DIVENDRES, 25 DE SETEMBRE
Tot i que les
prediccions per avui divendres son dolentes, no volem renunciar a fer la nostre
escapada per escalar.
Hem quedat a les 7,30
del mati al Bruc amb l’ intenció d’acabar de decidir on anar.
La meva proposta d’anar
a conèixer Vilamala, prospera, tot i que l’ Isabel ja hi ha escalat varies
vegades, però jo, tan sols ho conec de passar-hi direcció Canalda o anar a
buscar bolets.
Hem esmorzat poc i a
les nou i quart, ja estem al parquing. Serà qüestió de repensar-nos l’hora de
sortida perquè tan aviat fa un fred que pela i unes ventades que ens fan
replantejar-nos si sortim o no.
Però l’ afany de conèixer
la zona ens empeny a tirar endavant. El nostre objectiu , la paret del Serrat
Curt, on trobarem tres vies i podrem escollir. A més aquesta paret esta a
contravent.
L’aproximació esta
molt ben assenyalada i no presenta cap problema i si a més hi ha l’Isabel per
anar orientant-me.
Quan arribem a peu de
via, no fa gens de vent, (hem escollit perfectament la via, arrecerada del vent
de Nord que esta bufant), i escollim la via "Arantxa al pais del sons trobats"La zona te fama de
presentar un rocam, diguem tirant a dolent, però cal dir que no ho he trobat
així, ja sigui perquè la via s’ha fet molt i esta neta o perquè les meves expectatives
eren pitjors, la veritat que m’ha agradat molt escalar-hi, segur que no trigaré
gaire en tornar-hi. Hi ha moltes línies suggestives.
Tota la via és de
navegar per un mar de pedra, amb les assegurances amb força aire entre elles,
per sort la dificultat no és molt alta en la part baixa de la via i a la part
alta que la cosa es posa dreta, les assegurances estan properes.
Una vegada al cim, el
vent es fa notar i una petita granissada ens rep , però tan sols és el cap d’una
boira que s’ha escapat del Pirineu.
Com que es aviat
volem anar a veure una via nova que han obert a la paret Nord de la paret de la
dreta i que ens estalvia fer un tros de grimpada trencada per sortir al llom de
la paret.
La via es diu “ Cabra
boja” i no ens costa gens trobar-la amb dos parabolts lluents a pocs metres.
La primera tirada
comença pujant dalt d’un arbre per situar-se a la paret, la roca es veu
crostosa i els primers passos son difícils on cal posar el peu sobre llastretes
que semblen buides per sota.
Del primer al segon
parabolt et jugues una costellada contra el arbre, però a partir de la segona assegurança
hi ha una excursió de sis o set metres amb uns primers metres de roca dolenta
(es veu que l’han sanejat, però.......) per sobre la roca ja te un altre
aspecte.
La veritat, no m’he
atrevit a sortir de assegurança i esperarem que la gent la faci i quedi neta ,
aleshores tornarem a intentar-ho.
Desprès de l’ intent
hem plegat els trastos i seguint per la canal hem arribat al cotxe. Aqui dalt
segueix ventant i fent força fred.
Ja en tenim prou i
baixem fins a Solsona per fer una bona cervesa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada