VIA ANIVERSARI DE L'ERNESTO

DIMECRES, 17 DE JULIOL

Després de molts dies buscant l’ombra, avui s’han canviat les coses i ens cal cercar una paret amb poca aproximació i retorn , per    què la meteo  assegura aigua.

Per no variar gaire el nostre modus “operandi”, quedem aviat i ens trobem a les 7,30 al forn del Bruc, encara sense tenir una idea prefixada.

A l’hora prevista , ens trobem, l’Isabel, l’Antonio, en Joan i jo . I coses que normalment diem a vegades ens les tenim que menjar.

“Jo a la Codolosa, no hi torno” és una dita que faig servir moltes vegades, aleshores avui , res de res, he tingut que empassar-me-la.

Decidim anar a fer una nova via del Baraldes i companyia a la part superior de la paret. “L’aniversari de l’Ernesto”.

Deixem el cotxe a Collbato, aprofitant que avui no es cap de setmana i no et multen i fem l’aproximació amb algunes gotes escadusseres que van caient.

A peu de paret en dividim en dues cordades, el Joan i l’Antonio pujaran per la via.  "Indignats". i l’Isabel i jo , escollim la via “La Rampa” per pujar al segon pis.

Una vegada superada aquesta via, fem un llarg flanqueig a la dreta fins a trobar als companys que ja han començat la via.

La primera tirada, una placa vertical on cal navegar a dreta i esquerra de les assegurances per trobar el millor camí, la roca esta força neta i és franca.

La segona tirada, comença per una rampa on hi ha un pont de roca i va a cercar un espero de roca molt bona, que ens obliga a fer un pas d’estreps i una sortida bonica fins la reunió.

La tercera tirada, amagada, ens ofereix , per mi , la millor tirada de la via, una fissura vertical, molt sanejada que permet fer uns moviments molt estètics.

La quarta tirada, va seguint una aresta per pujar a un gendarme, aquí la roca no es gaire bona.

I encara queda una darrera tirada, fàcil per sortir d’un petit espero i anar a trobar la drecera de Fra Gari que utilitzarem per baixar.

El temps ens ha respectat, però no esta per gaires floritures i decidim anar a Bruc per fer la cervesa.

J. ESTRUCH