CINGLES DE LA CREUETA III

DIUMENGE, 06 DE SETEMBRE

Una nova setmana que tinc que modificar els plans inicials i acabar fent el pla B.

Ufff !!. Això ja comença a ser una constant.

Inicialment amb l’ Isabel volíem fer una via llarga, però els darrers canvis en la logística familiar fan que calgui acollir-nos al pla B.  Truquem a la gent de Vilafranca i ens emmotllem als seus plans.

Aquesta vegada teníem que ser set companys, però un petit accident de circulació a deixat al Josep fora de combat, aquesta setmana.

        ÈPICA CONTRASTADA                                  ESPERÓ DE LA TO

Finalment som sis i farem dues cordades de tres.

Per una banda en Pere, l’ Angel i l’ Enric i per l’¡altre l’ Isabel, el Benjami i jo.

Anem altre vegada als Cingles de la Creueta on han obert alguna via més de les ja existents.

Aquesta vegada en lloc de deixar el cotxe al collet de la Creueta pugem fins la casa de la To , mes que res per la comoditat de l’ aproximació.

Nosaltres comencem a escalar per la via “Èpica contrastada” que queda un xic a la dreta.

La primera tirada la trobem un xic humida sobretot perquè avui hi ha molta boira baixa, el primer tram es deixa fer bé, però el tram final de la tirada és mes dur del que diu la ressenya, això si, amb una roca molt bona.

La segona tirada cerca un diedre que surt per l’ esquerra, una mica brut i no gaire agraït. Està molt protegit amb bagues als arbres però hi ha un passatge, (es pot protegir amb un alien) que és un xic més difícil. Deixar el diedre i anar a cercar l’ aresta es lleig però val la pena fer-ho per aprofitar els darrers metres de roca bona.

Baixant en ràpel, ho fem per l’ aresta i no entenem perquè no han obert la tirada per aquí que és on hi ha més bona roca.

El segon ràpel es molt brut però et deixa just a peu de via.

La segona via, fem la via “espero de la to”  i aquesta si que ens ha deixat un bon regust de boca, amb els graus més ajustats al que hem trobat i moltes assegurances  ens han fet gaudir d’ aquesta via.

Cal dir que no hem posat quasi cap flotant en cap de les dues vies. Tan sols en aquesta darrera i per protegir millor un passatge hem posat un alien però que una vegada coneixes la via no és necessari .

La segona tirada d’ aquesta via és sobre roca molt compacte amb uns passatges molt estètics i bonics que ens han permès acabar la jornada amb un bon regust.

Nosaltres hem baixat a La Nou per fer un mos i l’ altre cordada encara s’ han quedat per fer una tercera via.

J. ESTRUCH