DISSABTE, 27 D’ABRIL
Aquesta setmana ha
estat un no parar, el nostre primer objectiu amb el Juan Carlos era anar a la
paret de la Font Freda per fer la via Cuca de llum que fa temps tenim pendent,
però dos companys van dir per afegir-se a la sortida i aquesta no és una paret
per anar-hi quatre .
Anem negociant altres
alternatives però a darrera hora un dels companys no pot venir per problemes sobrevinguts.
Seguim negociant
perquè aquesta paret és llarga i una cordada de tres fot fer que l’escalada
s’allargui. Però com que la majoria guanya i a dos dels tres companys tenen
entre seia i seia fer la via, ens arrisquem.
Sortim com sempre del
pàrquing del hotel del Bruc i a les set
estem, el Juan Carlos, el Jordi i jo. Ja hi som tots. !!
Primera parada , el
bar Sport de Bellcaire, per esmorzar i la segona el pàrquing de la paret de la
Font Freda pujant per Ager.
Cal dir que la pista
fins el pàrquing, ara per ara, esta en perfectes condicions.
Deixem el cotxe, ens
preparem i a les deu i mitja ja estem a peu de via.
La primera tirada ja
ens posa les piles, entrada potent, i alguna peça que cal afegir però al
desplom hi ha un pas que es resisteix i cal posar-hi un pedal. La roca en
aquesta tirada no és gaire agraïda, un xic arrodonida..
La segona tirada és
de tramit, un tram de roca amb poca dificultat i desprès caminar per la feixa
fins a veure un pitó amb una baga penjada a uns deu metres del terra . Les
ressenyes assenyalen quinze metres però n’hi ha uns trenta.
La tercera, ja ens
ensenya de que va la via, roca bona però a estudiar, molt vertical assegurances
lluny i els graus collats. Bé, tota una declaració d’intencions. Ha!!! I les
tirades molt llargues que per entrar a les reunions sues de valent tibant de la
corda. També ens ha calgut reforçar la tirada amb algun camalot, sobretot al
díedre final.
La quarta tirada, que
puc dir, brutal!!. Si tens el grau per fer-la, (que no és precisament el 6b que
graduen) és una molt bona tirada. Aquí hem abusat dels camalots, uns quatre o
cinc, un parell a la part de la bavaresa per escurçat allunyaments i la resta a
la sortida de la tirada. També com a la primera, crec que en el darrer parabolt
ens ha calgut posar un estrep per descansar i fer el tram final de la tirada.
Segons totes les
piulades, aquí s’acaba la roca bona i cal començar a estudiar on t’agafes i la
cinquena tirada n’és un bon exemple, sense ser extrema , un cinquè treballós,
vertical i amb les preses que son blocs enterrats.
La sisena segueix amb
la mateixa tònica, vertical , poques assegurances i trams on cal anar molt en
compte, a més la tirada te seixanta metres
i arribar a la reunió és un calvari.
La setena comença amb
una placa vertical (vilanovina) però la primera assegurança esta a quatre
metres de la rapissa on et jugues un castanyot del quinze , però som gent de
recursos, una ungla fa miracles !!!, desprès cal anar seguint per terreny
indefinit i no tan bo. La tirada fa moltes ziga zagues i cal anar en compte amb
el xapatge si vols arribar a la reunió.
La vuitena , es un
nou canvi de reunió, com amb l’anterior de la segona, les ressenyes diuen que
te vint metres però fins els arbres on
hi ha la baga de reunió n’hem comptabilitzat trenta.
La novena, segons les
ressenyes és el darrer os de la via, comença amb un díedre, que si tens sort de
posicionar-te bé resulta relativament còmode de fer , el que és espectacular i
bonic és la sortida del díedre amb una bavaresa inversemblant que resulta més
factible del que sembla en principi, desprès cal seguir una aresta de grans blocs , fins la reunió.
La desena , quasi no
te historia, un díedre fàcil per anar a cercar la darrera feixa i fer
reunió en uns arbres, ja a peu pla.
Aquí ens hem
desencordat i amb el material a l’esquena hem superar la darrera canal que ens
deixa a la carena cimera. Ara tan sols resta seguir-la fins arribar al coll on
trobarem el camí de baixada , directes fins el cotxe. Cal dir que aquest darrer
obstacle ens ha costat una hora llarga.
Una vegada al cotxe,
fem material i directes a Bellcaire per fer una bona cervesa, avui segur que
ens la hem guanyat.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada