Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 11 de setembre de 2020

ESPOLON GÀLLEGO + ESPOLON FUERTES

 DIJOUS, 10 DE SETEMBRE

Desprès que la darrera sortida fós “light” en quan a quilometratge i aproximació, aquesta setmana tinc ganes d’ apretar la maquina aprofitant que comença un pont llarg i jo no podré gaudir-lo.

Proposo al grup la sortida , conscient que tothom ha fet plans per sortir els tres dies, però he tingut sort i el Josep tampoc marxa o sigui que serem dos .... i a darrera hora l’ Isabel també s’apunta.


La meva proposta es anar fins a Rueba per fer l’Espero Gallego i sortir per l’Espero Fuertes una llarga escalada de més de quatre cents metres. On a més cal afegir-li una aproximació de quaranta cinc minuts un retorn de més o menys el mateix.

També cal afegir-li unes tres hores de cotxe per arribar-hi. Vaja un dia intens !!.

Sortim a les set com sempre i poc desprès de les deu i quart ja estem al pàrquing preparant-nos per fer l’aproximació.

Sense apretar el pas a les onze ja estem a peu de paret.

Ens repartim la via en tres seccions per tal d’evitar fer canvis de corda innecessaris   i comencem l’escalada .

La roca es bona i la via, generosament equipada, tant que en algun punt hem deixat  ponts de roca sense posar, els parabolts els hem posat tots !!! (nosaltres portem quinze bagues exprés llargues per evitar fregaments).

Les tirades més difícils es troben en la part central del recorregut i estan molt ben assegurades.

La part de dalt (corresponent al “Espolon Fuertes”) no presenta trams tan difícils però per contra la roca és més a controlar, per sort la tònica de la via segueix la mateixa i hi ha moltes assegurances, fet que propicia que l’escalada sigui molt plaent i disfrutona de dalt a baix.


Una vegada arribats al cim i recollit tot el material comencem la baixada per la que tenim dues opcions, una seguir unes marques verdes que et porten a la vessant Sud sense fer cap rapel o una segona que amb tres ràpels ens deixa a peu de paret, molt a prop del principi de via.

Nosaltres hem escollit aquesta segona opció.


Una vegada al pàrquing , fem material i decidim baixar fins Ayerbe per fer un mos i uns merescuda cervesa abans d’iniciar el camí de tornada .

A les nou del vespre tornem a estar al mateix punt de trobada del mati amb catorze hores d’activitat a l’esquena però contents per la feina feta.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada