VIA JOAN CANUT

DIJOUS, 22 D’ ABRIL

Fa molts dies que tenia ganes d’ escalar amb granet, però el confinament comarcal feia impossible fer-ho. Ara amb la possibilitat d’ anar a Andorra  n’ he tingut l’ oportunitat i li proposo a l’ Isabel anar a conèixer una zona de granet ideal per aquesta època d’ any.

El sector del “Solà d’ Enclar”ja el conec però el sector de “la Piramide”, no.

Aquesta setmana, aprofitant que no donen aigua fins les sis de la tarda ens arribem  a conèixer la zona.

Aparcar per aquests carrers de muntanya es tota una aventura però tenim sort de trobar un lloc a peu de camí on comença l’ aproximació,(és zona verda i cal pagar).

Al costat del cotxe surten unes escales  empedrades que ens porten al “camí del Rec”, (a part dels cartells el coneixerem per una sèquia oberta que va als horts). Cal seguir-la direcció frontera fins a trobar un replà ample amb un banc, (uns deu minuts caminant des del cotxe).

Aquí surt un caminet a la dreta que s’ enfila vers la muntanya i que cal seguir fins que estem sota de les parets, (en una tartera) remuntem la tartera i en dos minuts estarem a peu de via, (just entre dos sectors d’ escalada esportiva).

La primera tirada, és l’ única que he trobat amb la graduació encertada, un cinquè de placa de granet on cal posicionar-se bé per enllaçar els diferents passatges. Trobarem sis assegurances i fem reunió sota un gran desplom.

La segona és curta, la tirada te color si la coneixes, la primera assegurança en mig d’ un desplom que no sembla possible en lliure, però que si entres per l’ esquerra és més factible. Nosaltres hem posat un estrep, sortir d’ aquest  i posar-se sobre una petita agulla sota un segon desplom però que presenta una fissura per progressar amb bavaresa, potent per agafar un segon parabolt, aquí hem posat altre vegada l’ estrep perquè la fissura es molt potent, i la sortida encara més, entre parabolt i parabolt hem posat el semàfor d’ aliens.

La tercera comença per una placa ajaguda i va directe a un díedre llis i desplomat, hi ha un pitó i un parabolt que estan a la mateixa altura. Al parabolt hem posat un estrep però el passatge difícil es la sortida del díedre, on cal obrir-se molt de cames i on la molsa no dona gaire tranquil·litat. La reunió uns cinc metres sobre de la sortida.

A la quarta tirada creiem que podríem relaxar-nos perquè és una placa i es veuen assegurances, però hi ha dos passatges potents, un a mitja tirada amb aire entre assegurances  molsa a la placa i un segon a la sortida del díedre final , abans d’ entrar a la reunió.

La cinquena tirada comença suau però poc a poc es complica amb trams bruts de molsa o fulles, però al tram final hi ha un off wind força potent si no portes material gros.

Aquí comencem a notar les ventades fredes que ens porten la pluja anunciada per la tarda . Ens queda una tirada per  sortir per dalt,però no tenim clar que trobarem i decidim, aprofitant que totes les reunions estan equipades per baixar, sortir per cames abans no plogui.

Un sector on segur que tornarem, donat que ens queden  algunes vies que estan dins les nostres possibilitats.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......... Joan Canut

APERTURISTES ................. La Piedra

COMPANYS DE CORDADA.......... Isabel Notivoli

MATERIAL NECESSARI..................  12 cintes, estrep, semàfor aliens, (recomanable portar camalot nº4)

DIFICULTAT MÀXIMA ............. A1/ 6a