JOSEP, ELENA I ORIOL

DIUMENGE, 12 DE GENER

Aquesta setmana hem quedat en sortir amb el Guillem, que fa molt temps que no coincidim sempre e escalar amb el teu fill.

De les propostes que fa sembla que la més adient per la temporada que estem es anar a Ager i comencem a preparar la sortida per fer alguna via interessant.

El divendres s’apunta el Juan Carlos i l’Isabel, (molt millor , podrem fer dues cordades). Però a darrera hora l’Isabel no pot afergir-se i serm tres, cap problema.

Quedem com sempre a les set trenta al Bruc i enfilem direcció Bellcaire per esmorzar i acabar de decidir que farem,  Allà surten noves propostes i entre elles la via “ Josep, Elena i Oriol”on finalment decidim anar.

Aparquem  una vegada superada la pedra que assenyala el camí de baixada i comencem la forta aproximació. Aquesta es curta però pesada i aviat la tenim enllestida.

Mentre ens preparem comencen a caure pedres d’un grup de cabres que tenim sobre nostre, en el bosc penjat que hi ha a l’esquerra de la nostra via i nosaltres comencem a pujar per una fissura a la dreta d’aquest bosc, però mentre comencem a pujar a les cabres els agafa el rampell de creuar la paret i posar-se sobre nostre amb la conseqüent pedregada. A base de fer soroll, i crits aconseguim que les cabres reculin i tornin al bosc on dormien, però segueixen mirant-nos amb recel.

La primera tirada costa de veure els dos espits que hi ha  al principi , la roca esta freda i mig trencada i cal progressar amb compte, no és fins el tram final de la tirada que la roca millora.

La segona tirada ja presenta una roca millor, tot i que cal fer un itinerari amb algun flanqueig que no és evident si no fos per les assegurances que assenyalen el camí.

La tercera tirada supera una placa amb roca no gaire bona per anar a l’esquerra per superar uns desploms que tenim sobre i enfilar-se per un díedre fins la reunió.

Fins aquí la roca es mediocre, però en la següent tirada canvia completament, una tirada que algunes ressenyes la graduen de cinquè superior i alguna altre (poques) la graduen de sis a. (personalment crec que és un sis a com una casa, per no dir que quelcom més).

Una placa erosionada ens porta fins un arbre gros i a partir d’aquí un díedre consistent fins la reunió sobre un gendarme a l’esquerra. A mitja tirada he trobat un passatge, especialment difícil que m’ha  fos els ploms.

La darrera tirada, graduada com la de sota es veu impressionant però una vegada en solfa ha resultat més fàcil.  Una sortida de reunió potent per arribar a la primera assegurança, desprès un flanqueig finat a la dreta per agafar un esperó vertical que no deixarem fins el cim amb passatges aeris .

Una vegada al cim, emprenem el camí de baixada i directes al cotxe i a Ager per anar a fer la cervesa.

J. ESTRUCH