Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 25 d’abril de 2019

INTEGRAL MISTING WALL


DIMECRES, 24 D’ABRIL

Per fi s’ha acabat la Setmana Santa i tot comença a tornar a la normalitat.
Nosaltres , per seguir amb la tradició convoquem a la colla per sortir el dimecres, tot i que la meteo diu que no és gaire segur sortir.
Com sempre , faig alguna proposta agosarada, que com quasi sempre , és rebutjada , je, je.

Finalment la proposta de la Isabel és la que triomfa , anirem a Montroig. Hem decidit sortir cinc persones , el Josep, la Isabel, el Ginés , el Ramon i jo mateix que ens trobarem al pàrquing del hotel.


Primera parada com es de rigor, per esmorzar a Bellcaire i després directes al Coll de Porta on deixem el cotxe, encara sense saber ben be el que volem fer.
Al Coll , fa vent i és molt fred, per  tant no cal entretenir-se gaire.
Ens separem en dos grups, la Isabel, el Josep i el Ramon volen anar a fer la via Tao i després la via curset.


El Ginés i jo optem per la via Integral Misting Wall.
La primera tirada d’aquesta, comença a la dreta de la via Temps de neu i a la mateixa canal on comença la via Lluis. Un tram desagradable per sortir de la canal herbosa fins trobar un pitó casolà a la paret de la dreta de la canal, després, dos pitons més i un tram brut de herbes ens deixen a la reunió en una feixa, aquesta via no es fa gaire pel que hem anat trobant. A la reunió tan sols hi ha un espit (però es pot reforçar amb un bon camalot del 0,75.


La segona tirada comença amb un flanqueig a l’esquerra amb uns passatges un xic difícils de veure i col·locar-se, hi ha un pitó que no es veu fins que no ets sobre, segueix un diedre que costa força d’entrar i finalment arribes a la reunió, aquesta també amb un sol espit i cal reforçar-la amb camalots també.


La tercera és la tirada més difícil, primer un diedre fàcil que ens porta a una reunió penjada (crec que és la reunió bona de la via) , hi ha un espit amb maillon i un pitó.


Aquí la cosa ja es complica, un pas potent ens deixa en un diedre on hi ha un pont de roca, per sobre un tram vertical a protegir fins arribar a un pitó , uns metres més amunt, estem en un petit replà, sobre un bloc on podem descansar, per sobre un mur de regletes i forats que cal auto protegir a consciencia perquè és el tram més difícil, les ressenyes diuen que és cinquè superior, jo crec que quelcom més no li faria mal.


He sortit a la feixa final en una reunió de espits que crec pertany a la temps de neu, ara hi ha la possibilitat de fer un darrer tram recte amunt per sortir o travessar la feixa a la dreta fins arribar a l’aresta. Com que a la darrera tirada ja han començat a caure les primeres gotes, no ho dubtem gens i sortim esperitats per la feixa i sense aturar-nos, directes al cotxe on trobem als companys.


Mentre fem el repartiment del material , comencen a caure les primeres gotellades .
D’aquí directes a Bellcaire i donem per acabada l’activitat del dia.

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada