VIA JEFE DE JEFES

 DIUMENGE, 20 DE SETEMBRE

Aquesta Setmana sortim tres, el Josep , l’ Isabel i jo i d’entrada anem a cercar el bon temps a ponent.

Mirant ressenyes que tinc per casa he vist una que va cridar-me l’atenció quan vaig trobar-la. Una via oberta pel Luichy al Tossal de la Font, un lloc ple d’escalada esportiva però amb poca via llarga, a més el fet de seguir un esperó va crear-me curiositat i el desig d’anar a fer-la algun dia.

A la nova guia de la zona , l’he vist i he tornat a pensar en fer-la.

Avui que anem a Ponent és l’oportunitat de proposar-la als companys. El Josep vol anar a Rueba, però el desig de conèixer una zona nova (no hi he escalat mai) fa que la balança es decanti per la descoberta.

                                            

Sortim com sempre , a les set , i enfilem direcció Pont de Suert on esmorzem. D’aquí al nostre objectiu hi ha un deu minuts de cotxe i com que no hi ha quasi aproximació a  les 10,15 ja estem a peu de paret.

La primera tirada no hem sabut trobar-la i hem pujat per unes plaques de més a l’esquerra (hem trobat gent escalant i com que la nostra via es la que queda més a l’esquerra , ens hem passat de frenada i ens hem saltat la tirada, total, pujar per unes plaques tombades fins a trobar la fletxa picada a la roca , inici de l’esperó).

La tirada  supera una petita agulla enganxada al esperó amb dues assegurances, esta un xic bruta, el tram més estrany es la baixada de l’agulla per la vessant oposada que hem recorda la baixada de la roca dels Cartutxos a Montserrat.

Fem reunió en una petita cova a peus de l’esperó. No hi ha reunió però es poden aprofitar els parabolts del petit tram de Ae que tenim sobre i a més reforçar-la amb algun flotant.

La tercera tirada comença amb dos passos de Ae per entrar en una fissura díedre molt vertical, superat aquest tram va a la dreta per anar pujant per l’esperó, excepte el tram d’esperó la resta esta bastant bruta d’arbres que dificulta la progressió. Fem reunió en un replà molt amunt i sota unes plaques que enllacen amb l’aresta.

La quarta tirada , s’enfila fins l’aresta i segueix aquesta fins una balconada visible des de la reunió, aquesta tirada te un  primer tram brut i un tram final força bonic i aeri.

En aquesta reunió cal decidir si pujarem recte amunt per la variant “Minions” o anirem a l’esquerra per seguir per la original. Nosaltres hem escollit la variant.

La cinquena tirada és curta, però potent, el primer tram vertical i difícil protegit per tres parabolts per desprès flanquejar per sota un sostre a l’esquerra a buscar una fissura llaminera que ens permet superar el sostre i tornar-nos a posar al fil de l’esperó i fer una reunió força penjada i amb un pas de decisió per a entrar-hi.

La darrera tirada es molt bruta, comença amb un flanqueig a l’esquerra on hi ha un parabolt i desprès seguir més a l’esquerra fent arbre tracció (el dia que caiguin, no sé pas ). Desprès la tirada entra en terreny trencat fins arribar al díedre final, no es veu clar que es per allà perquè hi ha molts arbres i sembla que no es pugui entrar, però s’hi entra i seguint el díedre fins dalt sortim quasi al cim.

La reunió no l’hem trobat fins quasi dalt del cim (no se si n’hi ha una altre) però amb 60 metres hem arribat al cim.

Per baixar cal anar direcció oest i baixar per la vessant dreta fins uns prats on trobarem el GR que ens retornarà al cotxe.

De baixada ens aturem al poble d’Aren per fer la cervesa.

Una via per a col·leccionistes o gent que vols conèixer noves zones d’escalada. Ara amb la guia veiem que n’hi ha d’altres vies més adients per conèixer la zona i gaudir-la.

J. ESTRUCH