Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 27 de juny de 2019

VIA CATALLUNA


DISSABTE, 22 DE JUNY

Sembla que la propera setmana s’apropa una onada de calor, però aquests dies no deixen de ser calorosos i decidim anar a cercar la fresca a Camarasa.
Al pàrquing del Bruc ens trobem els cinc que em quedat en sortir, el Joan, el Juan Carlos, l’Isabel, el Gines i jo.
La primera aturada al bar Sport, com tenim per costum, allà decidirem quines cordades farem i on anirem.
De les propostes que hi ha sembla que dues seran les escollides. El Joan i el Juan Carlos es decideixen per la via “Les escletxes de l’ogre” i l’Isabel, el Gines i jo per la `”Catalluna”.


La nostra via, teòricament és més fluixa, segons les ressenyes que tenim.
Ells surten primer i quan nosaltres arribem a peu del Puro , ja estan apunt de començar, nosaltres tenim que rodejar el Puro per l’esquerra i desviar-nos un xic per una corda fixa fins el peu de via.


A peu de via, un espit assenyala el començament, ha !!! I també un petit regal que ens ha deixat un desaprensiu que no ha tingut cap mès ocurrència que deixar les seves “pors” a peu de via en forma de defecació – Hi ha gent per tot-


Els primers metres, per un diedre, son verticals i més difícils del que diuen, amb alguna tibada important que solvent em amb un estrep, després cal deixar el diedre i sortir a l’esquerra per anar a cercar una fissura, aquesta molt bruta d’herbes i on cal completar l’equipament. Entre les herbes i la dificultat, costa bastant progressar fins la reunió.


La segona tirada , és la millor, una fissura ample a protegir amb peces grans, per sort hem agafat un camalot del tres , si no hauríem patit de valent, però millor portar un parell de tresos i un parell de dos, per pujar amb tranquil·litat.


Al final de la fissura hi ha un espit per deixar aquesta i agafar un petit esperó, difícil però net i per acabar una sortida d’adherència per arribar a agafar la corda que ens deixa a la reunió. En aquest darrer tram hem posat un parell de micro friends.


La tercera tirada, tampoc ens ha agradat, primer una sortida a l’esquerra, difícil de protegir fins entrar a una fissura molt bruta de terra, hi ha un espit per protegir el pas , després per terreny no gaire net cal progressar per la fissura plena de terra fins la reunió. Hi ha un parell de claus camuflats entre les herbes.


La quarta tirada, és més fàcil però al anar en compte, hi ha un clau per protegir la tirada però fa molta ziga saga i les cordes tiben de valent quan surts de la paret. Hi ha una reunió en una rapissa que ens hem saltat i hem arribat al bosc superant un petit diedre.


La baixada la fem pel pont penjat, amb tranquil·litat i al pàrquing ja hi ha els companys, que també ja en tenen prou per avui.
O sigui que directes al bar Sport per fer una bona cervesa .

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada