Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 25 de juliol de 2019

VIA SUPER GRATTON


DIMECRES, 24 DE JULIOL

Fa dies que amb el Lluis, ens anem trucant per sortir però per unes coses o d’altres no coincidim. Finalment aquest dimecres, si, hem quedat i sortirem !!.
Les propostes son clares, ombra!!, ara s’imposa trobar un lloc adient.
Tenint en compte que ell surt d’una guardia decidim anar al Pedraforca.
Faig extensiva la proposta a la colla, però no ha tingut “quòrum” o sigui que pujaré sol fins allà dalt.


Hem quedat a les nou, sota el refugi i com que vaig amb temps, aprofito per pujar pista amunt per fer fotos de la paret nord  amb la bona llum del mati.
A les nou estem tots dos preparats i comencem a caminar, ens queda un bon tute, El nostre objectiu, la via “Super gratton” una via de la factoria Ballart de no fa gaires anys que puja el contrafort de la dreta de la via Homedes.


Quan arribem a peu de via, hi ha una parella encordant-se per fer la via Homedes, i en principi dubtem si cercar alternatives per evitar tirar-nos pedres els uns als altres, però no portem més alternatives i decidim seguir amb els plans.


La primera tirada cal tenir intuïció per esbrinar el millor camí, tot i que es veu lògic on hi haurà la reunió, no hi ha res en tot els quaranta metres llargs de la tirada. La ressenya diu que te una dificultat de tercer o quart grau, jo més aviat que és de quart o quart més la graduació més adient. Però ja sabem que la graduació és molt subjectiva.


La segona tirada ja ensenya les dents, cal flanquejar a la dreta per situar-te darrera un espero on veurem un espit uns metres per sobre, fins el espit es vertical però es deixa fer be, però entre aquest i un pito que hi ha cal fer una apretada contundent per superar un petit desplom, després  ja afluixa un xic fins la reunió.


La tercera, és la tirada més contundent, d’ entrada un flanqueig a la dreta on cal vigilar on trepitges i on t’agafes, (per més inri, sota nostre comença una cordada la via Pany), i ens fa superar la tirada com si estiguéssim trepitjant ous. Superat el flanqueig , un diedre amb una entrada desastrosa o no saps on agafar-te, sort que hi ha dos espits, però tela per arribar-hi.


La quarta tirada es veu d’alló més tètric des de la reunió, un diedre xemeneia on totes les pedres cal tocar-les abans de agafar-se i escollir.ne una de cada tres, (la resta esta solta), hi ha un pont de roca en tota la tirada i protegir-la no es fàcil, tot i ser una espècie de xemeneia.


La cinquena tirada, agafa una petita xemeneia que surt a la dreta de la reunió amb un parell de passatges difícils per després arribar a una cornisa inclinada que cal baixar un xic per anar a cercar la reunió.


La sisena tirada, surt per l’esquerra de la reunió per un petit diedre que una vegada superat cal anar a l’esquerra i agafar una placa molt vertical amb preses saltarines fins arribar a la darrera reunió de la Homedes abans de fer el flanqueig del gat.


A partir d’aquí tenim dues opcions, baixar en ràpel per la via Homedes o sortir per dalt fent tres tirades fins el collet i baixar per la tartera.


Com que el Lluis no havia fet mai aquesta sortida, ens decidim per aquesta opció i amb tres tirades ja estem al collet.
Ara queda el més penós, baixar la tartera i arribar al refugi on ens espera una bona cervesa.
La via en general , m’ha agradat però no és una via com per recomanar a un amic, je, je.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada