Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 22 de novembre de 2019

L'ENIGMA DE LA JANA


DIMARTS, 19 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana per necessitats familiars tinc que sortir dimarts si vull fer alguna escalada, però tots tenim el nostre calendari muntat i costa trobar company fora dels dies “normals”, per sort va trucar-me el Lluis preguntant si estava lliure el dimarts i com podeu imaginar no vaig dubtar-ho gens, vaig acceptar l’oferiment.
No estic en plena forma, i encara arrastro molèsties al genoll i la ma, però ........
Ara calia cercar un lloc on anar i ell va proposar el Serrat de la Corona on no hi ha escalat mai, i jo aprofitant que he fat varies vies, vaig proposar-li anar a la via d’en Jover “L’enigma de la Jana” perquè segueix una línea lògica i és força llarga.


Ens trobem a Balaguer i d’allà pugem amb el meu cotxe , perquè tinc ganes de provar-lo com funciona en pista (pensant sobretot amb un tram concret de la pista de Monrebei on normalment els cotxes que no son 4X4 pateixen molt)
L’anada , sense problemes , fem la pista i aparquem sense més complicacions i una passejada de 45 minuts ens deixa a peu de paret.
Vista la ressenya, tinc clar les tirades que vull fer i li deixo els ossos durs al Lluis.


La primera tirada comença en un díedre on trobem un espit i amagat més amunt un pont de roca llaçat, desprès caminar fins la reunió en un arbre amb una baga.


La segona tirada és la tirada de la via, comença per un díedre fins sobre un contrafort que travessarem a l’esquerra per agafar un segon díedre, on trobarem un pitó, un espit i un pont de roca , aquest tram es difícil però res comparat amb la placa que hi ha sobre. Teòricament és el lloc on cal clavar els pitons que diu la ressenya però el Lluis s’ha entestat en fer-ho en lliure i a la segona ho aconsegueix amb una dificultat in assumible per mi en lliure, sort que m’ha deixat muntat el tema per a poder fer-la en artificial. En aquest tram  hi ha un espit i dos ponts de roca (una vegada superat, crec que el tram pot fer-se sense clavar, tan sols amb tascons i flotants).
La reunió també en un arbre, però aquí hi ha dos espits.


La següent tirada és de transició , un espero fàcil seguit d’una feixa per arribar al següent mur on hi ha la reunió a peus d’un petit díedre, en aquesta reunió tan sols hi ha un espit  sense plaqueta , però es pot reforçar bé amb un camelot del dos.


La quarta tirada és la tirada que menys m’ha agradat de totes, un pedra crostosa i arrodonida que fa de mal protegir i difícil de progressar, a més la tirada fa grans diagonals per cercar la millor opció per seguir . Aquí hi ha un pas de Ae per superar un desplom amb roca molt arrodonida i dona pas a una canal que no deixarem fins la reunió en un arbre. A la tirada i trobarem quatre espits.


La cinquena tirada comença creuant el bosquet i anar direcció un díedre que al començament te una sabina amb una baga, desprès tan sols cal seguir el díedre fins sobre un desplom, cal dir que la tirada és més vertical del que sembla i on trobarem el tram més exposat a l’entrada a la reunió, no per la dificultat si no per la barreja de herbes, terra i pedra trencada que hi ha. A la tirada hi trobarem duges bages.


La sisena tirada comença amb un flanqueig a l’esquerra per entrar a una feixa que cal travessar i enfilar-nos per un díedre xemeneia que ens deixarà al cim. En aquesta tirada i trobarem dos ponts de roca i un espit.


Una vegada al cim, fem material i enfilem el camí de baixada que gracies a les vies que he fet encara tinc força present i baixem sense perdre’ns directes al cotxe.

La via no ha acabat de fer-me el pes, una via lògica com manen els canons de l’escalada clàssica, però li manca neteja i seguretat (reunions)
El camí de tornada a resultat millor del que em pensava i el cotxe a respost bé en el tram difícil de la pista. Ara ja dins la carretera de baixada parlem d’anar a Ager per fer la cervesa, però esta tot tancat i barrat i tenim que aguantar fins a Balaguer on ara si fem la cervesa de rigor i ens acomiadem fins a una propera sortida..

J.  ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada