Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 27 d’agost de 2021

VIA OTTAWA PATH

 DIMECRES, 25 D’ AGOST

Molts companys m’ havien parlat d’ aquesta zona com a “zona especial” amb un rocam nefast però amb reminiscències de Montserrat, i pel fet que la roca no era bona, sempre havia rebutjat visitar-la fins que aquest dijous ha sorgit el moment d’ anar-hi.

Avui sortim l’ Isabel i també s’ apunta l’ Antonio que fa molt temps que no coincidim.

Ens decantem per fer la via “Ottawa Path” del company Joan Vidal , via que tothom que ha fet la ha catalogat de molt bonica i ben assegurada, (vaja, una bona manera de conèixer una zona , sense patir gaire)

Com que l’ aproximació més còmoda és per l’ Alt Urgell , fem el que tenim per costum fer quan anem per la zona, la visita a Ca la Marisol d’ Oliana per fer un bon esmorzar.

Ara ja estem preparats per una bona sessió d’ escalada i comencem l’ aproximació.

Primer agafar la carretera que va direcció a “Les Anoves” fins que travessem la Serra de Canals i arribem al nivell del pantà però per la vessant Nord d’ aquesta serra.

Aquí, una vegada passat un petit pont (sense baranes) agafem una pista que surt a ma dreta i la seguirem fins a trobar un creuament de camins senyalitzat amb els noms de El Salzer/ Mora Comdal.

Deixem la pista principal i ens endinsem per la que porta a La Mora Comdal que seguirem quasi un quilòmetre fins a trobar un lloc on deixar el cotxe a la dreta del camí, (és molt evident).

Aquí ens hem liat una mica per trobar el camí, (que de baixada hem trobat sense problemes). La millor opció es continuar per la pista amb la mateixa direcció que portàvem fins a trobar l’ entrada a un camp llaurat. Just a la dreta d’ aquest camp veurem un abeurador de color negre que ens servirà de guia.

A partir d’ aquí si busquem veurem unes pintades vermelles a alguns arbres i alguna fita (petites) que ens aniran marcant el camí.

Si no ens perdem, arribarem a una torrentera on veurem una corda fixa que ens pujarà fins un collet, a la dreta d’ aquest trobarem el peu de via.

La via comença per una canal/díedre a la dreta del esperó.

La primera tirada comença per terreny descompost, però sanejat, tot i així cal anar en compte en no tirar pedres als companys, però poc a poc la roca millora i la part final de la tirada és per terreny amb bona roca i molt bonic.



La segona tirada, presenta uns primers metres molt verticals on es millor fer servir un pedal però aviat la paret perd verticalitat i et permet progressar en lliure, axó si, controlant les pedres on t’ agafes. Fem reunió en un petit replà , sota un desplom.

La tercera tirada és la més desagraïda, comença amb un flanqueig a la dreta amb roca molt trencada, (hi ha un pitó, però jo no l’ he vist) fins arribar a una línia de parabolts que no deixarem fins quasi entrar a la reunió. En aquest tram la roca es molt dolenta.

La reunió esta just superada una sabina decorada amb el cap d’ una cabra, jo portava una motxilla i entre les branques i la cabra m’ ha costat força entrar a la reunió . Aquesta reunió és incomoda però hi ha cinc parabolts que permeten espaiar-nos a nosaltres que anem tres.

La quarta tirada torna a ser bonica, primer un tram vertical que les dues primeres assegurances hem superat tibant de cinta, perquè es molt vertical i alguna pedra es de poca fiabilitat, però desprès tot i tenir que controlar , (com en tota la via), la consistència de les preses la progressió es senzilla fins la reunió que esta sota una sabina.

La darrera tirada comença amb un pas potent per superar una franja calcaria, aquest tram esta assegurat per un parabolt i un pitó, desprès cal superar la rampa cimera amb roca tirant a dolenta però molt ajaguda fins la sabina on hi ha instal·lat el ràpel.

Un ràpel de vint metres ens deixa en un collet, fi de l’ escalada, no de les dificultats.

La baixada per la canal és tot un repte, sobretot pel que va davant, sort de la corda!!!.

Acabada la canal, cal seguir les mateixes senyals que hem trobat a la pujada fins arribar al cotxe.

La via m’ ha agradat, i l’ entorn magnífic !!!. He conegut una zona nova i m’ he carregat els perjudicis que tenia sobre ella, segur que tornaré per provar alguna altre via, tot i que segurament patiré bastant més que en aquesta.

Ep !!!, de baixada una nova aturada a ca la Marisol per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................                   Ottawa Path

APERTURISTES...........                   Joan Vidal

COMPANYS DE CORDA................  Isabel Notivoli, Antonio Gomez

MATERIAL ..................................    15 cintes

DIFICULTAT................................    6a/Ae

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada