VIES SUAVE ES LA NOCHE + PSICOCLIMB LIGHT

DISSABTE, 01 DE FEBRER

Aquesta setmana hem quedat tan sols el Josep i jo per sortir.

La colla la tenim dispersa per diferents llocs i fent diferents activitats.

El divendres per la tarda encara no tenim gaire clar on anar i li proposo anar a Mont Roig per fer alguna de les vies que tinc pendents. Per al Josep no és una zona que visiti gaire, li agraden les vies amb més assegurances i plaques mes netes, però accepta.

Sortim del Bruc a les vuit i anem directes a Bellcaire per fer un bon esmorzar, tan sols entrar ja veiem que avui  molts companys han fet el mateix pensament que nosaltres , anar a cercar la caloreta per les terres de ponent. Alguns també han escollit Mont Roig com a terreny d’aventura.

Com que no tenim clar com estarà la pista que va fins el coll de Porta , escollim quedar-nos en el primer aparcament on hi ha un parell de cotxes més , i aleshores arriba un nou cotxe amb més companys que venen a la zona . Per sort cap d’ells tenen com a objectiu la nostra via.

Mentre pugem la pista veiem que hi ha gent escalant per la zona on anem , però estan fent la via “ Capitan veneno”, el nostre objectiu és la seva veïna, “Suave es la noche”.

La primera tirada, és un xic bruta i humida, el que fa que progressem amb compte , no sigui que algun bloc caigui per estar estovat per la pluja dels darrers dies. A la tirada hi trobem  dos pitons i un pont de roca, però es pot assegurar al gust amb flotants.

A la segona tirada la roca millora però en trenta metres tan sols hi ha dos pitons i difícils de veure. La tirada supera un díedre amb una roca molt abrasiva fins sobre una agulla i desprès flanqueja a la dreta i en diagonal fins trobar la reunió en una cubeta. A la reunió hi ha un espit i un pitó, aquest difícil de veure però es pot reforçar a gust amb flotants.

La tercera tirada és la més forta, una rampa et porta fins un pitó i per sobre una bavaresa protegida per un espit a la meitat, desprès cal apretar per sortir quan aquesta s’acaba amb uns passatges difícils a l’esquerra, aquí entra la part més difícil de la tirada , un tram on cal tibar d’unes llastres en forma d’orella que sembla que han de saltar tot i que les han “sikat”, superat aquest tram hi ha un nou espit i un passatge de decisió a l’esquerra per entrar en una petita canal que porta a la reunió. Al principi de la canal hi ha un clau que no es veu.

La darrera tirada, ja és més suau, surt per l’esquerra per superar el sostre que tenim damunt, i per una fissura va ascendint fins el cim.

Ja hem fet una via, però el que passa sempre al Mont Roig, que aquestes es queden curtes (seria ideal aquesta zona amb dues tirades més). Baixant decidim Acabar d’arrodonir el dia i anem a la v ia “Psicoclimb light”.

Una via de dues tirades que inicialment es va obrir en clean però que ara esta equipada per esportiva. Una primera tirada contundent i vertical i una segona més suau per sortir altre vegada al cim.

Quan arribem al pàrquing quasi no queda gent i amb els companys que queden ens emplacem per veure’ns a Bellcaire per fer un mos i la ben guanyada cervesa.

J. ESTRUCH