INNER

DIMECRES, 11 DE SETMBRE

Dimecres i tot torna a la normalitat, aquesta setmana que la meteo no ens dona gaires opcions, decidim anar a ponen ton sembla que el temps és millor que per el litoral o prelitoral.

Aquesta setmana, sortim, l’Isabel , el Josep i jo.

Encara sense tenir clar l’objectiu anem fins Artesa on decidirem per quina zona optem.

Amb l’estomac ple, hem decidit arribar-nos fins Abella de la Conca i tantejar que podem fer, no sabem si anar a Carranima o a Roca Vilella.

Arribats al Pallars Jussà, el temps és molt bo, no hi ha núvols i el temps esta encalmat, una bona oportunitat per fer la via Inner .

Arribats al pàrquing, cap cotxe, o sigui que endavant amb la proposta. Una aproximació curta, uns deu minuts  sense preses ens deixen a peu de via.

Hi ha tres vies que comencen al mateix lloc i comparteixen (mes o menys) la primera tirada, la via 20.000 gossos , la Guillermo Amor i la nostra l’Inner.

La primera tirada comença amb un petit flanqueig , més espectacular que difícil per arribar a una placa on hi ha el primer pas finet, desprès una rampa ens porta a un segon ressalt molt vertical on cal tibar fort i finalment per una feixa fins la reunió.

La nostra via és la primera que deixa la canal per la dreta i s’enfila per unes plaques compactes fins una feixa situada per sobre d’un mur molt compacte. La tirada és contundent i amb un parell de trams on cal fer Ao o millor posar-hi un estrep. No obstant entremig hi ha passatges força obligats.

La tercera tirada , molt ben buscada va cercant les debilitats de una paret molt compacta on destaquen dos trams molts difícils, un a mitja tirada amb passatges de finura i equilibri i un tram final on cal apretar fort per sortir a la carena cimera.

A la mateixa reunió hi ha un ràpel que ens porta a un coll i al peu de la darrera tirada, un díedre molt marcat.

El primer tram del díedre és suau però la segona és potent i on cal apretar les dents per superar un desplom. Superat aquest, hi ha dues opcions , seguir amb off- win per la fissura o agafar-ne una de paralel·la que també puja sobre l’agulla. Jo he fet dues vegades aquesta tirada i sempre he pujat per aquesta segona opció.

Una vegada a la carena , s’ha acabat la via i cal baixar amb dos rapels fins arribar a la feixa i seguint aquesta desgrimpar la resta de paret.

Una vegada al cotxe, comencem el camí de retorn però ens aturem a Isona per fer una cervesa.

J. ESTRUCH