Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 9 d’agost de 2019

VIA RETIRO ESPIRITUAL


DIMECRES, 31 DE JULIOL

Dema començo oficialment les vacances d’estiu, però les bones costums, millor no perdre-les i com sempre , quedem per sortir el dimecres a la recerca de l’ ombra.
Aquesta vegada sembla que hem fet quorum , tot i les dates en que estem.
A vingut, l’Antonio, en Pascuti, el Pere Lluis, la Isabel, el Joan i jo.
Tots amb la idea que ens ha presentat el Joan de pujar fins a Sant Honorat i fer una nova via a la paret del Sentinella.


Sortim i la primera aturada la fem a Oliana per agafar forces i desprès directes al Coll de Mu. Prèviament ja hem decidit que farem tres cordades. Dues aniran a la “via del coix” que es la proposta del Joan. Però l’ Isabel i jo ens desmarquem i ens decantem per una via que ella ja ha fet i que jo vaig deixar a mitges fa un parell d’any. La via “Retiro espiritual”


La primera tirada comença just en el camí i ens deixa sota un desplom, sense gaires complicacions.
La segona ja es més interessant, comença amb un desplom contundent per superar desprès una rampa que ens deixa sota un segon tram vertical, que es pot fer en lliure però que nosaltres hem fet en AO.


La tercera tirada, es la darrera que varem fer quan vaig venir. (als companys els va semblar una roca molt dolenta i no van voler seguir). La veritat que avui he vist que no n’hi ha per tant, amb cura i bona vista hem fet la tirada sense tirar cap pedra.


La quarta tirada, esta un xic bruta per la proximitat dels arbres, però desprès d’uns metres verticals ens desviem a l’esquerra per allunyar-nos d’aquests i l’escalada es torna més neta.


La cinquena tirada primer una diagonal ascendent en direcció al coll que millor fer per sobre la roca i seguir el límit de la vegetació i un segon tram, per sobre del coll fins la reunió sota el díedre final.
La reunió no es veu fins que ets sobre, però la presencia del díedre característic del darrer llarg assenyala la seva ubicació.


La darrera tirada i la més llarga, és també la més tècnica,sobretot a l’entrada del díedre on cal sortejar un arbre i tibar d’una roca no gaire fiable. Desprès tan sols cal seguir placa amunt fins el cim.


Tenim dues opcions per baixar, fer una caminada consistent per anar a trobar el camí que baixa del cim o fer ràpels. Sense dubtar-ho escollim aquesta darrera opció i amb tres ràpels tornem a estar a peu de camí.
No entenc perquè varem baixar l’altre vegada, avui la via m’ha agradat força tot i tenir una roca a controlar.
De baixada, aturada a Oliana per fer un mos i una merescuda cervesa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada