VIA MARTA

DIMECRES, 13 DE FEBRER

Aquesta setmana després d’uns quants estira i arronsa sobre si anar a esquiar o a escalar les opcions s’han repartit i a la proposta d’anar a escalar s’hi han apuntat quatre companys.

A les set i mitja ens trobem al pàrquing del hotel, l’Antonio, el Manel i jo perquè el Josep ens espera a Artesa de Segre. El nostre objectiu la via Marta a Abella de la Conca, una via que alguns membres de la colla ja la han fet i no la deixen malament.

A les deu estem al pàrquing d’Abella i ens preparem per fer l’aproximació , encara amb el dubte de com baixar. Uns volen baixar per la via on hi ha un sistema de ràpels i desgrimpades i d’altres volen pujar fins la carena i fer un sol ràpel per la vessant Nord i donar la volta a la muralla.(Finalment ha guanyat aquesta opció).

La via, com totes les de la zona , és una combinació de plaques d’adherència i feixes que la fan molt discontinua.

Per destacar, tan sols destacaria dues tirades que son més difícils que la resta.

La cinquena que presenta d’entrada un pas explosiu de tibar i bloquejar i a mitja tirada un slab molt obligat, també a l’entrada d’una placa.

I la setena que tota ella és força obligada, on trobarem de tot, slabs, diedres, canalons i una verticalitat continuada.

Una vegada acabada la via, hem agafat una feixa que esta just per sobre de la darrera tirada que ens deixa en un primer coll a la dreta de la via. Superem el coll i en la vessant contraria del promontori després de fer una petita desgrimpada trobarem el ràpel que amb 55 metres ens deixa a peus d’una canal , ja en la vessant oposada, d’aquí seguir un corriol que no deixarem fins el cotxe.

Una vegada al cotxe, ens acomiadem del Josep que segueix el seu viatge i nosaltres tornem a Artesa per fer una bona cervesa.

J. ESTRUCH