DIMECRES, 04 DE MARÇ
Al començar la setmana
, com sempre, fem la crida a tota la colla per saber qui sortirà, encara que
alguns ja ho sabem perquè el Joan ja va dir-nos la setmana passada que sortia
amb la gent de l’Àliga per anar a tastar la seva via de la Serra del Poll.
Nosaltres amb la
nostra crida hem captat a companys que poques vegades ens acompanyen. Aquesta
vegada serem cinc, l’Isabel, el Gines, el Josep i en Toti.
Mig tenim decidit
anar també a la Serra del Poll i posar-nos en alguna altre via del voltant.
A les set trenta
estem tots al pàrquing del Bruc i marxem direcció Artesa per aturar-nos a
esmorzar, mentre ho fem , arriben els companys i acabem de fer l’àpat junts.
Però de les propostes
que porto, no acaben de fer el pes a la majoria i s’imposa un nou objectiu. Per
sort porto ressenyes de tota la zona i sembla que un pla B, basat en quedar-nos
a les roques prenyades comença a agafar forma. De fet, hi ha dues vies d’en
Joan Vidal que no hem fet cap dels cinc i decidim anar-hi.
Les cordades també
queden aviat definides, per un costat aniran l’Isabel i en Toti i per l’altre
els altres tres.
Deixem el cotxe al
costat del pic nic de l’Espadella i comencem la curta aproximació a la paret.
Ara tan sols resta
escollir via, nosaltres optem per la via “Somni kiowa” i l’altre cordada per la
“revenja modoc”.
La via comença amb un
tram d’artificial amb una sortideta en lliure al mig. Desprès un tram vertical
però amb bona presa fins quasi l’entrada a la reunió on trobarem una bona
apretada amb preses petites per les mans i res o quasi res pels peus, a més, la
paret esta coberta amb molsa que no dona
seguretat.
La segona tirada és
curta de quinze metres , tan sols per creuar la vauma on estem posats, però he
vist que la reunió que cal fer és molt incomoda i he preferit seguir fins a la
següent reunió. El primer tram de tirada és fàcil però incòmode, però el segon,
excepte un pas on m’ha calgut tibar de ferro, la resta molt bonic i vertical i
on cal llegir la roca per progressar sense patiments.
La tercera tirada, ja
d’entrada es veu que serà disfrutona i amb bona roca a més el grau també ajuda
a que puguis gaudir-la de principi a final.
La quarta tirada és
de compromís per arribar al cim,(nosaltres no hem fet la tercera reunió i hem
anat directes al cim).
Una vegada al cim amb
dos ràpels tornem a estar a peu de via, però encara ens queden ganes de més
metres i decidim provar la “revenja modoc”.
Aprofitant que els
companys baixen per la seva via els demanem que ens deixin preparat la primera
assegurança que esta molt alta i és difícil, volem estalviar-nos una bona
costellada al terra si caiem.
La primera tirada és
mantinguda, però amb l’assegurança posada ets més valent i fent encastament
entre la paret i una figuera que hi ha hem pogut arribar a tocar el primer
seguro. Desprès la tirada és mantinguda i difícil però es deixa fer.
La segona també, ha
sortit , excepte un tram on ha calgut tibar de l’assegurança, la resta de
navegar fins la reunió en un forat.
La tercera és com la
segona , vertical fina i amb un pas més
explosiu quasi al final de la tirada.
La quarta, és de
tràmit per arribar al cim.
Una vegada a terra,
recollir el material i marxem a Artesa per trobar-nos amb els companys que fa
una estona que han marxat. Encara els trobem entaulats al bar i desprès d’un
canvi d’impressions marxen. Nosaltres seguim amb la nostra cervesa i un bon
mos.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada