Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 20 de juny de 2019

CINGLERA DELS ESQUEIS


DIMECRES, 19 DE JUNY

Aquesta setmana sembla que es presenta magre per escalar, tinc un compromís familiar per l tarda i tan sols puc fer una escapada fins el migdia.
La colla, aprofitant el dia llarg va a fer una activitat complerta i jo vaig just de temps, a més alguna proposta que tenia a darrera hora no ha quallat i el Ginés te feina. Tot plegat xungo.
Una trucada als companys de Manresa, sembla que em permetrà salvar el dia, ells van a unes vies noves obertes a la Cinglera dels Esqueis (Santuari de Corbera), per en Joan Baraldes que tenen bona pinta. Els demano per acompanyar-los i ja tinc solucionat el mati.
Per si fos el cas , quedem al Rosal per esmorzar, jo portaré el cotxe, perquè tinc el condicionant del temps i per si ells volen allargar la jornada..


Al Rosal , ens trobem set companys i després de fer-la petar tot esmorzant enfilem la carretera dels Rasos .
Les vies estan a la Cinglera dels esquies, una vagada passat Espinalbet, és una zona d’esportiva, però el Joan ha sabut trobar un espai per encabir-hi dues vies amb una dificultat moderada, on poder escalar els humans.
Quan arribem al pàrquing, estem sols, però aviat arriben més companys amb el mateix objectiu que nosaltres, - el que fan les xarxes socials !!!-


Repartim la colla i en Ton, l’Emili i jo farem una cordada per un costat i la resta una altre per l’altre.
Nosaltres en decantem per començar fent la via de més a l’esquerra “ Escaladors bucòlics” , presenta dues tirades d’uns trenta cinc metres cada una, una escalada plaent, assegurada i amb bona roca, tot i que cal controlar alguna roca perquè son vies noves.


Una primera tirada, on pots posar el que vulguis, però que no cal posar-hi res perquè esta suficientment protegida.


La segona amb un principi vertical i plaent de fer que presenta un passatge que cal estudiar-lo per poder veure la seqüencia dels moviments, però que surt bé , després un tram herbós per acabar per un diedre fins la reunió en un sortint de l’aresta .
Baixem amb dos ràpels


La segona via ”l’aresta de Corbera” és completament diferent de l’anterior, una primera tirada amb més dificultat, preses arrodonides i unes plaques completament monolítiques, amb un passatge a la meitat on cal apretar, tampoc ens ha calgut complementar les assegurances.


La segona tirada fa un flanqueig a l’esquerra per salvar una canal i després d’uns metres no gaire agraïts, s’enfila per unes plaques verticals que ja no deixem fins la reunió.
També hem baixat al terra en dos ràpels,


Com que vaig amb el temps just, nosaltres marxem i ens acomiadem dels companys, que no tenen tanta presa.
De baixada, aturada al Rosal per fer la cervesa de rigor i directe a casa.
He arribat a les tres, just l’hora que tenia programada.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada