Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 12 de març de 2020

VIA NAG-TRIO-BAND


DIMECRES, 11 DE MARÇ

Aquesta setmana a la crida per sortir , sembla que tindrem quòrum, perquè ha estat un degoteig de gent que s’apunta per anar a Rubies.
Abans de sortir hem comptabilitzat set companys que també tenen la mateixa intenció que nosaltres , o sigui que serem uns quinze. Caldrà repartir-nos (per sort hi ha moltes vies a fer).
Nosaltres sortim a les 7,30 com tenim per costum i anem directes a Artesa per fer un bon esmorzar i d’allà pugem directes al Coll de la Portella Blanca per la pista del Hostal Nou. Els altres companys havien quedat a Vilanova per trobar-se, però arribats al pàrquing encara no han arribat ells.


Ens repartim les cordades i els objectius i el resultat ha estat que tres van  a la via “maduritas calients” i quatre ens quedem a la darrera via oberta per la colla “Nag-trio-band” , que encara no he fet.
Farem dues cordades, la primera amb el Ginés i jo , i la segona el Manel i l’Antonio.


La primera tirada és de tràmit per superar el contrafort de la paret.


La segona tirada és una de les joies de la via, comença amb un flanqueig a l’esquerra per agafar un díedre vertical amb algun passatge picant, però el que he trobat picant de veritat ha estat l’entrada a la reunió fins que no he vist que la millor manera d’entrar-hi era donant l’esquena a la paret.


La tercera tirada és de tràmit, alternant trams de roca bona i d’altres de dolenta. El tram més bonic, la placa per entrar a la reunió.


La quarta tirada , és com l’anterior, trams bons i d’altres de dolents, el millor de la tirada, la reunió que la fem sobre una agulla enganxada a la paret i que ens dona entrada a una tirada molt estètica.


La cinquena tirada, es tota ella amb flanqueig a la dreta, amb un primer passatge que costa de veure però curt i desprès cal seguir una fissura horitzontal amb bona presa que ens deixa a l’aresta cimera.


Teòricament ja hem acabat la via, però proposo als companys fer la darrera tirada de la via “David Doaigues” que recordo va agradar-me molt quan vaig fer-la i allargarem un xic l’escalada.


Una vegada tothom al cim, ens preparem sense preses per tornar al cotxe, donat que els companys encara no han sortit de la seva via.
Ara si, una vegada tots reunits, anem a Cal Cirera per fer una bona cervesa, on també coincidim amb els altres companys.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada