VIA PRE-SONS

 DIVENDRES, 02 D’ ABRIL

Aquesta setmana per compromisos familiars tenim que canviar el dia d’escalada  a divendres.

Tot i ser vacances de Setmana Santa ens trobem l’ Isabel, el Genis i jo , ara tan sols resta buscar una bona activitat.

Sortim d’ Esparreguera a les vuit i fem la parada per esmorzar a Oliana , desprès directes a Canelles on deixarem el cotxe.

Hem escollit anar a fer alguna de les vies dels companys Remi i Asin a l’agulla que hi ha davant la paret de la Rufa.

Per arribar-hi tenim diferents opcions,(qualsevol d’elles, molt llargues i pesades). Nosaltres escollim anar-hi directes desprès de creuar la riera.

A peu de paret escollim anar a la via “Pre sons” i mentre ens preparem escoltem com s’acosten més escaladors que una vegada arribats resulta que son els companys de Vilafranca , (que petit es el mon).

La via encara esta “tendra”, de finals del any passat

Comencem la primera tirada amb roca bona on trobarem un tram picant a mitja tirada on cal posar-hi un estrep per salvar un slap molt vertical. Desprès la progressió es fa més suau fins la reunió.

La segona tirada comença per una fissura oberta que tenim sobre la reunió, amb un tram vertical però no gaire difícil. La dificultat comença  a la hora de deixar la fissura i enfilar-se per la placa de la dreta amb passatges força fins. L’entrada a la reunió amb diagonal a la dreta per terreny sorrenc.

La tercera tirada comença amb una placa de calcari trencat fins a posar-nos sota un desplom protegit per un pitó. Sobre el desplom i a l’esquerra hi ha un parabolt que sembla més difícil d’agafar que no pas ho es. En aquest parabolt cal posar l’estrep per superar el desplom i sobre ve el passatge més difícil de la via, (tots nosaltres hem coincidit). Protegit per un parabolt als peus, cal superar un petit desplom tibant d’unes preses que fan la sensació de saltar i la propera assegurança força lluny per sobre.

Superat aquest passatge, crec que m’he sortit de la via, es veuen tres possibilitats, per la dreta sortir per una sabina amb les branques serrades. Pel centre recte a munt , entre la sabina i un desplom amb roca dolenta o per l’ esquerra fent un petit flanqueig.

He escollit la dreta, però no he trobat els dos  parabolts que tenia que trobar, o sigui que la opció bona és la de l’ esquerra. Però les dues opcions ens porten al cim de l’agulla amb roca plaent d’escalar i fàcil de protegir.

Una de les opcions que contemplàvem abans de començar era fer una segona via, però el Sol apreta de valent i no estem encara avesats a aquestes calors, per tant decidim deixar-ho per una altre vegada i marxar a fer la cervesa abans no tanquin els bars.

De retorn agafem un camí planer que va en direcció a ponent tot seguint el peu de les agulles on hi ha molta via esportiva i que ens deixa molt còmodament al camí de baixada normal del Balinyo .

Crec que es una bona opció per fer l’aproximació ja que gran part del camí es sense desnivell.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM VIA..... “Pre-sons”   110 metres.

APERTURISTES ..... Remi Bresco, Joan Asin

COMPANYS DE CORDA................  Gines Rodriguez, Isabel Notivoli

MATERIAL NECESSARI.......... 10/12 cintes exprés (millor desplegables), joc Camelots fins Nº2, 1 estrep

DIFICULTAT MÀXIMA ........... V+/Ae