Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 2 de gener de 2020

ROC FUIRÓS


DIMECRES, 01 DE GENER

Aquest any a diferencia d’altres anys, anem per celebrar el Cap d’Any en una casa rural de l’Alt Empordà i m’agradaria començar l’any fent una primera escalada per la zona.
Cercant per Internet i preguntant a companys, vaig esbrinant quina serà la millor opció per anar-hi amb el David (ell escala poc).
Finalment hi ha dues zones que em criden l’atenció, “Can Saliner” i “ Roc Fuirós” tots dos son de caire esportiu però envoltats de misteri perquè no hi ha gaire informació, (o no he sabut trobar-la).
Els darrers dies, estic quasi convençut de la zona escollida, però porto les dues preparades.
El dia 1 acabats de llevar-nos veig que hi ha el cel enteranyinat per la boira i acabo per decidir-me. Anirem a “Roc Fuirós” que tenim a mitja hora de cotxe.


Les úniques notes que tinc de la zona son, una petita ressenya sortida al Vertex 180 i un article publicat a la revista Muntanys per en Kildo Carreté l’any 1990.
Les ressenyes que ens dona aquest article ens permeten arribar-hi sense problemes al Coll d’Ullat.
Cal dir que per arribar-hi , hi ha dues carreteres, una just a la sortida de Le Perthus i una segona urt uns cinc cents metres més enllà seguint la carretera principal (just davant del cementiri), a nosaltres ens ha agradat més aquesta segona que no pas la primera que és molt més humida.


Les indicacions per arribar a la zona, correctes, seguint el camí indicat , al costat de la “guite d’etape” i en plena pujada desviar-nos a la dreta en veure les primeres roques. Nosaltres per investigar hem pujat fins el cim i hem creuat la zona d’Est a Oest per sota i poder situar els diferents sectors.

                                                 
      Sector "DINGO"                                                    Sector "ROUND MIDNIGHT"



Cal dir que l’ informació que circula per Internet és correcte, els sectors de sota no estan condicionats i amb equipament vell (hem vist espits no gaire ufanosos) i els peus de via bruts de bardissa, (molt emprenyadora)


Controlada la zona , hem pujat fins els sectors de dalt que estan equipats amb químics.
La primera zona que hem visitat és el “Sector Dingo” on hem trobat unes sis vies que tenen una graduació de quart o cinquè grau. Amb un munt de “descuelgues” per escollir .


Despres hem visitat el sector  “Round Midnight” que està just a la dreta on hem tingut temps de fer una via, però que n’hem localitzat unes quatre més.


També al costat hi ha el sector “Mishoko” hi ha varies vies equipades que és veuen interessants.


Donat que hem promès a la família arribar per dinar, deixem la zona i tornem a casa. Encara que l’escalada esportiva no hem fa el pes. Segur que hi tornaré

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada