SERRA DEL POLL: POPURRI DE VIES

 DIMECRES, 20 DE SETEMBRE DE 2023

Aquesta setmana teniem programat anar amb el Lluis a ponent per fugir de la pluja i com sempre ens trobem fent un cafè a Esparreguera, però allà trobem al Genis que també s'apunta a fer la sortida.

Caldrà cercar un lloc on sigui l'escalada més tranquil·la. Una vegada en marxa decidim aturar-nosa Artesa de Segre per esmorzar i acabar de decidir l'objectiu.

Entre setmana mentre preparem la sortida per whatsApp surt la proposta d'anar a Alós de Balaguer i tot i que sabem que els companys han decidit canviar el dia de la sortida (un dels avantatges d'estar jubilat !!!). Nosaltres tenim més compromisos i es més difícil fer canvis.

Decidit, anem a la Serra del Poll, on segur que trobarem alguna via que no hagi escalat algú dels tres.

Aprofitant que no condueixo aprofito per sondejar les Xarxes i veig que el Juan Carlos i el Joan , ahir van fer una via nova en aquesta zona, tot just acabada de sortir del forn. Ja tenim objectiu !!.

Com que la circulació motoritzada esta prohibida més enllà de la font i l'Area de pícnic, no volem arriscar-nos a una multa tot i trobar la barrera oberta , fem la resta de camí tot passejant.

A la paret estem sols i ja des de lluny veiem la linia per on volem pujar, els treballs de neteja i la manca de pluja fan evident el lloc amb una senyal blanquinosa a l'esquerra de la paret.

La via puja per l'esquerra i paral·lela a la via “ Sodernes Mongef ” fins la feixa on la creua per continuar pujant-hi paral·lela a ella, peró ara per la dreta.

La via esta sanejada a consciencia i completament equipada per gaudir d'una bona escalada amb una dificultat moderada.

Just al extrem esquerra del replà on comencen quasi totes les vies del sector i amb un UY picat a la roca comença la via.

La primera tirada primer entre algun matoll i poc a poc més net s'enfila la primera tirada on trobarem set parabolts i dues sabines llaçades, roca molt sanejada.

La segona tirada, de les mateixes característiques tot i que un xic més mantinguda, supera la resta de placa en direcció a la gran feixa.Trobarem set parabolts i tres arbres llaçats.

La tercera ja en terreny més trencat e indefinit supera dos petits murs, el primer assegurat per un parabolt i el segon per dos ponts de roca, fent reunió al mateix camí que creua la feixa i que es el camí de baixada.

La quarta tirada agafem el camí en direcció est per entrar a l'embut on hi ha les reunions de varies vies, “El Pal de la W”, “Los misteris de Pepe Gall”, “Lo Nik Gall Lastir” i alguna més. En aquesta travessia trobarem un parabolt.

En aquesta cubeta, cal anar a l'esquerra i fer reunió en uns arbres amb bagues i ja veurem sobre nostre un diedre molt marcat i sanejat.

La cinquena tirada comença entre matolls però poc a poc van quedant enrrere i segueix per un diedre molt bonic i ben assegurat. Fem reunió en un petit replà a mig recorregut del diedre. Trobarem tres cordinos en ponts de roca o arbres i dos parabolts.

La sisena tirada es com l'anterior però més neta i pot ser un xic més mantinguda. Hem trobat tres ponts de roca i set parabolts, a més d'un pitó molt vell que no encaixa amb l'actual equipament. (una vegada a casa i mossegat per la curiositat, he mirat un croquis de la paret i sembla que per allà pujava una via anomenada “ Pit de pollastres “, el recorregut en aquest tram quasi coincideix , però no he trobat més referències.

Aquí en la sisena reunió acaba la via però volem sortir per dalt i seguim l'itinerari de la via “ Sordenes Mongef “ fins que aquesta acaba i desprès continuem per la via “ Minyons de Terrassa” fins el cim.

D' aquí, un ràpel fins la tartera posterior i tornar al Congost de Mu per fer la passejada d'aproximació però ara en direcció contraria i amb pujada !!!.

Per acabar el dia, tornem a Artesa per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................... ..............UY, AY, UF

APERTURISTES ....... ............. Remei Tolosa, Jose Luis Linares

COMPANYS DE CORDA ...... Gines Rodriguez, Lluis Gabernet

MATERIAL ............................. 12 cintes , (semafor Aliens, prescindibles)

DIFICULTAT ........................... V

VIA OLGA FRONTERA

 DIUMENGE, 26 DE FEBRER DE 2023

Aquest diumenge estem a les portes d'una llevantada i per assegurar la sortida anem a Ponent. Com sempre quedem amb la gent de Vilafranca a Jorba per er la tria de cotxes i finalment som cinc el que pugem perquè ja tenim companys a Alos de Balaguer. Aixi que ja tenim la destinació clara.

Arribem a Alos i marxem directes al parquing de sota la Paret del Poll on ja hi ha dos cotxes.

Com que som molts ens repartim per diferents vies. La Isabel, l'Angel i jo ens decantem per la via Olga Frontera que fa molts anys que no he fet.

L'aproximació a aquesta via es curta i arribats a peu de paret encara fa molta fresqueta, però tirem a munt.

Ens repartim la via a dues tirades cada un i em toca començar a mi.

La primera tirada no és gaire dificil però te poques assegurances i la roca comença a estar lluent, no se si per l'humitat o pel pas de la gent, es deixa assegurar be amb flotants i a mitja tirada em decanto a la dreta de l'itinerari per anar a cercar la “placa” de la via veina “ El misteris de pepegall” on la dificultat és més gran i trobarem assegurances.

La reunió la fem en aquesta via.

La segona tirada comencem decantant-nos altre vegada però aquesta vegada a l'esquerra per anar a trobar la reunió de la nostra via, que fem servir d'assegurança de progressió, seguim pujant per una placa amb bona presa però pocs seguros fins arribar a la feixa on trobem un arbre amb un cable d'acer , nosaltres seguim creuant la feixa fins sota les plaques de la nostra via, però per no fer reunió en un arbre que hi ha segueixo pujant fins la primera assegurança de la següent tirada, on entre aquesta assegurança i un arbre faig reunió. Entre la reunió que he fat uns metres abans de la que tocava i els metres de més que he fet fins aqui, els companys han tingut que fer uns metres al ensamble, millor fer la reunió a la feixa.

La tercera , esteticament és la tirada millor de la via, una placa vertical que anem creuant de dreta a esquerra en tota la seva llargaria i farem reunió en el fil de l'aresta abans d'entrar en una canal.

La quarta tirada supera la canal i torna a la placa de la dreta, (hi ha gent que segueix la canal amb uns passatges verticals a protegir, per la dreta la progressió es comoda i aeria i en deixa sota una petita placa que presenta el tram més dificil de la via, ben protegit per dos espits i un pitó. Acabada la placa arribem a la reunió, on tornem a fer el canvi de cap de cordada, ara li toca a la Isabel.

La tirada comença per una placa que cal superar fins el comença ment d'una fissura canal que seguirem fins a trobar una assegurança. Recordo que aqui l'altre vegada que vaig fer-la anavem a la dreta per entrar al cim de l'agulla per una canal, però ara es més estetic sortir per sobre de l'assegurança a l'esquerra i continuar per la placa fins la reunió, en el collet de l'agulla i la paret.

La darrera tirada presenta un altre tipus de roca més arrodonida però molt adherent per la granulositat que presenta, s'enfilña per una placa fins dalt de l'agulla on hi ha una reunió que ens saltrem i seguim pujant seguint la cresta fins el mateix cim de la paret.

Ara tan sols ens resta baixar fins el rapel i seguir la canal que ens porta al cami del Congost de Mu, just acabades les passarel.les.

A l'entrada de les mateixes, hem vist un cartell on assenyala la prohibició d'escalar de gener a juliol però per on esta possat, després del parquing i a l'entrada del Congost, entenem que és referit al Congost i no a la Serra del Poll, si no l'haurien posat al parquig.

Una vegada tots al cotxe, anem fins Artesa per fer un mos i la cervesa de rigor.

Una via que val la pena fer de tan en tant.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................................. Olga Frontera

APERTURISTES ........................ Joan Frontera, Ramón Majó

COMPANYS DE CORDA .............. Isabel Notivoli, Angel Guillen

MATERIAL ................................... 14 cintes, Joc de Camalots

DIFICULTAT .................................. V+

LA FERRETERIA

 DIUMENGE, 13 DE FEBRER

Avui és un dia insegur, meteorologicament parlant, i no tenim gaire clar on podrem escalar però hem quedat amb la colla de Vilafranca i malgrat el temps sortirem igual.

Com tenim per costum, ens trobem a Jorba per acabar de decidir el nostre desti. Com que tenim que pasar a recollir al Benja per Ponts ens decantem per pujar al Alt Urgell i fer quelcom per la zona. Però a Oliana esta caientuna riona que sembla que va per llarg i segur que no ens deixara fer res. Canvi de plans !!!.

Finalment decidim baixar a la Noguera i quedar-nos on veiem que el temps sigui millor.

Arribem a Artesa i el Sol esta guanyant la partida.

Finalment decidim anar a Alos de Balaguer i ens decantem per la zona del picnic que te poca aproximació, per si tenim que tornar corrents al cotxe.

Aqui fem dues cordades, l'Angel el Benja i en Toni aniran al Esperó de la Martina i el Pere , la Isabel i jo escollim la via “La Ferrreteria” al Sector d'en Solà.

L'aproximació és molt curta i evident, comença per un caminet situat uns cinquanta metres abans del parquing i esta marcat per una fita, (el cami esta molt fresat).

A peu de via en un gran diedre que forma la paret, estem rodejats de vies però no cal ser gaire espavilat per veure quina es la que ens interssa.......... per les altres no ens aixequem ni del terra !!!.

La primera tirada comença amb una placa “slap” que és més dificil del que sembla i despres s'enfila per una fissura/bavaresa fins un arbre. Aquest tram és pot fer en lliure si tens uns braços com el popeye, però nosaltres hem fet un A1 com una casa, (dic A1 perquè en dos alejes, hem posat un Alien groc i un camalot del 0,75). Despres superen el arbre fent el tarzan i per una rampa bruta arribem a la reunió, (just a l'entrada d'una gran balma). A la trirada trobarem unes quinze assegurances, i a la fissura(bavaresa admet el que vulguis posar-li de flotants mitjans).

La segona tirada, comença amb un tram molt brut de molsa i trencat,(nosaltres l'hem escaquejat per la dreta) fins un parabolt. Despres s'enfila per un pilar on la llastima és la poca qualitat de la roca i la quantitat de terra que hi ha a les preses. Hi ha un tram intermig que hem fet un A0 perquè era molt vertical i amb roca dolenta, cal arribar fins un arbre i la reunió la trobem uns cinc metres per sobre. Trobarem onze assegurances en el recorregut i poques possibilitats de posar-ne més.

La tercera tirada, la roca millora i molt, primer ajaguda però despres agafa una aresta de roca bona que no deixem fins el cim. Trobarem deu assegurances en el recorregut, suficients per la dificultat de la tirada.

La baixada la fem caminant per un corriol poc marcat que surt en direcció al poble i baixa fins la pista.

Veient com a començat el dia, ens donem per satisfets amb l'escalada que hem fet i marxem a Artesa per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM DE LA VIA..................................... La Ferreteria

APERTURISTES .................................. Pepet i Maria

COMPANYS DE CORDA....................... I. Notivoli i P. Giró

MATERIAL............................................. 15 cintes, estrep i alien Groc i Camalot 0,75

DIFICULTAT .......................................... V+/A1

VIES SOMNI KIOWA + REVENJA MODOC

DIMECRES, 04 DE MARÇ

Al començar la setmana , com sempre, fem la crida a tota la colla per saber qui sortirà, encara que alguns ja ho sabem perquè el Joan ja va dir-nos la setmana passada que sortia amb la gent de l’Àliga per anar a tastar la seva via de la Serra del Poll.

Nosaltres amb la nostra crida hem captat a companys que poques vegades ens acompanyen. Aquesta vegada serem cinc, l’Isabel, el Gines, el Josep i en Toti.

Mig tenim decidit anar també a la Serra del Poll i posar-nos en alguna altre via del voltant.

A les set trenta estem tots al pàrquing del Bruc i marxem direcció Artesa per aturar-nos a esmorzar, mentre ho fem , arriben els companys i acabem de fer l’àpat junts.

Però de les propostes que porto, no acaben de fer el pes a la majoria i s’imposa un nou objectiu. Per sort porto ressenyes de tota la zona i sembla que un pla B, basat en quedar-nos a les roques prenyades comença a agafar forma. De fet, hi ha dues vies d’en Joan Vidal que no hem fet cap dels cinc i decidim anar-hi.

Les cordades també queden aviat definides, per un costat aniran l’Isabel i en Toti i per l’altre els altres tres.

Deixem el cotxe al costat del pic nic de l’Espadella i comencem la curta aproximació a la paret.

Ara tan sols resta escollir via, nosaltres optem per la via “Somni kiowa” i l’altre cordada per la “revenja modoc”.

La via comença amb un tram d’artificial amb una sortideta en lliure al mig. Desprès un tram vertical però amb bona presa fins quasi l’entrada a la reunió on trobarem una bona apretada amb preses petites per les mans i res o quasi res pels peus, a més, la paret esta coberta  amb molsa que no dona seguretat.

La segona tirada és curta de quinze metres , tan sols per creuar la vauma on estem posats, però he vist que la reunió que cal fer és molt incomoda i he preferit seguir fins a la següent reunió. El primer tram de tirada és fàcil però incòmode, però el segon, excepte un pas on m’ha calgut tibar de ferro, la resta molt bonic i vertical i on cal llegir la roca per progressar sense patiments.

La tercera tirada, ja d’entrada es veu que serà disfrutona i amb bona roca a més el grau també ajuda a que puguis gaudir-la de principi a final.

La quarta tirada és de compromís per arribar al cim,(nosaltres no hem fet la tercera reunió i hem anat directes al cim).

Una vegada al cim amb dos ràpels tornem a estar a peu de via, però encara ens queden ganes de més metres i decidim provar la “revenja modoc”.

Aprofitant que els companys baixen per la seva via els demanem que ens deixin preparat la primera assegurança que esta molt alta i és difícil, volem estalviar-nos una bona costellada al terra si caiem.

La primera tirada és mantinguda, però amb l’assegurança posada ets més valent i fent encastament entre la paret i una figuera que hi ha hem pogut arribar a tocar el primer seguro. Desprès la tirada és mantinguda i difícil però es deixa fer.

La segona també, ha sortit , excepte un tram on ha calgut tibar de l’assegurança, la resta de navegar fins la reunió en un forat.

La tercera és com la segona , vertical fina  i amb un pas més explosiu quasi al final de la tirada.

La quarta, és de tràmit per arribar al cim.

Una vegada a terra, recollir el material i marxem a Artesa per trobar-nos amb els companys que fa una estona que han marxat. Encara els trobem entaulats al bar i desprès d’un canvi d’impressions marxen. Nosaltres seguim amb la nostra cervesa i un bon mos.

J. ESTRUCH

TRANSTALÒS

DIMECRES, 04 DE DESEMBRE

Aquesta setmana “pinten bastos” , tan dimecres com dijous ens creuarà una llevantada que complicarà tots els plantejaments que tinguem per anar a escalar.

Però , fidels com som al meteoblue, fem un seguiment de les diferents possibilitats que ens dona  i sembla que tenint molta fe amb els pronòstics, podrem escalar si anem a ponent.

Primera part, solucionada, ara tan sols queda trobar companys que vulguin sortir amb aquestes previsions, i finalment sembla que serem quatre.

Un altre dels inconvenients que tenim és trobar el objectiu , però en Joan s’encarrega de solucionar-ho i proposa anar a acabar la via que estan obrint amb l’ Isabel, a Alòs de Balaguer. La meteo sembla que els dona la raó, el temps aguantarà fins la tarda en aquella contrada

Sortim com sempre del Hotel del Bruc, però finalment tan sols serem tres, el quart, s’ho ha pensat millor i no vol arriscar-se a fer una sortida tan sols per esmorzar.

Desprès d’esmorzar a Artesa anem  fins el pàrquing de sota la paret i com és lògic no hi ha cap més cotxe, de capsots com nosaltres no n’hi ha gaires més.

Preparem el material i fem la curta aproximació fins la via.

La proposta és que jo faré la via de primer i ells , darrera aniran netejant i fent algun retoc al recorregut.

La primera tirada, un xic bruta, no presenta dificultats excessives, tan sols un pas a mirar per entrar en un díedre, això si, cal anar en compte per no tirar pedres als companys. Els dos problemes els solucionaran els companys, netejant d’herbes i pedres soltes el recorregut, (sort que no hi ha mes personal per sota perquè la pedregada és important).

La segona tirada ja esta més neta, amb una segona reunió un xic incomoda perquè esta en una aresta i no hi ha molt d’espai, però els metres finals de la tirada son molt bonics i força verticals.

La tercera tirada és espectacular, cal seguir el fil de l’aresta fins travessar tota l’agulla, no és difícil però si molt aeri.

La quarta tirada és la que m’ha costat més, primer un mur de roca arrodonida que anem seguint i decantant-nos a l’esquerra per arribar a un esperó on hi ha un parabolt visible des de la reunió. Aquí cal entrar en la canal que hi ha a l’esquerra del esperó. La canal , tot i la neteja que havien fet amb antel.lació esta molt bruta i plena d’herbes, tan que no veus exactament on t’agafes , ni com esta la roca on t’agafes.

 Aquí si que han fet un bon treball de neteja i hem passat una bona estona fent de jardiners, amb un resultat força visible.

La següent tirada, comença amb un flanqueig a l’esquerra per creuar una placa vertical i fina, on hi ha un dels “passatges” de la via , desprès un díedre curt que esta barrat per un arbre i finalment una aresta que és el tram final de la via “ cabró de bloc”  que varem fer fa un temps, fent reunió al mateix lloc.

Fins aquí arriba la via, però en Joan i jo mateix havíem llegit que el Jordi va sortir de l’agulla per dalt fent un sol ràpel i hem decidit acabar la via com ell i baixar per darrera i així allargar uns metres i fer mes còmoda la baixada.

Baixem caminant i just quan arribem al cotxe, comencen a caure les primeres gotes (en serio) ja que fins aleshores havia fet un parell d’intents sense arribar a mullar-nos.

Fem al camí de tornada a Artesa ja sota un bon ruixat.

Però la cervesa ja no ens la traurà ningú.

J. ESTRUCH

ESPERÓ DE L'ANA

DIMECRES, 15 DE MAIG

Per aquest dimecres sembla que hi ha quòrum per sortir a escalar, a principis de setmana surt la proposta d’anar a Alos de Balaguer per fer una nova via , tot just sortida del forn, “L’ aresta de l’ana” i la gent comença a apuntar-se , però hi ha companys que proposen sortir a les 8, 30 .

Com que son molts els que s’apunten,  proposo si algú s’apunta a anar al mateix lloc però fent la sortida com sempre a les 7 o com a màxim les 7,30 hores.

A aquesta proposta, tan sols s’apunta el Josep, o sigui que serem tres, el Ginés, el Josep i jo. Tenim l’intenció de marxar a les 7,30 i anar per la mateixa zona , una vegada acabada l’activitat trobar-nos tots per fer la cervesa .

Sortim puntuals i fem la primera aturada a Artesa de Segre on esmorzem amb tranquil·litat i després directes al pàrquing que hi ha sota la paret.

Com que anem per davant no tenim presa i decidim començar per la via “Els misteris de Pepegall” amb l’intenció de fer alguna de les vies  que comencen a la zona superior.

La primera part, sense problemes , està ben assegurada i ja la hem fet, no ens comporta cap sorpresa. El Gines sent molèsties a la cama i decideix no pujar. Tot i ser molt aviat la calor comença a notar-se, (no és una zona d’estiu)

La segona part optem per la via “Caesar imperator” i ens retorna a la realitat, fem els primers metres fins el primer parabolt i per sobre res de res, terreny molt difícil d’assegurar i amb crostes de roca que sembla haver-se arrancat i el pitjor de tot , la següent assegurança a “casa dios “. No veiem forma de protegir el tram amb solvència i decidim baixar.

El segon tanteig el fem a la via Cogull que sembla molt més assegurada, es veuen els parabolts, però no comptem amb la dificultat i abans d’arrastrar-nos com a cucs, decidim baixar.

Res que avui és un dia per no concretar res. Decidim el proper objectiu pel mètode “tradicional “, les canyetes i el resultat ha estat anar a fer companyia al companys i fer la nova via.

Arribem a peu de via i trobem a tots els companys repartits per la via en dues cordades. Nosaltres ens posem a la llista i els seguim.

Farem la cordada els tres que hem vingut en el cotxe, sembla que el Gines s’ha animat a pujar !!

La via està bé, la primera tirada clarament més interessant que la resta i també més difícil.

Les tres tirades superiors amb graduació fàcil però amb una estètica bonica.

Arribats a la zona de les plaques d’esportiva, la calor es sufocant i decidim baixar, ja en tenim prou per avui.

Els companys, decideixen seguir pujant i agafen vies de la part superior per arribar al cim.

Una vegada a terra, quedem que ja ens veurem al bar i marxem a refrescar-nos però finalment no hem coincidit.

Ja tinc dues vies més a la llista de pendents, on caldrà venir a esbarallar-se, però crec que deixaré passar l’estiu !!

J. ESTRUCH