DIMECRES, 15 DE GENER
Aquesta setmana tan
sols sortim el Joan i jo i la proposta que va fer-me és prou interessant i
còmoda, tot i que una de les propostes ja l’he fet , l’altre és atractiva per
ella mateixa.
La proposta és pujar
fins Ager i fer la via “ El chico moñon” per desprès arribar-nos fins la paret
de Xurulla per fer la via “Ermitaños”.
Per no perdre la
costum , ens aturem a Bellcaire per esmorzar, tot i que sabem que el bar Sport
esta tancat, però el seu veí , no.
Fa un fred que pela i
la boira enganxada al terra, però les prediccions diuen que s’aixecarà i seguim
amb els plans establerts.
A mitja carretera de
pujada ens creuem amb un camió molt gran que baixa , segur que s’ha perdut,
però la sorpresa encara és mes gran al trobar-ne un segon a l’entrada de la
pista i veure’n un altre que baixa del coll d’Ares. Estem “mosques” que encara
és fa més evident al trobar al creuament de la pista de Colobó amb tot un
muntatge.
Un camió triturador
que agafa els pins apilats al costat del cami i tot i triturar-los omple un
camió molt gran de pellofes de pi. Per descomptat tots dos camions tallen
completament la pista.
Esperem una estona i
aprofitant un moviment dels camions per condicionar la carga els superem. Per
descomptat, a la paret no hi ha ningú perquè no trobem cap cotxe aparcat.
La primera via que
fem, “El chico moñon” que està a l’agulla del embut ja l’havia fet, però he
vist que han redreçat el recorregut, canviat les assegurances i crec que
deixant la segona tirada més obligada que abans.
Una vegada superada
aquesta via baixem fins el collet que hi ha a la dreta de l principi de la via
Montsiciana i creuem fins la paret de Xurulla per encarar-nos amb la segona via
del dia.
Primer ens costa un
xic localitzar-la, però una E picada al peu de paret , ens aclareix la
situació.
La primera tirada és
estranya amb una roca que no sembla gaire solida però que ho és i molt, però
els primers metres els fem com si trepitgéssim ous.
La segona , no te
historia, cal travessar el bosc penjat per fer reunió al peu de la gran fissura
que segueix la tercera tirada. La reunió és en un arbre i tan sols hi ha una
baga, però es pot reforçar amb algun flotant.
La tercera tirada, és
la tirada de la via, pels màsters, sis c, però nosaltres amb estrep i apurant, jo
l’he fet de segon i crec que A1 amb un tram de cinquè, si hagués anat de primer
li donaria mig grau més com a mínim.
La quarta tirada, una
meravella, no les tenia totes amb mi, segons la ressenya , son 45 metres amb
quatre assegurances i amb un tram de cinquè superior.
La veritat que l’he
gaudit a tope, pots posar flotants on vulguis i la progressió és molt bonica.
Una vegada acabada la
feina, baixem directes al cotxe i anem a Ager per fer la cervesa i i menjar un esparracat de botifarra per
agafar forces per tornar a casa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada