DIMECRES, 31 DE
JULIOL
Dema començo
oficialment les vacances d’estiu, però les bones costums, millor no perdre-les
i com sempre , quedem per sortir el dimecres a la recerca de l’ ombra.
Aquesta vegada sembla
que hem fet quorum , tot i les dates en que estem.
A vingut, l’Antonio,
en Pascuti, el Pere Lluis, la Isabel, el Joan i jo.
Tots amb la idea que
ens ha presentat el Joan de pujar fins a Sant Honorat i fer una nova via a la
paret del Sentinella.
Sortim i la primera
aturada la fem a Oliana per agafar forces i desprès directes al Coll de Mu. Prèviament
ja hem decidit que farem tres cordades. Dues aniran a la “via del coix” que es
la proposta del Joan. Però l’ Isabel i jo ens desmarquem i ens decantem per una
via que ella ja ha fet i que jo vaig deixar a mitges fa un parell d’any. La via
“Retiro espiritual”
La primera tirada
comença just en el camí i ens deixa sota un desplom, sense gaires
complicacions.
La segona ja es més
interessant, comença amb un desplom contundent per superar desprès una rampa
que ens deixa sota un segon tram vertical, que es pot fer en lliure però que nosaltres
hem fet en AO.
La tercera tirada, es
la darrera que varem fer quan vaig venir. (als companys els va semblar una roca
molt dolenta i no van voler seguir). La veritat que avui he vist que no n’hi ha
per tant, amb cura i bona vista hem fet la tirada sense tirar cap pedra.
La quarta tirada,
esta un xic bruta per la proximitat dels arbres, però desprès d’uns metres
verticals ens desviem a l’esquerra per allunyar-nos d’aquests i l’escalada es
torna més neta.
La cinquena tirada
primer una diagonal ascendent en direcció al coll que millor fer per sobre la
roca i seguir el límit de la vegetació i un segon tram, per sobre del coll fins
la reunió sota el díedre final.
La reunió no es veu
fins que ets sobre, però la presencia del díedre característic del darrer llarg
assenyala la seva ubicació.
La darrera tirada i
la més llarga, és també la més tècnica,sobretot a l’entrada del díedre on cal
sortejar un arbre i tibar d’una roca no gaire fiable. Desprès tan sols cal
seguir placa amunt fins el cim.
Tenim dues opcions
per baixar, fer una caminada consistent per anar a trobar el camí que baixa del
cim o fer ràpels. Sense dubtar-ho escollim aquesta darrera opció i amb tres ràpels
tornem a estar a peu de camí.
No entenc perquè
varem baixar l’altre vegada, avui la via m’ha agradat força tot i tenir una
roca a controlar.
De baixada, aturada a
Oliana per fer un mos i una merescuda cervesa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada