Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 6 de març de 2020

VIES SOMNI KIOWA + REVENJA MODOC


DIMECRES, 04 DE MARÇ

Al començar la setmana , com sempre, fem la crida a tota la colla per saber qui sortirà, encara que alguns ja ho sabem perquè el Joan ja va dir-nos la setmana passada que sortia amb la gent de l’Àliga per anar a tastar la seva via de la Serra del Poll.
Nosaltres amb la nostra crida hem captat a companys que poques vegades ens acompanyen. Aquesta vegada serem cinc, l’Isabel, el Gines, el Josep i en Toti.
Mig tenim decidit anar també a la Serra del Poll i posar-nos en alguna altre via del voltant.
A les set trenta estem tots al pàrquing del Bruc i marxem direcció Artesa per aturar-nos a esmorzar, mentre ho fem , arriben els companys i acabem de fer l’àpat junts.


Però de les propostes que porto, no acaben de fer el pes a la majoria i s’imposa un nou objectiu. Per sort porto ressenyes de tota la zona i sembla que un pla B, basat en quedar-nos a les roques prenyades comença a agafar forma. De fet, hi ha dues vies d’en Joan Vidal que no hem fet cap dels cinc i decidim anar-hi.
Les cordades també queden aviat definides, per un costat aniran l’Isabel i en Toti i per l’altre els altres tres.


Deixem el cotxe al costat del pic nic de l’Espadella i comencem la curta aproximació a la paret.
Ara tan sols resta escollir via, nosaltres optem per la via “Somni kiowa” i l’altre cordada per la “revenja modoc”.


La via comença amb un tram d’artificial amb una sortideta en lliure al mig. Desprès un tram vertical però amb bona presa fins quasi l’entrada a la reunió on trobarem una bona apretada amb preses petites per les mans i res o quasi res pels peus, a més, la paret esta coberta  amb molsa que no dona seguretat.


La segona tirada és curta de quinze metres , tan sols per creuar la vauma on estem posats, però he vist que la reunió que cal fer és molt incomoda i he preferit seguir fins a la següent reunió. El primer tram de tirada és fàcil però incòmode, però el segon, excepte un pas on m’ha calgut tibar de ferro, la resta molt bonic i vertical i on cal llegir la roca per progressar sense patiments.
La tercera tirada, ja d’entrada es veu que serà disfrutona i amb bona roca a més el grau també ajuda a que puguis gaudir-la de principi a final.
La quarta tirada és de compromís per arribar al cim,(nosaltres no hem fet la tercera reunió i hem anat directes al cim).


Una vegada al cim amb dos ràpels tornem a estar a peu de via, però encara ens queden ganes de més metres i decidim provar la “revenja modoc”.


Aprofitant que els companys baixen per la seva via els demanem que ens deixin preparat la primera assegurança que esta molt alta i és difícil, volem estalviar-nos una bona costellada al terra si caiem.


La primera tirada és mantinguda, però amb l’assegurança posada ets més valent i fent encastament entre la paret i una figuera que hi ha hem pogut arribar a tocar el primer seguro. Desprès la tirada és mantinguda i difícil però es deixa fer.


La segona també, ha sortit , excepte un tram on ha calgut tibar de l’assegurança, la resta de navegar fins la reunió en un forat.


La tercera és com la segona , vertical fina  i amb un pas més explosiu quasi al final de la tirada.
La quarta, és de tràmit per arribar al cim.


Una vegada a terra, recollir el material i marxem a Artesa per trobar-nos amb els companys que fa una estona que han marxat. Encara els trobem entaulats al bar i desprès d’un canvi d’impressions marxen. Nosaltres seguim amb la nostra cervesa i un bon mos.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada