CANVI CLIMBÀTIC

DIMECRES, 16 D’OCTUBRE

Aquesta setmana tinc malament el tema d’anar a escalar lluny, cal que arribi a casa al migdia per tant s’imposa quedar-me per Montserrat.

Però les circumstancies que estem vivint fan que tota la colla decideixi fer el mateix, per no quedar-se penjat en alguna retenció.

Com sempre quedem en trobar-nos al forn Alemany i acabar de decidir on anem mentre esmorzem. Finalment ens trobem 9 companys i ens repartim per diferents objectius, uns van a Collbató d’altres als pollegons i ens quedem, en Ramon, el Joan , el Ginés i jo que hem decidit pujar fins la plantació per fer la via “Canvi climbàtic”

Som conscients que és una bona patejada, però estem disposats a fer-la.

Primer la pujada fins el Clot de la Monica i desprès endinsar-nos pel torrent del llorers fins arribar a peu de via.

Farem dues cordades, davant anirem el Ginés i jo i darrera el Joan i el Ramon.

La primera tirada és fàcil tot i que un xic molsosa que fa que vagis pujant amb els cinc sentits posat en els peus, procurant no trepitjar on rellisca.

La segona tirada, ja no presenta el problema de la molsa, la paret es redreça i cal anar buscant el millor camí entre les assegurances, fem reunió en la canal de la dreta per continuar per un contrafort que hi ha en direcció a l’ agulla “Presidenta” i que anomenen “Vice Presidenta”.

La tercera tirada és molt bonica, i vertical, sort que la roca en el primer tram és molt bona i amb uns forats que et permeten una progressió rapida , fins que arribes als metres finals de l’agulla on la roca canvia i presenta el passatge més difícil de la tirada per superar un desplom, desprès fàcil fins un arbre on fem la reunió als peus de l’agulla “Presidenta”.

Estem en un collet a peus dels darrers metres d’aquesta agulla i tenim dues opcions, pujar per la normal o desviar-nos uns metres fins un arbre on veiem tres espits de progressió que van per la paret Nord. Nosaltres escollim aquesta opció i uns cinc o sis metres difícils ens permeten enllaçar amb la normal i el ràpel que hi ha en una sabina.

Cinc metres més i estem al cim de l’agulla on no hi ha res, bé tan sols una fita amb el pot de les piulades, des grimpada i altre vagada al coll.

Per tornar en lloc de baixar per la canal de l’esquerra,(mirant la paret) hem agafat la canal de la dreta equipada amb trams de cordes fixes que ens ha deixat a peus del torrent del llorers abans dels graons .

Ara tan sols resta tornar al cotxe i directes al Bruc per fer la cervesa.

J. ESTRUCH