Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 10 de gener de 2020

VIES FRANCESC SARDANS+ARESTA BRUCS+AFRICA


DISSABTE, 04 DE GENER

Els que tenim quitxalla petita sabem que aquestes dates son difícils de compaginar amb l’escalada, cal anar a fer moltes comandes amb els reis mags .
Però també tenim clar que cal cercar qualsevol oportunitat per sortir a escalar.
Aquesta setmana aprofitem el mati de dissabte per fer una escapada.
Ens ajuntem quatre, en Ramon, el Joan l’Isabel i jo sense cap objectiu concret. A les vuit trenta al Bruc , ha estat la consigna.


Desprès d’esmorzar ens decantem per anar a la zona del Vermell del Xincarró , més concretament al Timbaler del Bruc.
Una passejada fins a peu de via serveix per entrar en calor i acabar de definir els nostres objectius.


Farem dues cordades, el Joan i en Ramon faran l’Aresta Brucs entrant per l’agulla dels Cartutxos i nosaltres farem la via “Francesc Sardans Fabregas”.


La primera tirada de la via és suau , una rampa que primer és dreta però que poc a poc es va ajaient fins la reunió sota d’un petit sostre.


La segona tirada surt per la dreta per anar a cercar la roca més bona i saltar-nos el barret de la petita agulla enganxada per la que pugem i seguim per un contrafort fins una cubeta on s’ajunten dues parets que formen un díedre.


La tercera tirada és la més potent, segueix una fissura paral·lela al díedre de l’esquerra amb lliure difícil, fins un punt on m’ha calgut fer algun pas de A0 per entrar a una placa vertical però amb molt bona roca que ens deixa al peu de la bola somital.
La quarta tirada comença amb algun pas difícil però amb molt bona roca i puja fins el cim on cal fer reunió en un arbre situat en la vessant posterior de l’agulla.


L’ascensió ha estat ràpida i volem fer més metres. Baixem per la canal que va als Pallers i ens decidim per fer l’aresta bruc del timbal. Una aresta no gaire difícil però amb les assegurances allunyades. Normalment la gent fa “yo –yo” i es despenja de les reunions de les vies d’esportiva que van a la dreta d’aquesta però nosaltres hem volgut sortir per dalt i afegir algun metre més a l’escalada.


Ja tornem a ser dalt i massa aviat per plegar, tornem a baixar i aquesta vegada ens decidim per la via “Africa” al Gerro. Una via que no he fet i que n’havia sentit a parlar.


La via m’agrada’t força, dues tirades amb roca molt bona i una dificultat assumible per no patir.


Acabant aquesta via ens ajuntem amb els companys i anem tots junts a fer un mos al Bruc, i la cervesa per descomptat !!!.

J. ESTRUCH




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada