Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 10 de desembre de 2020

VIA GUATEQUE

 DIUMENGE, 06 DE DESEMBRE

Un nou cap de setmana amb restriccions de mobilitat.

Per sort tenim Collbató com a poble veí i les regulacions ens permeten anar-hi a escalar amb companys del municipi.

Aquesta setmana tornem a coincidir el Jordi , el Dani i jo, ara tan sols resta veure per quina via ens decidim.

Una de les que te més consens és la via Guateque al Serrat dels Monjos, que ja he fet, però fa tant de temps que no la tinc piulada al blog.

A les 9,30, estem a l’àrea d’esbarjo de la Salut i comencem l’aproximació sense preses fins el peu de via.

De la via tinc al record imatges puntuals d’algun passatge, però de la via en general poc recordo, o sigui que sera com una escalada nova.

La primera tirada comença amb un tram assegurat per dos espits i un pitó ens el primers deu o quinze metres, però la resta de tirada esta completament neta si la enfiles per la placa de la dreta, per sort , la dificultat no és molt alta i es deixa fer.

La segona tirada coincideix amb la via Milenium i supera un esperó molt estètic però amb poques assegurances per sort la dificultat no és excessiva i permet progressar amb tranquil·litat.

La tercera tirada és molt curta , cal pujar per un díedre fins sota un sostre que creuarem d’ esquerra a dreta amb algun passatge curiós, més impressionant que no pas difícil.

La quarta tirada és una de les tirades difícils de la via, comença amb un tram vertical i amb roca no gaire bona per enfilar-se pel fil d’un esperó on la roca millora molt però també es fa molt més dret i cal apretar. Desprès la dificultat baixa i la roca empitjora fins arribar a una corda que ens indica que cal creuar una canal arbrada i bruta per entrar a la reunió a la dreta d’aquesta canal.

Fem reunió en un replà on coincidim amb la via Graffiti  amb la que compartirem la següent tirada, però poc abans de la següent reunió , deixem aquesta per fer reunió en una placa a la dreta.

La sisena tirada, no la recordava tan difícil, primer cal pujar per una placa a l’esquerra de la reunió fins trobar-nos sota un desplom, desprès cal sortir per la dreta fins una petita feixa d’on surt una placa molt vertical amb un tram força difícil per començar, superat aquest primer tram cal pujar per un seguit de díedres fins la reunió. Aquest darrer tram de tirada esta completament net i cal protegir-lo. Finalment un petit flanqueig a la dreta ens deixa les instal·lacions del ràpel per baixar.

Tot i anar tres hem anat força rapits i encara tindrem temps d’arribar a casa per fer el vermut.

J. ESTRUCH

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada