VIA LIBERAZIONE

 DIUMENGE, 18 D’OCTUBRE

Aquesta setmana toca passar por, hem decidit amb l’Isabel Honorat per tatxar una via que fa temps varem posar a la llista d’espera, la Liberazione.

També s`apunta de la gent de Vilafranca  en Pere,  i el Benjami de Pons.

Com que estem sense poder esmorzar a cap bar, ens emportem la teca per esmorzar al pàrquing mentre esperem que el Sol escalfi l’ambient.

Anem amb el cotxe del Benjamí i això ens permet saltar-nos el pàrquing de Mas Torrent  i aparcar just sota la Mola del Corb.

Fem l’aproximació que tenim  més que coneguda i arribem a peu de via, a diferencia d’altres vegades que estem sols per la zona, avui , hi ha molta gent, una cordada a l’aresta idíl·lica, i molts excursionistes, caldrà anar en compte amb les pedres.

Parlant resulta que les dues primeres tirades avien estat obertes per la cola del Benjamí i la van deixar a mitges . Desprès la cordada Hita, Picazo, Garcia , van equipar-la i acabar-la fins el cim.

Un darrer re equipament amb espits i parabolts , l’han deixat en les condicions actuals que et permeten pujar amb el mínim imprescindible de patiment.

La primera tirada comença amb un artificial rabiós que va superant una fissura desplomada i amb roca dolenta i aprofitant les parets de costat i costat per emplaçar les assegurances, en aquesta tirada  trobarem dos o tres burils de la primera ascensió a més de la reunió. La part final de la fissura es supera amb lliure i cal protegir-la.

La segona tirada, hi ha material nou i vell, nosaltres que no som gaire valents anem pel material nou, je, je. Hi ha algun pas acrobàtic i llarg entre assegurances, desprès, a l’altura d’un arbre la paret s’ajup i arribes a la reunió.

La tercera tirada comença en artificial fins un arbre i arribat a aquest cal sortir per enfilar-se per la paret de la dreta de la fissura. En aquest tram de tirada les assegurances tenen aire entre elles, però estan situades als llocs estratègics on la paret es posa seria. La resta anar progressant escollint molt be les pedres on t’agafes.

La quarta tirada, comença tiesa, per desprès perdre verticalitat. A mitja tirada hi ha un passatge molt vertical amb dos parabolts seguits, agafar-los , es fàcil però sortir-ne, no. Sort d’un merlet que hi ha, sembla posat expressament per a llaçar-lo i posar-hi un estrep.

Superat aquest passatge ve un tram amb roca dolenta on cal anar en compte fins la següent assegurança, hi ha molt aire fins arribar-hi. Nosaltres hem localitzat un forat per a posar-hi un camelot del numero 1. La reunió és en una vauma uns metres més amunt.

La darrera tirada, comença molt vertical i força obligada, desprès cal navegar per la placa i localitzar les assegurances fins arribar al darrer ressalt on hi ha un parabolt i una escarpia, superat el tram, ja és una rampa fins el cim.

Per baixar, ens decantem per fer-.ho pels ràpels de la via “Retiro espiritual”.

Un primer ràpel fins el coll, un segon per la canal fins la quarta reunió d’aquesta via, un tercer fins la segona i l’últim fins el terra.

Ara tan sols resta tornar al cotxe i fer la cervesa al mateix pàrquing, donat que no trobarem cap bar obert.

J. ESTRUCH