Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 2 de setembre del 2021

NI PEUR, NI SUEUR

 DIMECRES, 01 DE SETEMBRE

Aquest dimecres la nostra principal preocupació és fugir de la pluja i poder escalar sobretot desprès de les alarmants perspectives que ens dona la meteo.

Sortim l’ Isabel, l’ Antonio i jo. L’ Antonio esta fent la re entre desprès de passar per drassanes i cal fer el retorn amb suavitat.

Les meves propostes van des de la Costa Brava i Sud de França perquè diuen que serà on entrarà la pluja mes tard.

Finalment optem per anar a la Fulletera, una petita paret situada a peu de carretera i tocant el poble de Porte.

És una escalada molt suau , completament assegurada i amb una aproximació nul·la.

Sortim del Bruc a les 7,30 direcció Puigcerdà, i llàstima de haver de passar pel Túnel del Cadi que fa encarir la sortida, si no calgués pagar-lo, aquesta zona del Pirineu francès  seria una zona a visitar amb assiduïtat perquè no queda tant lluny i amb bona carretera.

Aparquem a Porta i desfem el quilòmetre de carretera fins on comença l’ escalada.

La roca d’ aquesta paret és granet negre força adherent , (si no esta mullat), però la gran quantitat d’ assegurances que hi ha , fa que sigui una escalada molt plaent.

El recorregut va buscant les franges de roca i els passatges més estètics, tot i que ens caldrà creuar algun tram herbat i relliscós, però res important i per seguir l’ itinerari tan sols cal seguir les assegurances que essent tant nombroses es veuen perfectament.

En el tram central més boscos, canviem les assegurances per a fites i punts de color fúcsia pintats, que ens ajuden a creuar una tartera.

Les dues tirades finals son les més estètiques, mantingudes i boniques .

Una vegada dalt cal baixar i tenim dues opcions, una amb marques fúcsia als arbres que ens porta a unes cordes fixes i a peu de via i una segona (que hem utilitzat nosaltres) que seguint marques de color groc ens porten fins un GR i al poble.

Una vegada acabada l’ activitat cal tornar a casa i ho fem per la Collada de Toses per no fer el túnel, però amb la parada obligada a Puigcerdà per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................    Ni peur , ni sueur

APERTURISTES .....................   Dominique Gliezes i Nicolas Bechemin

COMPANYS DE CORDA ..........  Isabel Notivoli i Antoni Gomez

MATERIAL ..............................   15 cintes

DIFICULTAT MÀXIMA................  IV+

1 comentari:

  1. Una bona opció per escalar força metres plàcidament, entre aquesta i la Gasoil, que vols que et digui, fins i tot la ni suor ni por la vaig trobar mes amntinguda, l'altre llevat dels passos puntuals la resta és més senzilla, punt a part mereix però la darrera tirada de la Gasoil, un deu.

    ResponElimina