Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 31 de gener de 2020

VIES A DUES MANS + DIEDRE DE REFLEXIÓ


DIMECRES , 29 DE GENER

Aquest dimecres tenim dues propostes sobre la taula , les dues interesants, però estem pendents de saber quanta gent serem per acabar de decidir.
Finalment som cinc, l’Isabel, el Toti, el Manel, el Joan i jo.
Decidim anar a Vilanova, tot i que l’Isabel i jo ja vàrem ser hi la setmana passada. Aquesta vegada anem directes a fer les darreres vies obertes al Pas Nou.


Quedem com sempre al Bruc i anem a esmorzar a Artesa, on acabem de definir que farem.
En Manel i en Toti faran una cordada i nosaltres tres una altre. Nosaltres escollim fer primer la via “ A dues mans” i després la via “ Diedre de reflexió”.


La primera tirada, es deixa fer be fins el mur final, que la ressenya planteja com a Ae, nosaltres hem intentat superar-ho en lliure però per on puja no hem pogut i ens ha calgut fer un pas de baga i un A0 per superar el tram.


La segona tirada comença creuant la feixa i superant una placa , la roca es un xic costrosa i arrodonida però esta ben assegurada . La reunió la fa en el principi d’una nova feixa i a la dreta de la reunió hi ha un arbre podat amb una corda lligada que fa de passamà fins el que serà la tercera reunió.


La quarta tirada comença comuna amb la via “Tsunami democràtic” que després d’entrar per la dreta s’en va a l’esquerra. (creuament). La nostra tirada s’enfila per una placa que poc a poc va agafant verticalitat i per una fissura supera el tram vertical fins la següent feixa.


De la reunió surt un segon passamà , aquest mes vell, que és el tram final de la via “Tarzan”.
La nostra via, encara aprofita un esperó amb roca no gaire bona, però sanejada per esgarrapar uns metres més a la paret i arribar al cim de la paret.
Aquí tan sols ens resta caminar uns vint metres per robar el camí de baixada.


Ates que la via ha estat rapida de fer, una vegada a la carretera decidim torna a pujar per fer una segona via i escolim fer la via “Diedre de reflexió”.


La primera tirada és com l’anterior que hem fet, però mes ben buscada, el tram primer més difícil i el segon tram que marca com Ae quasi ens surt en lliure, tan sols ens ha calgut un pas de A0.


La segona tirada l’hem fet fins sota el diedre que dona nom a la via, però no hi ha reunió, tot i que és comode.


La tercera tirada és per mi la millor tirada de les que hem fet un diedre molt vertical i assegurat que permet progressar sense patiments fins la reunió.
La via esta equipada per baixar en ràpel i amb dos ràpels de 30 metres tornem a ser a peu de via.
Per avui ja en tenim prou i anem directes a Cal Cirera per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada