DIUMENGE, 18 D’ ABRIL
Creiem que aquesta setmana
s’ aixecarien les restriccions però esta vist que encara ens volen fer patir una
mica més.
Els plans que teníem
per sortir els guardarem per a properes setmanes i aquesta anirem a fer alguna
via que ens ha recomanat algun company.
Ens decidim per tornar a la Miranda del Pas del Princep així farem un dia complert d’ escalada i caminada.
Aquesta vegada
decidim fer l’ aproximació pel camí del Vermell del Xincarró , no sé si és més
curt que el que passa pel Clot del Tambor però el que si es segur més agradable
i amb millor vista.
Desprès d’ una hora llarga de patejar ja estem a peu de via i ens preparem per començar l’ escalada.
La primera tirada
comença amb uns passos molt fins però poc a poc va canviant i els cigronets típics
de la zona deixen pas a pedres més grans i verticals on cal treballar be de
peus i equilibri. Les assegurances, amb una mica d’ aire però les justes i
necessàries. La reunió la trobem a
trenta metres en mig d’ un mar de pedra.
La segona tirada s’ enfila recte i la primera assegurança que trobem és el creuament amb la via “Blava”, desprès trobarem dos parabolts més en un tram un xic vertical, però quan la paret s’ ajeu ja no trobem res més fins la reunió.
La tercera tirada
comença amb un petit tram vertical on cal anar en compte amb la roca (un xic
trencada), la progressió per l’ esquerra de les assegurances és millor que
seguir aquestes. A trenta metres hi ha una reunió que ens hem saltat i la paret
comença a ajeure’s i cal navegar per
trobar les poques assegurances que hi ha.
Nosaltres hem fet reunió en dos espits sota d’ un petit ressalt, però desprès hem vist la reunió uns deu metres a l’ esquerra nostre (s’ hi pot anar directament). Ens hem adonat del fet perquè la ressenya sortia recte amunt amb dues assegurances i aquí no n’ hi ha cap, (tot i que es factible pujar-hi).
Ja a la via, superem
un tram vertical on les assegurances també les hem trobat a contramà, però es
deixa fer bé, desprès un tram fàcil per arribar al mur final. En aquest tram,
també com a la tirada anterior, millor anar per l’ esquerra de les assegurances.
Superat aquest mur la paret perd verticalitat i farem reunió al final de la
placa.
La darrera tirada és de tràmit (obligat per sortir), cal pujar per terreny trencat fins un replà i desprès seguir per una canat arbrada i una placa ajaguda que ens deixa al cim de la Miranda.
Recollit el material,
decidim anar fins el camí que va al Coll de Port per baixar pel camí de les
grutes.
Avui com que anem amb temps, si que podrem fer la cervesa amb tranquil·litat.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
VIA..........La Makita Platea
APERTURISTES .......
Juan Lazo i Marc Cuesta
COMPANYS DE CORDA............ Isabel Notivoli
MATERIAL NECESSARI..................
10 cintes expres
DIFICULTAT MÀXIMA...................... 6a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada