DIJOUS, 22 D’OCTUBRE
Segons la meteo
aquest dijous ho tenim magre per fer escalada, tot Catalunya estarà sota una
llevantada i es preveuen pluges intenses sobretot al la zona Nord.
Però mirant la meteo-france veig que a l’ Ariege el temps serà bo i sense aigua.
Com que m’agrada
descobrir llocs nous i veient que hi ha cordades conegudes que hi han fet una
visita, (jo també la tinc com un lloc a visitar) he proposat al Josep i a l’ Isabel
fer una visita llampec a Calames i més concretament, la clàssica del lloc, el
“Pilier des Cathares”.
Sortim del Bruc a les
set i hem quedat amb el Josep a “El Rosal”, (llàstima que no podem esmorzar-hi)
o sigui que marxem directes.
Passat el túnel del
Cadi i ja en territori frances ens aturem per consensuar que fem, cada vegada
plou més i a Porte i Puimorens esta tot xop i regalimant aigua a dojo, (s’
imposa una negociació) però veient que no trobarem llocs secs , decidim seguir
i fer turisme, al menys coneixerem la zona. Ara si, sense la pressió d’arribar
aviat i poder escalar decidim estalviar-nos el segon túnel i pujar el Coll de
Puimorens on encara hi ha restes de la darrera nevada.
Al poble de Badeilhac
localitzen el pàrquing amb taules i wc (igualet que aquí) i fem un mos abans de
fer l’aproximació, (sembla que podrem escalar).
Arribats a peu de
paret ens costa conèixer el principi de la via , els noms pintats a la paret
quasi ni es veuen, però la placa commemorativa que hi ha clavada ens donen fe
de que estem al lloc correcte.
La segona tirada, és
curta , però difícil perquè el lloc on cal forçar la maquina rellisca molt i
cal anar en compte, a més la via esta assegurada però amb aire entre les
assegurances.
Una vegada a peu de
l’últim mur, cal esbrinar quina es la via correcte, perquè hi ha varies línies
de parabolts. Nosaltres pensant que estem fent la primera via de la paret hem
pensat amb lògica i hem agafat la que puja just per sobre de l’aresta de terra
i per descomptat , la més lògica i evident.
Ara ten sols resta
agafar el camí de baixada, molt marcat, fins a tornar a agafar el camí
d’aproximació.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada