Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 25 d’octubre del 2020

PILIER DES CATHARES

 DIJOUS, 22 D’OCTUBRE

Segons la meteo aquest dijous ho tenim magre per fer escalada, tot Catalunya estarà sota una llevantada i es preveuen pluges intenses sobretot al la zona Nord.

Però mirant la meteo-france veig que a l’ Ariege el temps serà bo i sense aigua.

Com que m’agrada descobrir llocs nous i veient que hi ha cordades conegudes que hi han fet una visita, (jo també la tinc com un lloc a visitar) he proposat al Josep i a l’ Isabel fer una visita llampec a Calames i més concretament, la clàssica del lloc, el “Pilier des Cathares”.

Sortim del Bruc a les set i hem quedat amb el Josep a “El Rosal”, (llàstima que no podem esmorzar-hi) o sigui que marxem directes.

Com estava previst esta plovent i com més al Nord més plou.

Passat el túnel del Cadi i ja en territori frances ens aturem per consensuar que fem, cada vegada plou més i a Porte i Puimorens esta tot xop i regalimant aigua a dojo, (s’ imposa una negociació) però veient que no trobarem llocs secs , decidim seguir i fer turisme, al menys coneixerem la zona. Ara si, sense la pressió d’arribar aviat i poder escalar decidim estalviar-nos el segon túnel i pujar el Coll de Puimorens on encara hi ha restes de la darrera nevada.

Al Hospital, ja ha deixat de ploure i sembla que el Sol té força per trencar les boires, a Aix ja veiem les primeres clarianes i arribats a Tarascon sur Ariege ja no queden rastres de boires, de fet ni tan sols a plogut.

Al poble de Badeilhac localitzen el pàrquing amb taules i wc (igualet que aquí) i fem un mos abans de fer l’aproximació, (sembla que podrem escalar).

L’ aproximació es per un camí molt plaent i bonic fins que el deixem per agafar un desviament que ens porta a peus de paret, aquest molt més costerut.

Arribats a peu de paret ens costa conèixer el principi de la via , els noms pintats a la paret quasi ni es veuen, però la placa commemorativa que hi ha clavada ens donen fe de que estem al lloc correcte.

La primera tirada esta un xic bruta d’herbes però es deixa fer bé, tan sols hi ha un passatge un xic més difícil poc abans de la reunió.

La segona tirada, és curta , però difícil perquè el lloc on cal forçar la maquina rellisca molt i cal anar en compte, a més la via esta assegurada però amb aire entre les assegurances.

La tercera tirada comença amb un mur vertical on la dificultat esta just al deixar-lo i desviar-nos a la dreta per anar a la reunió, nosaltres hem posat un camalot en un bloc molt gran que fa soroll de buit i si cau va directe a la reunió.

La quarta tirada comença vertical i s’enfila directament vers un sostre que superem per la dreta amb uns moviment molt bonics, hi ha unes preses d’escàndol per superar-ho, desprès s’enfila per una placa més fàcil fins la reunió.

En aquesta tirada és on hem trobat la roca més gastada, hem acabat superant els primers passos en A0, desprès cal fer un flanqueig a l’esquerra per anar a un espero i continuar fins la reunió per una placa.

La sisena tirada, la paret perd verticalitat i desprès de remuntar una aresta de blocs cal creuar un collet tot caminant fins el peu del darrer mur, aquesta tirada es molt llarga i tan sols hi ha una assegurança.

Una vegada a peu de l’últim mur, cal esbrinar quina es la via correcte, perquè hi ha varies línies de parabolts. Nosaltres pensant que estem fent la primera via de la paret hem pensat amb lògica i hem agafat la que puja just per sobre de l’aresta de terra i per descomptat , la més lògica i evident.


Aquesta tirada comença per una placa per desprès , just sota un sostre quadrat anar a la dreta flanquejant per unes plaques fins un díedre que ja ens deixarà al cim.

Una vegada al cim, pleguem cordes i enfilem la carena cimera fins arribar al castell del Cathars on ens aturem per fer material.

Ara ten sols resta agafar el camí de baixada, molt marcat, fins a tornar a agafar el camí d’aproximació.

Hem tingut sort i hem pogut escalar encara que de bon matí no ho teníem gaire clar. Ara carretera i manta que cal tornar a casa. A la zona de Puigcerda encara seguia plovent i la pluja no ens ha deixat fins a Berga.

J. ESTRUCH

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada