Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 21 de novembre de 2019

TARDOR CALENTA


DIMECRES, 13 DE NOVEMBRE

Aquest mes sembla que es presenta malament per a poder sortir a escalar, desprès del pont de novembre en que va fer mal temps i jo encara estava tocat de la “Manowar” , va arribar el dimecres i el mal temps seguia apretant igual que el cap de setmana o sigui que va arribar el dimecres tretze i jo estava que em pujava per les parets, per acabar d’amanir-ho la colla estava dispersada i no trobava companys.


Per sort els companys de Manresa si que sortien i vaig demanar per acompanyar-los. Jo tenia una proposta en ment i resulta que coincidia amb la que ells tenien pensat fer .
A les vuit ens trobem a Manresa i marxem en dos cotxes direcció Ripoll per aturar-nos a esmorzar i on tenim que trobar-nos amb més companys. Desprès directes a Coll Roig de Gombren que és on hi ha el nostre objectiu.


Finalment som set , o sigui que caldrà fer varies cordades ja que tots volem fer la darrera via oberta pel Santi a la zona, la via “ Tardor calenta”.
Nosaltres hem fet cordada, en Ton , l’Emili i jo.
La via és suau i ben assegurada com ens te acostumats en Santi, una bona via per a portar gent vulgui provar les adherències de la zona.


Una primera tirada on cal destacar un tram vertical a mitja tirada (nosaltres primer l’hem fet per la via veïna, mentre els companys feien l’original, i en acabar la via hem tornat a fer la primera tirada). Cal dir que la tirada de l’esquerra és un xic més difícil que la de la via.
La segona és un canvi de reunió caminant pel camí de baixada.


La tercera tirada es d’aquelles tirades que et deixen un bon regust, sobretot el tram de placa que cal superar per una sola canaleta, a més presenta uns forats que semblen fet a consciencia per permetre la progressió.


La quarta tirada, és com la tercera però més curta i ens deixa en una plataforma prefabricada amb terra i branques lligades que fan que sigui molt còmoda.
D’aquí uns pocs metres fàcils fins a trobar  un corriol que va a la dreta fins a trobar el camí de baixada.


Cal dir que mentre pugem, una nova cordada d’amics ha tingut el mateix pensament que nosaltres i ha vingut a provar la via. O sigui que un mateix mati ens hem trobat deu companys a la mateixa via.
Veient que fa fred (tot i que a la via no en feia) decidim deixar-ho per avui i baixar a Ripoll per fer la cervesa.
Molt bona via,(m’ha servit per fer un bon test al genoll) i molt bona companyia

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada