DIMECRES, 25 D’ AGOST
Molts companys m’
havien parlat d’ aquesta zona com a “zona especial” amb un rocam nefast però amb
reminiscències de Montserrat, i pel fet que la roca no era bona, sempre havia
rebutjat visitar-la fins que aquest dijous ha sorgit el moment d’ anar-hi.
Ens decantem per fer
la via “Ottawa Path” del company Joan Vidal , via que tothom que ha fet la ha
catalogat de molt bonica i ben assegurada, (vaja, una bona manera de conèixer
una zona , sense patir gaire)
Ara ja estem
preparats per una bona sessió d’ escalada i comencem l’ aproximació.
Primer agafar la carretera que va direcció a “Les Anoves” fins que travessem la Serra de Canals i arribem al nivell del pantà però per la vessant Nord d’ aquesta serra.
Aquí, una vegada
passat un petit pont (sense baranes) agafem una pista que surt a ma dreta i la
seguirem fins a trobar un creuament de camins senyalitzat amb els noms de El
Salzer/ Mora Comdal.
Deixem la pista principal i ens endinsem per la que porta a La Mora Comdal que seguirem quasi un quilòmetre fins a trobar un lloc on deixar el cotxe a la dreta del camí, (és molt evident).
Aquí ens hem liat una
mica per trobar el camí, (que de baixada hem trobat sense problemes). La millor
opció es continuar per la pista amb la mateixa direcció que portàvem fins a
trobar l’ entrada a un camp llaurat. Just a la dreta d’ aquest camp veurem un
abeurador de color negre que ens servirà de guia.
A partir d’ aquí si busquem veurem unes pintades vermelles a alguns arbres i alguna fita (petites) que ens aniran marcant el camí.
Si no ens perdem,
arribarem a una torrentera on veurem una corda fixa que ens pujarà fins un
collet, a la dreta d’ aquest trobarem el peu de via.
La via comença per una canal/díedre a la dreta del esperó.
La primera tirada
comença per terreny descompost, però sanejat, tot i així cal anar en compte en
no tirar pedres als companys, però poc a poc la roca millora i la part final de
la tirada és per terreny amb bona roca i molt bonic.
La tercera tirada és
la més desagraïda, comença amb un flanqueig a la dreta amb roca molt trencada,
(hi ha un pitó, però jo no l’ he vist) fins arribar a una línia de parabolts que
no deixarem fins quasi entrar a la reunió. En aquest tram la roca es molt
dolenta.
La reunió esta just superada una sabina decorada amb el cap d’ una cabra, jo portava una motxilla i entre les branques i la cabra m’ ha costat força entrar a la reunió . Aquesta reunió és incomoda però hi ha cinc parabolts que permeten espaiar-nos a nosaltres que anem tres.
La quarta tirada
torna a ser bonica, primer un tram vertical que les dues primeres assegurances
hem superat tibant de cinta, perquè es molt vertical i alguna pedra es de poca
fiabilitat, però desprès tot i tenir que controlar , (com en tota la via), la
consistència de les preses la progressió es senzilla fins la reunió que esta
sota una sabina.
La darrera tirada comença amb un pas potent per superar una franja calcaria, aquest tram esta assegurat per un parabolt i un pitó, desprès cal superar la rampa cimera amb roca tirant a dolenta però molt ajaguda fins la sabina on hi ha instal·lat el ràpel.
Un ràpel de vint
metres ens deixa en un collet, fi de l’ escalada, no de les dificultats.
La baixada per la canal és tot un repte, sobretot pel que va davant, sort de la corda!!!.
Acabada la canal, cal
seguir les mateixes senyals que hem trobat a la pujada fins arribar al cotxe.
La via m’ ha agradat, i l’ entorn magnífic !!!. He conegut una zona nova i m’ he carregat els perjudicis que tenia sobre ella, segur que tornaré per provar alguna altre via, tot i que segurament patiré bastant més que en aquesta.
Ep !!!, de baixada
una nova aturada a ca la Marisol per fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM............................ Ottawa Path
APERTURISTES........... Joan Vidal
COMPANYS DE
CORDA................ Isabel Notivoli,
Antonio Gomez
MATERIAL
.................................. 15
cintes
DIFICULTAT................................ 6a/Ae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada