DIMECRES 11 DE GENER
DE 2012
TIERRA DE NADIE
Fa dos mesos amb el
Josep Sánchez varem fer una combinació de vies on vaig gaudir d’una escalada
complerta, per tant no és d’estranyar que li proposes anar-hi amb en Josep
(VISA) ja que és un enamorat de les plaques de Vilanova de Meia.
Aquest dimecres, com
tots aquests dies d’hivern hi ha inversió tèrmica i la boira és la que domina
tot el paisatge de Catalunya, de fet venint de Barcelona sembla que ens
estiguem endinsant a la boca del llop, cada vegada més i més fosc. La boira ens
acompanya fins l’entrada del poble de Vilanova de Meia.
Encara que tot és
humit i tètric sabem que a la paret i lluirà un bon sol, per tant sense
preocupar-nos anem al bar Cirera per esmorzar i donar temps a la boira per
escampar.
Com que no volem
caminar gaire agafem l’itinerari d’aproximació a la via, més curt i anem pels
prats que queden sota de la roca Alta. El prat on aparquem queda just per sota
de la canal de baixada i no ens caldrà travessar tota la paret per retornar al
cotxe.
Del cotxe al peu de
via hi ha uns 20 minuts encara que el camí és una mica perdedor per que no el
coneixem.
El problema de
escollir les tirades nosaltres el tenim resolt de sempre, al Josep li agrada
sempre començar la via, sigui la dificultat que sigui. Hi ha vegades que li
toquen les tirades difícils i n’hi ha d’altres que em toquen a mi. Avui tan li
dona, n’hi ha per tots dos de tirades difícils !!.
La primera tirada és
la més suau, 20 metres de quart grau superior
per començar a entrar en calor
La segona ja comença
a posar les coses difícils, una tirada de 30 metres amb una dificultat de 6a,
hi ha algun pas amb les assegurances una mica allunyades però es deixa fer be.
La tercera és la
tirada més difícil de la via, fa dos mesos vaig patir força per superar-la,
però avui em costa una mica menys tot i així exigeix molta concentració i descarreguem
un munt d’adrenalina
A partir d’aci tot és
nou, en la darrera vegada que varem venir ens desviarem a la sueños de quinfer
per fer el tram superior que presenta molt millor roca que no la que ens ve a
sobre ara. La tirada quarta té una dificultat de 6a però els braços comencen a notar l’esforç i
costa cada vegada més superar les petites panxetes que presenta, en conjunt una
tirada de 25 metres i una dificultat de 6a.
La cinquena tirada
torna a ser forta, comença suau però a mitja tirada hi ha un desplom que
concentra tota la dificultat del llarg, total 35 metres amb una dificultat de
6b.
La sisena i última tirada
no és res amb comparació amb els llargs anteriors, un tram de 35 metres , la
roca no gaire bona i una dificultat de cinquè superior.
Una vegada al cim el
vent ens recorda que estem a ple hivern i sense entretenir-nos gaire marxem cap
a la canal per fugir d’una aire gelat.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada