Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dissabte, 18 de maig de 2019

LA PESTE


DISSABTE, 11 DE MAIG

Aquesta setmana tenia ganes de tatxar una via de les moltes que tinc a la llista de pendents, i en ment en tenia dues que vaig proposar a la colla, però tenien un inconvenient, calia fer molts quilometres i els companys no estan per la labor, tan sols la Isabel va apuntar-se al carro.
Finalment una de les opcions era inviable per la presencia de la tramuntana i vàrem decidir centrar la vista en el segon objectiu.
Sortim , com tenim per costum a les set del Bruc , direcció Sud, el nostre destí, la via “ La peste” al Masmut.


La primera aturada la fem a la benzinera que hi ha entre Mora d’Ebre i Xerta, aturada tècnica per esmorzar.
Ara si directes a Peñarroya de Tastavins i al pàrquing del Masmut.
Donat que l’aproximació és curta a les onze ja estem a peu de paret i preparant el material per començar l’ascensió.
Tenim dues opcions per començar, la primera anar per la via original i la segona enfilar-nos per l’entrada directa que està més assegurada.
Com que no som gaire agosarats, la opció segona és la millor.


La primera tirada comença amb un pas potent assegurat per un pitó, és el pas més difícil de la tirada, després, cal seguir un diedre fins trobar la reunió a l’esquerra de la fissura i sota un arbre característic. La tirada està ben assegurada .


La segona tirada comença per un diedre trencat que ens deixa sobre un gran bloc, d’aquí cal enfilar-se recte amb tendència a la dreta per anar a cercar un diedre situat a la dreta on hi ha un pitó per protegir un pas vertical, per sobre d’aquest cal navegar per la placa a dreta i esquerra de la fissura fins la reunió, situada a l’esquerra de la fissura i sota un petit desplom.


La tercera tirada comença de forma espectacular per entrar a la fissura característica de la via, hi ha un pont de roca i un espit per protegir el pas més aeri i després seguir la fissura fins la reunió. A la tirada hi ha un  pitó, un parell de ponts de roca i un parell d’espits.


La quarta tirada, és la més obligada , un pas desplomat i molt incòmode en permet entrar en el darrer tram de xemeneia, aquest tram cal autoprotegir-se amb flotants, en la tirada tan sols hi ha un pont de roca una vegada superades les dificultats.


La cinquena tirada, canvia completament la tònica de la via, fins ara per fissures i encastaments, ara per placa on ens caldrà navegar per trobar el millor camí, hi ha dos ponts de roca i un pitó.
Una vegada al cim, cal travessar la vall que queda darrera la paret i amb intuïció anar davallant per trobar el millor camí i directes al cotxe.
L’escala ha estat força rapida  i decidim anar fins a Horta per fer la cervesa a la plaça, però cap bar ens han volgut fer quelcom de menjar i hem marxat aviat. Per sort a la benzinera de Ginestar hem trobat el restaurant obert (feia anys que era tancat) i hem pogut fer la cervesa i les tapes amb tranquil·litat.

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada