DIMECRES, 24 DE
JULIOL
Fa dies que amb el
Lluis, ens anem trucant per sortir però per unes coses o d’altres no coincidim.
Finalment aquest dimecres, si, hem quedat i sortirem !!.
Les propostes son
clares, ombra!!, ara s’imposa trobar un lloc adient.
Tenint en compte que
ell surt d’una guardia decidim anar al Pedraforca.
Faig extensiva la
proposta a la colla, però no ha tingut “quòrum” o sigui que pujaré sol fins
allà dalt.
Hem quedat a les nou,
sota el refugi i com que vaig amb temps, aprofito per pujar pista amunt per fer
fotos de la paret nord amb la bona llum
del mati.
A les nou estem tots
dos preparats i comencem a caminar, ens queda un bon tute, El nostre objectiu,
la via “Super gratton” una via de la factoria Ballart de no fa gaires anys que
puja el contrafort de la dreta de la via Homedes.
Quan arribem a peu de
via, hi ha una parella encordant-se per fer la via Homedes, i en principi
dubtem si cercar alternatives per evitar tirar-nos pedres els uns als altres,
però no portem més alternatives i decidim seguir amb els plans.
La primera tirada cal
tenir intuïció per esbrinar el millor camí, tot i que es veu lògic on hi haurà
la reunió, no hi ha res en tot els quaranta metres llargs de la tirada. La
ressenya diu que te una dificultat de tercer o quart grau, jo més aviat que és
de quart o quart més la graduació més adient. Però ja sabem que la graduació és
molt subjectiva.
La segona tirada ja
ensenya les dents, cal flanquejar a la dreta per situar-te darrera un espero on
veurem un espit uns metres per sobre, fins el espit es vertical però es deixa
fer be, però entre aquest i un pito que hi ha cal fer una apretada contundent
per superar un petit desplom, després ja
afluixa un xic fins la reunió.
La tercera, és la
tirada més contundent, d’ entrada un flanqueig a la dreta on cal vigilar on
trepitges i on t’agafes, (per més inri, sota nostre comença una cordada la via
Pany), i ens fa superar la tirada com si estiguéssim trepitjant ous. Superat el
flanqueig , un diedre amb una entrada desastrosa o no saps on agafar-te, sort
que hi ha dos espits, però tela per arribar-hi.
La quarta tirada es
veu d’alló més tètric des de la reunió, un diedre xemeneia on totes les pedres
cal tocar-les abans de agafar-se i escollir.ne una de cada tres, (la resta esta
solta), hi ha un pont de roca en tota la tirada i protegir-la no es fàcil, tot
i ser una espècie de xemeneia.
La cinquena tirada,
agafa una petita xemeneia que surt a la dreta de la reunió amb un parell de
passatges difícils per després arribar a una cornisa inclinada que cal baixar
un xic per anar a cercar la reunió.
La sisena tirada,
surt per l’esquerra de la reunió per un petit diedre que una vegada superat cal
anar a l’esquerra i agafar una placa molt vertical amb preses saltarines fins
arribar a la darrera reunió de la Homedes abans de fer el flanqueig del gat.
A partir d’aquí tenim
dues opcions, baixar en ràpel per la via Homedes o sortir per dalt fent tres
tirades fins el collet i baixar per la tartera.
Com que el Lluis no
havia fet mai aquesta sortida, ens decidim per aquesta opció i amb tres tirades
ja estem al collet.
Ara queda el més penós,
baixar la tartera i arribar al refugi on ens espera una bona cervesa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada