Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 18 d’abril de 2019

VIA SUFI


DISSABTE, 13 D’ABRIL

Aquesta setmana teníem previst fer una activitat però al darrer instant al company van sorgir-li compromisos i va tocar improvisar i cercar una sortida.
Per sort la colla de companys de Manresa sortien i van acollir-me.
També va influir que visitaven una zona bastant oblidada , on tan sols he fet una via d’escalada..
El seu objectiu una via que fa poc temps va fer en Joan i que va dir que tot i la seva graduació suau, calia tenir en compte per les seves característiques. La via Sufi.


A les 8, 30 quedem a Sant Joan de Vilatorrada i ens trobem set companys, allà repartim cotxes i enfilem direcció Solsona on ens aturarem per fer un mos.
Camí de la paret ens desviem un xic per controlar la zona de la Paret de la pluja, tot aprofitant que en Alarcon ens acompanya .
Desprès reculem uns quilometres i baixem fins el pàrquing on tenim que deixar el cotxe.
Mentre fem material , ens repartim cordades i decidim que en Toni, el Jaume i jo anirem davant i la resta en diferents cordades darrera.


La via respon a les expectatives, via suau en dificultat però on cal estar atent .
La primera tirada amb tres assegurances ens deixa en un bosc penjat. La dificultat no és molt gran ni mantinguda.


La segona, no té cap dificultat, però és complicada perquè cal travessar un bosc molt tupi’t i cal endevinar el millor camí per fer-ho . La reunió està just al final de la zona boscosa i és difícil de veure. Aquí hi ha un creuament de vies perquè recte amunt per una placa compacte es veuen un ponts de roca llaçats.


La tercera segueix el flanqueig a la dreta que hem iniciat en l’anterior tirada, però aquí ja no hi ha arbres i una petita cornisa molt aeria ens porta fins l’aresta de la dreta on trobarem la següent reunió.


La quarta tirada és la més intensa i cal saber llegir la roca, un tram vertical fins un arbre que cal superar com podem per la dreta, (molt incòmode) . Superat aquest cal anar en diagonal a la dreta superant i travessant plaques de roca compacte amb algun slap interessant fins arribar a un espit de col·locació recent i a la dreta trobarem la reunió.
Hem trobat un pitó casolà i varies bagues en arbres, (aquestes bastant podrides).


La cinquena tirada comença amb un díedre fàcil que puja fins un pitó, visible des de la reunió, una vegada al pito , hi ha dues opcions, anar a la dreta o a l’esquerra per la sortida original. Nosaltres hem optat per aquesta.
Una vegada al cim, cal carenejar uns metres (bastants) fins veure una instal·lació de ràpel. Amb un ràpel de 60 metres al terra.
Desprès de recollir material tornem al cotxe i directes a Solsona per fer una bona cervesa.

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada