Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 19 de gener de 2020

VIES EL CHICO MOÑON + ERMITAÑOS


DIMECRES, 15 DE GENER

Aquesta setmana tan sols sortim el Joan i jo i la proposta que va fer-me és prou interessant i còmoda, tot i que una de les propostes ja l’he fet , l’altre és atractiva per ella mateixa.
La proposta és pujar fins Ager i fer la via “ El chico moñon” per desprès arribar-nos fins la paret de Xurulla per fer la via “Ermitaños”.
Per no perdre la costum , ens aturem a Bellcaire per esmorzar, tot i que sabem que el bar Sport esta tancat, però el seu veí , no.


Fa un fred que pela i la boira enganxada al terra, però les prediccions diuen que s’aixecarà i seguim amb els plans establerts.
A mitja carretera de pujada ens creuem amb un camió molt gran que baixa , segur que s’ha perdut, però la sorpresa encara és mes gran al trobar-ne un segon a l’entrada de la pista i veure’n un altre que baixa del coll d’Ares. Estem “mosques” que encara és fa més evident al trobar al creuament de la pista de Colobó amb tot un muntatge.



Un camió triturador que agafa els pins apilats al costat del cami i tot i triturar-los omple un camió molt gran de pellofes de pi. Per descomptat tots dos camions tallen completament la pista.
Esperem una estona i aprofitant un moviment dels camions per condicionar la carga els superem. Per descomptat, a la paret no hi ha ningú perquè no trobem cap cotxe aparcat.


La primera via que fem, “El chico moñon” que està a l’agulla del embut ja l’havia fet, però he vist que han redreçat el recorregut, canviat les assegurances i crec que deixant la segona tirada més obligada que abans.


Una vegada superada aquesta via baixem fins el collet que hi ha a la dreta de l principi de la via Montsiciana i creuem fins la paret de Xurulla per encarar-nos amb la segona via del dia.


Primer ens costa un xic localitzar-la, però una E picada al peu de paret , ens aclareix la situació.


La primera tirada és estranya amb una roca que no sembla gaire solida però que ho és i molt, però els primers metres els fem com si trepitgéssim ous.


La segona , no te historia, cal travessar el bosc penjat per fer reunió al peu de la gran fissura que segueix la tercera tirada. La reunió és en un arbre i tan sols hi ha una baga, però es pot reforçar amb algun flotant.


La tercera tirada, és la tirada de la via, pels màsters, sis c, però nosaltres amb estrep i apurant, jo l’he fet de segon i crec que A1 amb un tram de cinquè, si hagués anat de primer li donaria mig grau més com a mínim.


La quarta tirada, una meravella, no les tenia totes amb mi, segons la ressenya , son 45 metres amb quatre assegurances i amb un tram de cinquè superior.
La veritat que l’he gaudit a tope, pots posar flotants on vulguis i la progressió és molt bonica.
Una vegada acabada la feina, baixem directes al cotxe i anem a Ager per fer la cervesa i  i menjar un esparracat de botifarra per agafar forces per tornar a casa.

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada