURISTES......... Agustí Sanz

CORDADA................... Guillem Estruch, Josep Estruch

MATERIAL................... 10 cintes

DIFICULTAT................. V+


DADES DE LA VIA

NOM............................. La Cua del Drac

APERTURISTES.......... Agustí Sanz, Pep Godoy, Remei Tortosa

CORDADA................... Guillem Estruch, Josep Estruch

MATERIAL................... 10 cintes

DIFICULTAT................. IV


diumenge, 9 de febrer del 2020

LA GRAN DIAGONAL + ESPERÓ ALFARRAS


DISSABTE, 08 DE FEBRER

Santa Ana és un zona d’escalada esportiva per excel·lència, amb tots els seus ingredients, poca aproximació, grau potent, possibilitats de assegurar i vies curtes.


Però també hi ha escalada tradicional força interessant, jo havia escalat tres vies a la zona que m’havien fet gaudir molt, però el handicap és que cal fer molts quilometres per fer unes vies molt curtes.


Tot i així en tenia una de pendent a la llista de possibilitats a fer. Darrerament ha sortit a les xarxes  de la ma del company Prunera la localització d’una via que tenia el croquis manuscrit, de feia molt temps  però que no havia optat per cercar la seva ubicació (molt curta i sense gaire grau).


Resultes d’aquesta sortida a les xarxes veiem que es fàcilment complementaria amb la via que tinc a la llista de pendents i ens preparem per anar-hi , ara que el dia encara és curt.
Per aquest dissabte, també s’apunta el Marc i el Juan Carlos.
Com sempre, trobada al Bruc i primera aturada per esmorzar a Bellcaire, on acabem de concretar activitat. 


Al bar, sembla que hem coincidit amb quasi tothom.Ens hem trobat un mínim de cinc colles d’escaladors que hem pensat igual, anar a les terres de ponent a buscar el Solet.
De totes les colles, tres tenim el mateix objectiu, uffff !!!. El que fan les Xarxes Socials.


Nosaltres acabem abans l’esmorzar i marxem vers el nostre objectiu. Pel camí hem parlat i repartit les cordades. Anirem el Juan Carlos i el Marc que han decidit fer dues vies, l’Espero Alfarras i la K-30 i per tant els deixem just passat el primer túnel.
Nosaltres seguim fins l’aparcament i ens decantem per fer primer la Gran Diagonal i desprès tornar amb ells per fer l’Esperó.


Amb la ressenya del “col·leccionista de vies” no ens costa gens trobar la via. Cinc minuts caminant planer des del cotxe.
La primera tirada , mes ben dit , els primers metres son humits i relliscosos i sembla que la dificultat és més de la que diuen les ressenyes, però una vegada superat aquest tram, la cosa millora i molt. De totes formes esta ben assegurat com per no patir.


La segona tirada segueix una llarga diagonal ben assegurada i tan sols en un tram amb roca trencada, hi ha dues reunions inter mitges abans d’entrar en la feixa. Nosaltres hem fet la tirada fins a tocar la següent paret travessant tota la feixa.
Aquí comença la part més bonica de la via, un seguit de plaques verticals amb molt bona presa i ben assegurades, hem vist un mínim de tres itineraris paral·lels, senyal que tenen el mateix problema que nosaltres a zones com la Codolosa, saturació de vies.


Les dues ressenyes que porto, la vella i la nova, aquí difereixen, la primera fa la resta de via en una sola tirada i la nova la parteix en dues tirades. Nosaltres hem optat per la segona opció i donar-nos la possibilitat de gaudir-ne tots dos fent de primer de corda.


Un plaer de tirades. Una vegada al cim , fem un tram de cresta fins arribar a terreny planer i repartir material per la baixada. Donat que dues de les vies que he fet, acaben aquí mateix , no dubtem gens i enfilem el camí de tornada al cotxe.
Arribats al cotxe, l’agafem per anar al lloc on hem deixat als companys i preparar-nos per la segona via.


Mentre deixem el cotxe, els companys arriben d’acabar la primera via i es preparen per la segona. Nosaltres també. Ells a fer la K-30 i nosaltres l’Esperó Alfarras fent l’entrada directa.


Aquesta tirada ja la vaig fer quan varem fer la via “Trikiclimb” però no hi ha cap més entrada i preferim entrar escalant que no pas caminant.
La primera tirada no és bonica , però si dura i amb roca no gaire consistent.


La segona, un pas per sortir de la paret i la resta caminant per la feixa fins a trobar el peu de via,(que esta senyalitzat amb una sageta picada a la pedra).
La tercera tirada hi ha dos ponts de roca i tres pitons, força vertical on cal cercar el millor itinerari per superar les dificultats de la millor manera possible, fem reunió en un forat on hi ha dos espits i un parabolt.


La quarta tirada cal sortir per la dreta del forat i fer un primer passatge  difícil amb un  pitó com a protecció, hem posat un alien petit per reforçar, desprès navegar amb intuïció per trobar un segon pitó i un pont de roca abans de fer reunió en un balco completament penjat al vuit.


La cinquena tirada, un xic més curta, però molt vertical i tècnica ens deixa al cim.
Ara tan sols ens resta anar a cercar el camí i baixar fins la carretera on ens esperen els companys que ja han acabat la seva via.
Un bon dia d’escalada, amb dues vies ben boniques cada una en el seu estil, la primera “love climb” i la segona amb segell “ Marmo”. Les dues molt recomanables.
Ara directes a Bellcaire per fer la ben merescuda cervesa.

J. ESTRUCH