Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dissabte, 26 de setembre de 2020

ARANTXA AL PAIS DELS SONS TROBATS

 DIVENDRES, 25 DE SETEMBRE

Tot i que les prediccions per avui divendres son dolentes, no volem renunciar a fer la nostre escapada per escalar.

Hem quedat a les 7,30 del mati al Bruc amb l’ intenció d’acabar de decidir on anar.

La meva proposta d’anar a conèixer Vilamala, prospera, tot i que l’ Isabel ja hi ha escalat varies vegades, però jo, tan sols ho conec de passar-hi direcció Canalda o anar a buscar bolets.

Hem esmorzat poc i a les nou i quart, ja estem al parquing. Serà qüestió de repensar-nos l’hora de sortida perquè tan aviat fa un fred que pela i unes ventades que ens fan replantejar-nos si sortim o no.

Però l’ afany de conèixer la zona ens empeny a tirar endavant. El nostre objectiu , la paret del Serrat Curt, on trobarem tres vies i podrem escollir. A més aquesta paret esta a contravent.

L’aproximació esta molt ben assenyalada i no presenta cap problema i si a més hi ha l’Isabel per anar orientant-me.

Quan arribem a peu de via, no fa gens de vent, (hem escollit perfectament la via, arrecerada del vent de Nord que esta bufant), i escollim la via "Arantxa al pais del sons trobats"

La zona te fama de presentar un rocam, diguem tirant a dolent, però cal dir que no ho he trobat així, ja sigui perquè la via s’ha fet molt i esta neta o perquè les meves expectatives eren pitjors, la veritat que m’ha agradat molt escalar-hi, segur que no trigaré gaire en tornar-hi. Hi ha moltes línies suggestives.

Tota la via és de navegar per un mar de pedra, amb les assegurances amb força aire entre elles, per sort la dificultat no és molt alta en la part baixa de la via i a la part alta que la cosa es posa dreta, les assegurances estan properes.

Una vegada al cim, el vent es fa notar i una petita granissada ens rep , però tan sols és el cap d’una boira que s’ha escapat del Pirineu.

Com que es aviat volem anar a veure una via nova que han obert a la paret Nord de la paret de la dreta i que ens estalvia fer un tros de grimpada trencada per sortir al llom de la paret.

La via es diu “ Cabra boja” i no ens costa gens trobar-la amb dos parabolts lluents a pocs metres.

La primera tirada comença pujant dalt d’un arbre per situar-se a la paret, la roca es veu crostosa i els primers passos son difícils on cal posar el peu sobre llastretes que semblen buides per sota.

Del primer al segon parabolt et jugues una costellada contra el arbre, però a partir de la segona assegurança hi ha una excursió de sis o set metres amb uns primers metres de roca dolenta (es veu que l’han sanejat, però.......) per sobre la roca ja te un altre aspecte.

La veritat, no m’he atrevit a sortir de assegurança i esperarem que la gent la faci i quedi neta , aleshores tornarem a intentar-ho.

Desprès de l’ intent hem plegat els trastos i seguint per la canal hem arribat al cotxe. Aqui dalt segueix ventant i fent força fred.

Ja en tenim prou i baixem fins a Solsona per fer una bona cervesa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada