HEROIS DE L'1 D'OCTUBRE

DISSABTE, 30 DE NOVEMBRE

El mes novembre ja esta a les acaballes i no es pot dir que hagi sigut molt productiu amb el tema d’escalada , però que hi farem. Cal aprofitar els dies.

Aquesta setmana hem quedat amb el Juan Carlos per sortir i a la conversa va deixar caure una proposta que em va semblar interessant, una via nova a l’Estartit amb una dificultat assumible, la via “Herois de l’1 d’octubre”, que esta a la zona del Cap de la Barra, on totes les vies son molt potents.

                                  (foto treta d'una pagina turistica d'Internet )

La veritat que la idea va semblar-me molt bona i no vaig dubtar ni proposar alternatives, confio amb el seu instint.

La primera visita que vaig fer a la zona va ser fa molts anys amb en Josep Sanchez (en pau descansi) que va portar-me a fer una via , aleshores desconeguda , “la Intrepida sirena”, com que era nova i no teníem més informació varem anar-hi per dalt, però al fer el ràpel, varem baixar per la primera instal·lació que varem trobar i va resultar ser un ràpel de preparació per equipar la futura via “CER L’ESCALA”.

El resultat va ser que tot es trencava als nostres peus i no varem tenir el valor de deixar les cordes del ràpel i varem remuntar-les per tornar a peu pla del cim.

Buscant per el cim i al costat d’un arbre varem trobar la instal·lació bona , però ja havíem passat la nostra dosi de por diària i verm decidir tornar-hi  un altre dia.

(Poc desprès varem tornar-hi a fer-la, però aquesta vegada en barca !!!)

Avui hi tornem a la zona, a veure que tal resulta.

L’aproximació és curta i força còmoda, hem aparcat al passeig del port i caminant hem pujat el carrer que ens deixa al cim, aquí comença un GR que ens portaria a L’Escala però que nosaltres deixarem als pocs metres de començar per resseguir el fil de la carena i buscar els ràpels. Cal dir que ha estat entretingut i ens ha costat fins trobar el ràpel que ens interessa amb la pedra sikada i una inscripció que diu “Bros”.

Sincerament, els ràpels espanten !!!. Surts a una paret tallada a plom i amb cent metres sota els teus peus, uufff !!!. Nosaltres per fer-nos els espavilats , hem llepat.

Un primer ràpel fins la reunió 3 de la via Bros, (sense problemes) i un altre fins la reunió 1 i aquí l’hem pifiat (cal seguir les recomanacions dels que coneixen la zona). Nosaltres al voler estalviar-nos un ràpel ens ha costat entrar a la reunió perquè la via desploma i quedes separat de la paret, i al recuperar les cordes no hem pogut recuperar la corda massa ràpid i uns quinze metres d’una d’elles s’ha mullat , (millor fer-ho amb dos ràpels), o passar assegurances si vols pujar per la mateixa via (que no era el nostre cas).

Amb aquest resultat no hem volgut jugar més i ens hem saltat la primera tirada.

La primera tirada es curta i serveix per provar el tacte de la roca i les sensacions, esta ben assegurada amb químics . Hem fet reunió a la primera reunió que hem trobat i així seguir la tònica de la via.

La segona tirada, supera un desplom i seguint les debilitats de la paret va superant panxetes fins la reunió.

La tercera tirada és la tirada que presenta la graduació més alta però el pas més fort està ben protegit i amb un estrep hem superat el problema.

La quarta tirada és com la segona, cal llegir la roca per trobar el millor itinerari amb algun tram on la roca és estranya.

La cinquena és la millor, amb roca molt bona, tot i l’aspecte d’aquesta que sembla que tingui que trencar-se però és molt i molt solida. Un primer tram finet i un darrer en flanqueig molt bonic.

Aquí ja no hem tingut esma per tronar a baixar i fer una altre via. Hem preferit intentar fer una foto de la paret per fer la ressenya, (cosa que tampoc hem aconseguit). Total que hem deixat el material al cotxe i hem anat a celebrar-ho amb una bona cervesa.

J. ESTRUCH