DIMECRES, 02 DE FEBRER
Feia molts anys que veniem per aquestes contrades, un lloc molt tranquil però on la roca no es del tot compacte.
Fa un parell d'anys que el Joan va obrir la via Coronaindi però el record de la roca no la feia especialment atractiva de fer tot i que les vies equipades per ell son una assegurança de un bon treball.
O sigui que aquesta via la teniem a la llista de pendents, esperant que les cordades anteriors en ajudesin a tenir una via neta.
Avui ens hem decidit a fer-la i ens ajuntem el Genis, l'Antonio , la Isabel i jo.
Quan ens aturem a Oliana per esmorzar, no sembla que hagem escollit el millor dia per anar-hi, una espesa boira cobreix el cel i no veiem gens de Sol, no hi ha escletxes.
Però acabats d'esmorzar ja comencem aveure com la boira s'esquinza i podem intuir un cel blau per sobre.
Arribem al parquing de la Valldan ja tenim el cel completament net, però com que encara no hi toca el Sol, el fred es intens. Segur que al fer l, aproximació ens escalfarem.
Comencem l'aproximació i a l'altura de la bassa el Sol ja comença a escalfar i arribem a peu de paret ben calents.
La primera tirada comença per una placa amb petits bombos on les assegurances estan prou separades com per obligar-te a fer els moviments obligats, despres entrem en una fissura protegida per claus i finalment una entrada a la reunió completament sorrenca on no hauria anat pas malament tenir un troç de corda. Trobarem cinc parabolts i quatre claus a la tirada i la reunió la tenim sota un petit desplom.
La segona tirada comença amb un tram d'artificial que salva un tram de roca molt dolenta, superat aquest entrem en una feixa fins la base de la paret del ressalt següent, aquest amb millor roca on superarem un diedre encastament per arribar a la reunió a peus de l'impressionant mur de la tercera tirada. En aquesta tirada trobarem set parabolts i un pitó. La reunió es clarament reconexible per l'impressionat cap que hi ha penjat.
La tercera tirada és la més dificil de la via, però molt ben assegurada, amb passatges molt llargs si la fas en artificial i alguna sortideta en lliure. Tot depen del teu nivell . Trobarem onze parabolts i un pitó en el seu recorregut amb un final de tirada i reunió molt penjats.
La quarta tirada, surt en flanqueig a la dreta fins un petit desplom, aquest tram es pot fer mig en lliure i Ao, despres un tram vertical d'artificial fins arribar a un pitó on cal deixar l'estrep i sortir per la dreta per una rampa ben assegrurada fins la reunió, Aquesta bastant més comoda que l'anterior. A la tirada trobarem nou parabolts i un pitó.
La cinquena tirada , personalment és la millor de tota la via perquè et permet fer més trams escalant en lliure que en artificial i amb bona roca. Nosaltres l'hem pogut solventar amb un pas de Ae i un Ao, la resta es pot fer bé. Trobarem vuit parabolts i un pitó. La reunió la fem al final de la fissura sobre un gendarme amb un panorama fantastic sobre la zona i la via.
La sisena tirada és més suau però no es tant agraïda com l'anterior, tan sols te un tram més dificil a la meitat per superar un parell de “bombos “. Trobarem quatre parabolts a la tirada.
La setena i última tirada, és més facil, tan sols un petit ressalt on cal apretar per superar un desplom abans d'entrar en la darrera fissura/canal que ens deixa al cim.
Hem arribat al cim i ara cal cercar el cami de baixada, aquest no esta gaire definit però tenint clar on cal arribar es fa sense problemes.
La baixada, com que tan la Isabel com jo ja hem fet l'Esperó del Silenci, anem directes a les instal·lacions de rapel i arribem al terra sense problemes.
Una vegada al parquing, marxem directes a Oliana per fer un mos i una merescuda cervesa que avui amb la xcalor hem quedat deshidratats.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM DE LA VIA ..................................... Coronaindi
APERTURISTES..................................... Juan Vidal
COMPANYS DE CORDA........................ Isabel Notivoli
MATERIAL.............................................. 15 cintes, estrep
DIFICULTAT............................................ V+/Ae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada