19 DE MARÇ DE 2020
Aquests dies de
recolliment (obligat) per culpa de l’emergència sanitària pel virus, hi ha
moltes tasques a fer, però sempre hi ha un moment per a la reflexió i el
seguiment de les tasques que portem a terme a durant l’any.
Avui li ha tocat la
revisió del blog (els visas) i he volgut tenir una visió de les piulades fetes
des de el mes de gener de 2012 en que un grup d’amics varem decidir començar el
nostre camí conjunt, publicant les activitats que anàvem fent.
La primera idea va
sorgir, (com no podria ser d’altre manera) del company VISA que va proposar
anar penjant l’activitat dels diferents
companys a un espai comú.
A hores d’ara, la
realitat, desprès de vuit anys d’existència, disposem d’un ventall important
d’activitats publicades a la Xarxa .
Però com tots els que
portem un blog no varem començar a escalar en el moment de començar el blog, si
més no, tenim un munt d’ activitat anterior que ens agradaria compartir.
Personalment, porto
molts anys practicant l’escalada i dels primers anys tan sols tinc alguna
fotografia o diapositiva. No tenia la
consciencia de controlar, ni ressenyar les activitats fetes, com feien d’altres
companys (a tall d’exemple, en Bartomeu Puiggros , que amb el seu diari va
deixar-nos el seu llegat amb el llibre , les muntanyes que vaig estimar). Vaig
començar a fer-ho en la dècada del 2000.
Ara, aprofitant que
tinc temps i no puc penjar activitats actuals, (espero que no sigui per gaire
temps). M’he proposat penjar amb el títol de FENT MEMÒRIA, activitats
realitzades amb anterioritat i de les que tingui alguna dada per oferir
(ressenya, companys, data realització, .......).
J. ESTRUCH
DIMECRES 18 DE GENER
DE 2012
ANACONDA
Sembla que estiguem
abonats a aquestes parets, la setmana passada érem a la “Tierra de nadie” i
avui estem a l’altre costat de paret barallant-nos amb una altre via mítica de
Vilanova de Meia, l’Anaconda.
Les condicions
atmosfèriques no han canviat, seguim sota els efectes de l’ hivern i les
inversions tèrmiques, axó vol dir, boira per la carretera però un bon sol a la
paret.
L’Anaconda és una via
a la que sempre he tingut molt de
respecte, segons diuen, les assegurances són les mateixes que hi havia al muntar-la
i tan sols s’ha canviat alguna assegurança per parabolts però conservant
l’esperit dels aperturistes.
Com sempre no ens cal
repartir les tirades , el VISA va decidit per a fer la primera tirada, tot un
os molt dur de rosegar, una bavaresa amb una dificultat de 6b. Les assegurances
no són velles !!són arcaiques!!. Comença amb un tram de bavaresa on hi ha tacs
de fusta dels aperturistes, per continuar per un flanqueig que ens porta a la
fissura d¡entrada a la reunió, total 30 metres de dificultat mantinguda.
La segona tirada és
més curta, uns 20 metres ,
amb una primera part difícil on cal superar un extraplom i desprès navegar per
una placa fins la reunió, en tot el tram tan sols hi ha un parell de parabolts
al principi, desprès cal buscar-se la vida
La tercera tirada no
té una dificultat excessiva , cinquè grau, però cal saber navegar per la roca i
buscar el camí més adient per superar un tram vertical pel seu punt més dèbil.
Total 30 metres per gaudir.
La quarta tirada és
de les mateixes característiques que l’anterior i amb una dificultat semblant.
I amb un recorregut de 35 metres.
La cinquena tirada ja
és més complicada, a més de navegar per la placa supera un sostre per la seva
part esquerra i en lliure i amb una dificultat de cinquè superior.
J.ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada