SANCHEZ GALI al ORDIGUER

 DIJOUS 12 D’AGOST

Per aquest dijous tinc una proposta engrescadora tot i que crec que està per sobre de les meves possibilitats, si no fos perquè el Lluis va sobrat en aquestes feines, no se pas si m’atreviria a posar-me.

La proposta és anar a la Roca del Ordiguer per fer la via Sánchez Galí.

Hem quedat amb el Lluis de trobar-nos al pàrquing d’ Estana a les set del matí o sigui que sortiré de casa a les cinc.

A l’ hora convinguda estem tots dos puntuals i comencem l’aproximació que ens portarà a peu de via.

Una vegada sota la paret, fem un primer intent a una via que aviat veiem que no es la nostra, no quadren ni els graus ni la descripció del primer tram i ens toca desfer el que hem pujat per anar a cercar la via correcta.

A la segona tot quadra, bé, la descripció de l’ itinerari si, però la dificultat no gaire.

Però en el recorregut trobem dos ponts de roca llaçats  i un pitó que ens donen la seguretat d’ anar per bon camí. A la reunió trobem un pitó i un tac, (no es gaire cosa , però ens dona moral).

La segona tirada segueix superant el díedre per on estem pujant i fa reunió a l’ esquerra just al costat d’ un sostre que ens barra el pas.

La tercera tirada es la primera en la que he començat a “vibrar”. El Lluis assegura bé les tirades però no amb excés i m’ he trobat amb un passatge molt dur sense cap assegurança (perquè l’ havia superat) i amb la corda que venia en diagonal , vaja que veia un pèndol de campionat i m’ ha tocat apretar les dents, a més en aquesta zona la roca no es com per tirar coets.

La reunió es en un feixa que fa baixada a la dreta d’ un replà i tan sols hi ha un pitó.

La quarta tirada presenta bona roca, molt compacta però fa un recorregut estrany amb ziga zaga i cal gestionar be la corda. A la reunió no hem trobat res i no sabem si anem per l’itinerari correcte, però per sobre veiem el díedre per on segueix la via i hem cercat el millor camí per arribar-hi. A mitja cinquena tirada hem trobat un pitó solitari i uns metres més amunt hem muntat reunió al peu del díedre final.

La sisena tirada no tenim clar per quina fissura puja i finalment ens decidim per la més evident i també més fàcil en aparença, però el seu aspecte no es encisador, u d’ herbes i molsa li donen un aspecte tètric a més ens estem acostant a un niu de gralles que estan molt nervioses per les seves cries i no paren de cridar i fer-nos passades rasants per espantar-nos. Uns metres més amunt i dins el díedre cova comencem a trobar algun pitó. Aquest tram de díedre es anguniós i difícil.

La reunió es quasi dins d’ una cova i sobre trobem un espit, una gran alegria!!!.

La tirada setena es la única en la que hem tingut que clavar. Comença amb un tram de romenaig ample per anar desprès a una placa on comença un  tram d’ artificial, (quatre o cinc passos). Fins ara el Lluis havia anat en lliure però en aquest tram ha calgut fer artificial .

La reunió en un replà sota un sostre. D’ entrada ens sembla que la via sortirà per la fissura del sostre però deu ser molt descomposta perquè el itinerari et porta a la dreta per superar un desplom molt potent i una vegada superat flanqueja a l’ esquerra per tornar a la verticalitat de la reunió i sortir en diagonal ascendent fins la carena on acaben totes les vies.

La via l’ he trobat interessant però difícil i dura, a més amb el poc equipament que hi ha, cal tenir les coses clares per a embarcar-te a fer-la.

Ara encara queda la baixada que seran dues horetes més fins el cotxe i dues més fins a casa.

Una jornada complerta de 18 hores non stop.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................   Sanchez Gali

APERTURISTES......................... J. Sanchez i R. Gali

COMPANYS DE CORDA ............ Lluis Parcerisa

MATERIAL NECESSARI.............. Joc aliens, Joc Camalots (fins nª 4) alguns   

                                                    repetits, Joc encastadors petit, estrep, pitons

DIFICULTAT ..............................  6a/A1