Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 22 de novembre de 2019

SUSPIROS ALMENDRADOS


DISSABTE, 16 DE NOVEMBRE

Dimecres passat vaig poder sortir i provar com va la recuperació, però això de fer vies fàcils , te un problema, sempre en tens ganes de més, no acaba d’omplir-te per això vaig cerc ar company per sortir el dissabte tot i que la meteo dona aigua a mig país i fred per tot arreu.
Tan sols he tingut resposta de l’Isabel, que s’ha compadit de mi i no vol deixar-me sol..... és un tresor !!!.
Decidim baixar al Ports perquè tot i que farà fred , sembla que sigui on menys plourà.
Fa dies que l’Isabel va proposar-me anar a fer les gronses , unes vies que ja he fet i jo per compensar vaig proposar-li unes altres a la mateixa Gronsa però que no he fet, i clar... va acceptar la proposta.
Sortim a les 7, 30 d’Abrera i a les 9, 30 ja hem arribat al pàrquing desprès d’una aturada per esmorzar. Però sembla que hem fet tard, quatre cotxes plens de gent estan fent material per sortir, (i segur que van a les mateixes vies, llei de Murphy).
Resulta que tots son d’una mateixa colla de ha vingut de Murcia i per sort és repartiran per les diferents vies de la paret, tot i que una cordada de tres faran la “directa almendrados” que és una de les opcions que portem.


Per no crear tap, convenço a l’Isabel per anar a la via “Suspiros almendrados” i si volem en baixar ens posem a la Directa. Fet !!!.
Pugem amb ells per fer l’aproximació però una vegada al coll, ells comencen a baixar per anar al principi de via i nosaltres fem un flanqueig a mitja paret per estalviar-nos la sifonada, això si amb molt de compte per no apedregar-los.
Aquí me’n adono que amb les preses per sortir, el fred i la pressió per no perdre la via, m’he deixat la maquina de fotografiar dins del cotxe, però no vull tornar a buscar-la no sigui que ens quedem sense via.
Una vegada al coll esbrinem per on anar fins a peu de via , que esta molt brut el camí però aviat ja hi som.


La primera tirada va seguint un esperó marcat però alguns passatges estan per lloc poc evidents, (la línia lògica diria per un altre lloc, però les assegurances marquen el camí). Cal dir que és bonica i amb bona roca, tan sols els sis o set metres abans d’entrar a la reunió cal fer-los per un tram completament mullat .
Les assegurances a la tirada son les justes, je,je........ més aviat poques, però bé.
La segona , d’entrada hi ha un passatge molt fi per situar-te en una placa que poc a poc va perdent verticalitat fins arribar a una panxa que cal superar, aquí la paret és força vertical i la roca no fa bona cara d’entrada però que resulta bona i ferma, gracies a uns forats que hi ha la progressió pot fer-se bé. En aquesta tirada , igual que l’anterior , la via ressegueix les panxetes que hi ha, sembla que les busqui.
En aquestes dues tirades fa un ventet que ens esta deixant gelats, però esperem que ara que la paret canvia d’orientació això millori.
La tercera tirada, és fàcil, primer un tram de tercer per entrar a la feixa que ratlla tota la paret i que és la base de la darrera tirada en totes les vies. Cal fer uns vuitanta metres i passar de llarg , les vies de “l’aprenent” i “jo aquí no hi torno” i just quan la paret sembla canviar d’orientació hi ha la reunió.


La darrera tirada és per nosaltres la millor amb diferencia, primer uns metres fàcils fins un llavi on hi ha el passatge més difícil i per sobre una placa estil cigronets montserratins (com els d’agulles) molt vertical i que ens deixa a l’aresta cimera.
Decidim baixar pels ràpels que ens deixen al coll, però una vegada allà ja en tenim prou de fred i deixem la directa per a una propera visita.
Ara la cervesa de rigor i carretera i manta cap a casa

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada