Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 24 de maig del 2021

JONCOSA DE MONTMELL

 DISSABTE, 22 DE MAIG

Aquesta setmana volem anar de descoberta, sense complicar-nos gaire la vida.

Vaig proposar a l’ Isabel d’anar a conèixer, l’escola de Joncosa de Montmell, una escola bàsicament d’interès local , però que la gent de Vilafranca hi han fet campanya.

Mentre esmorzem al Bruc, s’apunta a la descoberta en Cèsar i marxem tots tres a veure que trobem.

Ens hem complicat un xic la vida per arribar-hi, però finalment ja estem a la zona de picnic on deixarem el cotxe.

L’aproximació a les parets es curta i per un cami molt fresat. Escollim començar per l’Espolon Guerrero. Una aresta que ens porta directament al cim del Castell de Montmell.

Presenta una escalada plaent i amb les assegurances necessàries als punts que fan falta.

Cinc tirades de ressalts fàcils on tan sols trobarem alguna assegurança que protegeixen els passatges difícils i les reunions. (les assegurances, costa de veure-les. Estan pintades però han perdut el color i ara es mimetitzen amb la roca).

Una vegada al castell, cal baixar caminant per un camí marcat vers al Est fins un coll on s’ajunta amb el corriol que mena del cim de la creu de Montmell situada a Est.

A mitja baixada i quan el camí canvia d’orientació vers l’Oest, el deixem per acostar-nos a la paret de la Creu de Montmell on cerquem la nova via que volem pujar, la “Integral Sol i lluna” .

El camí d’aproximació per aquí és selvàtic però es deixa fer be i aviat arribem a peu de paret.

 

La primera tirada es un díedre molt marcat i ben assegurat, més consistent que la via que acabem de fer i amb molt bona roca.

La segona segueix el mateix díedre que canvia d’orientació i supera un desplom per sota fins arribar a la carena.

Aquí alguns comentaris diuen que es perdedora, sobretot perquè es veuen assegurances de vies d’esportiva a la dreta i sembla logic continuar seguint-les però no. Cal retrocedir uns metres per on hem pujat i posar-nos sobre l’arc que fa el díedre que hem superat i a pocs metres trobarem una assegurança que ens demostra que anem per bon camí. La resta de tirada esta un xic bruta per la vegetació d’una canal però la superem per la paret de l’esquerra fins la reunió en un bon replà.

La tercera tirada és la millor, supera un contrafort, lleugerament per l’esquerra d’aquest amb un passatges de bavaresa molt bonics i fa reunió al final de l’esperó.

Ara cal travessar un tram de bosc, embardissat i perdedor, i superar un darrer tram de roca fins arribar a la mateixa creu que hi ha al cim.

Del cim, tan sols resta baixar per un camí fressat i arribar al pàrquing.

Per veure quan temps triguem per arribar, no ens aturem fins el Bruc. Hem trigat una hora i poc més. Ara cervesa i a casa, desprès de conèixer una nova zona d’escalada.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...........................                   Espolon Guerrero

APERTURISTES.....................       Cristobal i Antonio Guerrero

COMPANYS DE CORDA............... Isabel Notivoli i Cesar Comas

MATERIAL NECESSARI..........       5 cintes

DIFICULTAT MAXIMA..................  V

DADES DE LA VIA

NOM............................                 Integral Sol i Lluna

APERTURISTES......                      V. Mestre i M. Alegre

COMPANYS DE CORDA................Isabel Notivoli i Cesar Comas

MATERIAL NECESSARI............... 8 cintes

DIFICULTAT MAXIMA ...............  V

 

1 comentari:

  1. Una zona que no coneixo, veig que li hauré de donar una oportunitat!
    Enhorabona!

    ResponElimina