CORSARIOS

DISSABTE, 25 DE GENER

Aquesta setmana tot i que la meteo diu que dissabte no serà gaire bo, decidim sortir. (portem tota la setmana tancats a casa per culpa de la turmenta “Gloria”.

Les conseqüències d’aquesta turmenta son considerables i algunes ens afecten com a escaladors, neu a cotes baixes, carreteres tallades per aigua o esllavissades i un llarg etcètera .

Però nosaltres son tossuts i sempre trobem algun lloc per anar, aquesta vegada en tenim tres possibles objectius, ... Abella, Mont-roig o Vilanova de Meia. La primera la descartem perquè l’ Isabel acaba d’anar-hi . La segona hi ha el perill que caiguin roques al camí d’aproximació, per tant ens decidim per Vilanova que fa molt temps no visitem.

La primera pensada és anar a unes vies noves que ha obert el company Baraldes i que estan acabades de treure del forn.

Finalment hem quedat al Bruc i serem quatre companys, ... l’Isabel, el Josep, en Marc i jo , podrem fer dues cordades.

La primera aturada la fem a Artesa de Segre per esmorzar i desprès directes al pàrquing del Pas Nou. Però allà tenim una sorpresa desagradable, la boira no escampa i les parets estan completament mullades amb regalim per tot arreu i ens replantegem l’objectiu.

Mirant be els itineraris veiem que el sector “Chulo piscinas” esta relativament sec sobretot el pany de paret per on van les vies “Corsarios” i “Pirates” a més en va de perles perquè podrem fer una corada en cada una d’elles.

L’ Isabel i jo ens decantem per la Corsarios, primer escollim per pujar un slab equipat que hi ha sota al sector “La Escuela” i aprofitem la via “Adios muñeca” per pujar fins sota la reunió de la Corsarios.

La primera tirada d’aquesta via és molt i molt bonica, vertical i amb bona presa, també te les assegurances amb aire entre elles, vaja, una tirada per disfrutar.

La segona tirada , tot i que un xic més suau també disposa de passatges bonics.

A la reunió de dalt tenim dues possibilitats, seguir i agafar una via de la segona feixa o baixar rapelant. Però un ventet suau per molt fred , ens treu dels dubtes.

Una vegada a peu de via dubtem que fer i decidim anar a veure les noves vies , però a peu de via ens decantem per anar a fer esportiva a la placa “ Gran slab” on fem dues vies.

Els companys també han acabat les seves vies i ens esperen al cotxe. Ja en tenim prou per avui i baixem a Vilanova per refer-nos del fred amb una bona cervesa.

Sembla mentida, amb la de vegades que he anat a Vilanova i en aquest sector tan sols havia fet una via, segur que aviat tornarem.

J. ESTRUCH