Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 29 de novembre de 2019

LA MARIA DE CA L'ANGLADA


DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE

Aquest mes de novembre esta resultant molt estrany, entre la recuperació, els dies de pluja i els compromisos familiars, quasi no he pogut sortir a escalar.
I acabant-se el mes cal aprofitar totes les oportunitats que surtin.
Com que no puc sortir el dimecres com és normal, demano qui pot sortir el dijous i per sort el Manel si que esta disponible........ uff creia que passaria una nova setmana sense sortir.
Li deixi l’opció d’escollir zona a ell i em proposa anar a Malanyeu, bona pensada per a dies no gaire fins meteorològicament parlant.
Ens trobem a Monistrol i mentre anem al Rosal per esmorzar anem perfilant el nostre objectiu.


El Manel diu que no hi ha escalat gaire a Malanyeu i aprofito per proposar-li una via que tinc ganes de fer, La Maria de ca l’Anglada.
Arribats al pàrquing encara tenim la paret a l’ombra, però el sol ja comença a guanyar terreny. Quan som a peu de via ja ens toca el sol.


La primera tirada me la ofereix i començo l’escalada, tinc assegurances per tot arreu, a l’esquerra parabolts i a la dreta dues línies de ponts de roca. Nosaltres agafem la línea del mig que va tendència al centre de la placa. Teòricament la tirada fa cinquanta metres però als trenta veig que m’estic quedant sense cintes i decideixo aturar-me a una reunió penjada que crec que es de la via “El recipiente del pecado”.


La segona tirada la fem fins la reunió on tenia que haver arribat a la primera. Aquestes dues tirades son mantingudes i verticals i tot i que estan assegurades amb molts ponts de roca, molts d’ells ja comencen a estar de carreres i poses assegurança per no fer treballar gaire el coco, però segurament una caiguda no l’aguantarà.


La tercera tirada segueix vertical i en un moment determinat no es veuen més ponts de roca, (crec que hem anat molt a la dreta , segons hem vist desprès a la ressenya) hem vist un seguit de parabolts al mig de la placa i com que la nostra no n’hi ha cap hem tirat més a la dreta i agafat un díedre brut que ens ha portat a la reunió (aquest darrer tram , segur que no és de via)


La quarta tirada  comença primer per terreny trencat per anar a cercar una placa llisa, amb uns passos força fins , hi ha tres pitons però la corria moltes sigues sagues i em fet reunió sota de mur final en un arbre gran .


D’aquí fins el cim hi ha uns quinze metres de cinquè, però potent.
Una vegada al cim, ens decantem per baixar caminant  i com que el cel comença a enterbolir-se , decidim marxar a fer la cervesa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada