VIA TORRACOLLONS

DISSABTE, 04 DE MAIG

Aquesta setmana vaig molt “liat” amb la feina, per això quan va trucar-me el Juan Carlos per sortir dissabte i va proposar-me una via per fer dissabte, no ho vaig dubtar gens i vaig apuntar-me al carro, sense fer cap altre proposta, (segur del seu bon criteri).

De fet tan sols vaig mirar quin material ens calia per preparar la motxilla.

El dissabte, ens trobem a les set com de costum, per anar amb tranquil·litat i poder esmorzar al bar Sport de Bellcaire.

A les deu del mati, ja tenim el material preparat i aparcats al prat, a punt per començar l’aventura. El nostre objectiu , la via Torracollons al Serrat de la Corona.

Una via acabada de sortir del forn, (abril de 2019).

L’aproximació no ens costa gaire, (recordo la primera vegada que vaig venir a la zona per fer la via somiatruites, va costar-nos molt orientar-nos en aquest bosc tan tancat) però fa poc temps vaig venir a fer la via trencalòs i va ser més fàcil. Avui com que ho tinc fresc, no ens ha costat gaire trobar l’orientació bona i en una hora ja estem començant a escalar.

La primera tirada comença amb un tram vertical i difícil amb un pitó a uns cinc o sis metres, desprès entrem en un tram de roca dolenta, encara que sanejada que fa yu yu però esta protegit amb dos pitons més. Superat aquest tram entrem en un encastament que cal protegir amb flotants grans per acabar amb una excursió per una feixa fins arribar a la reunió en un gran arbre.

La segona tirada comença per un díedre que esta protegit per un pitó, encara que no es veu fins que no estàs sobre, superat aquest , una tirada de les de gaudir a tope, una roca spucnik de gotes d’aigua on cal navegar per trobar les poques assegurances que hi ha, cal dir que el tercer pitó que assenyala la ressenya està molt més amunt del que marca, just on comences el flanqueig a l’esquerra. El tram final de la tirada , molt dur. La reunió es fa dins la sabina i a la paret hi ha dos pitons.

La tercera tirada, és sens dubte , la més suau, sortint de la reunió un mur de pedra molt bona ens deixa en una feixa que cal creuar, la ressenya marca reunió en un arbre, però nosaltres l’hem fet just sota un pont de roca amb una corda vermella, cal muntar-la amb flotants però queden molt i molt bé.

La quarta tirada, comença superant un petit bombo, per entrar desprès en un encastament que esta completament net, però que és menja tot el que li posis, sobretot gros. L’entrada a la reunió és com la primera tirada, quan el encastament arriba a una zona on la roca és clarament molt més dolenta, cal deixar-lo i flanquejar a la dreta fins trobar la reunió , també en un arbre, podem reforçar la reunió amb flotants.

La cinquena tirada, junt amb la segona, son les estrelles de la via, primer un tram suau fins arribar a un pitó, visible des de la reunió, despres superem un pas potent per entrar en un díedre i el seguim fins un sostre on hi ha un segon pitó. Superem el sostre per la dreta i seguim pel díedre fins un tercer pitó, cal protegir aquest tram amb flotants grans.

Una vegada al pitó , sembla que tot s’acaba, no hi ha fissura on posar res i cal fer una maniobra estranya a l’esquerra del pitó, nosaltres hem posat un alien i un pedal , molt precari per arribar a una fissura molt més amunt, desprès ja més humà fins la reunió. ( en la crònica dels aperturistes parlen de baixar a l’esquerra del pitó i remuntar desprès, ( no ho hem sabut llegir).

Per la ressenya sembla que aquí s’acaba la via però encara queden uns trenta metres fins el cim, això si força més fàcils.

La via ens ha agradat, tan sols en un parell de llocs , la roca no acompanya, però la resta és molt bona. Felicitats als aperturistes per obrir aquesta via, sense expansions, (una bona lectura de la paret). Tan sols un comentari particular i molt subjectiu, a tota la graduació li posaria mig grau més.

La baixada l’hem fet pel bosc situat dues torrenteres més al Est, ja comença a haver-hi un petit camí fresat però encara molt perdedor.

Acabada la feina, directes al bar Sport per recuperar forces.

J. ESTRUCH