DIMECRES, 05 DE MAIG
Aquesta setmana , per
fi !!!, puc sortir el dimecres i quedem amb l’ Isabel i el Ginés. No tenim un
objectiu clar, tan sols el desig de pujar al Alt Urgell abans no apreti més la
calor.
L’aturada per
esmorzar la fem com és preceptiu a “Ca la Marisol” d’ Oliana on ens tocarà
acabar de decidir el nostre objectiu d’avui.
Portem quatre o cinc ressenyes interessants, però els companys, coneixedors que m’agrada anar a descobrir zones d’escalada no visitades abans , decideixen fer costat a la proposta d’anar a la Roca Alta de Sallent on uns companys han obert un seguit de vies llargues, lluny de les zones massificades.
Per anar a conèixer
una zona, no és necessari començar per la via més potent, ans als contrari, cal
entrar-hi poc a poc per saber que dona de si la roca.
Escollim la via més curta del sector i sobre el paper, també la més fàcil. La via “Díedre del Erik”.
L’aproximació és
fàcil i amb les indicacions de les ressenyes ho trobem sense problemes. Hem
trigat uns vint minuts.
La primera tirada comença amb un extraplom rabiós. Ca pujar dal d’un arbre i agafem el primer parabolt, (suposem que es el tram de 6a+, que nosaltres hem resolt amb un pas d’estrep).
Sortir de l’estrep és
difícil però hi ha un pont de roca llaçat, (es molt precari i millor no
forçar-lo), però et dona confiança per arribar al segon bolt. Entre aquest
segon i el tercer hem trobat un altre pont de roca, (aquest més contundent).
Desprès un tram sense res, més fàcil , per arribar a un quart parabolt poc
abans d’entrar a la reunió.
Nosaltres hem quedat satisfets, perquè de tres assegurances que marca la ressenya n’hem trobat sis.
La segona tirada, des
de la reunió es veu bonica, però la roca no acompanya gaire, (pot ser perquè li
manquen cordades per sanejar-la) però hem pujat com si trepitgéssim ous. Hem
trobat tres assegurances, (un pont de roca i dos arbres llaçats), però en
general és difícil d’assegurar. Crec que la graduació és més difícil del que
diu la ressenya.
La reunió una mica incomoda anant amb cordada de tres.
La tercera tirada,es
veu molt bonica, però aviat t’ensenya les dents, un primer tram difícil
d’assegurar, brut de fang tota la fissura i amb roca costrosa. Acabat aquest
tram inicial de la tirada arribem sota un gran bloc, (és molt llaminer per la
fissura que presenta, però esta completament separat de la paret, molt d’ull
!!!. Si cau us carregareu a tothom que hi hagi a la reunió o sota d’ella. Per
la dreta d’aquest, amb roca mediocre, es pot pujar bé). Ara bé el tram més
bonic de la tirada fins la reunió.
Tota la tirada és difícil d’assegurar, però hi ha punts on els flotants queden de conya. L’entrada a la reunió es molt maca tot i que les llastres on cal agafar-se fan una mica de yu-yu.
La via tot i ser
curta et deixa content, però crec que algun parabolt esporàdic a les tirades
superiors faria més tranquil·la l’escalada.
Per sortir de la via, hi ha una corda fixa que ens deixa a prop de la feixa amb fites que cal seguir.
La zona m’ha agradat, i ara cal cercar el moment per anar a repetir les altres vies que hi ha i les que s’obrin en un futur.
Nosaltres hi vam obrir el 2007 la primera via de la paret però no la vam ressenyar mai, 4 tirades de V+/6a. Veig que s'ha posat de moda el lloc, la veritat és que és un racó molt bonic i tranquil. A veure si faig una ressenya de la via, així no hauré de veure allò de "via desconeguda" a les altres ressenyes!
ResponElimina