VIA MAI TANT

 DIMECRES, 16 DE FEBRER

Avui teniem diferents propostes però aprofitant el bon temps, ens decantem per anar a Sant Honorat, on encara tenim molta feina a fer, sobretot amb les darreres obertures que hi ha per la zona

Serem tres, la Isabel el Joan i jo i com sempre a més de la trobada al Bruc, fem l'aturada per esmorzar a Oliana per acabar de definir el nostre objectiu.

Tant el Joan com jo tenim a la llista de pendents la via d'en Remi , la “Mai tant”, que des de que varem fer la via “Petit Xaman” i vaig veure la fotogenica darrera tirada, vaig posar-la a la llista de pendents.

Amb el cotxe del Joan hem decidit pujar fins a dalt en lloc de quedar-nos a la masia de “ Can Torrent”, (cal un cotxe alt i potent per pujar fins dalt).

Començem a caminar i la fredo es fa notar tot i que no dura gaire, al Coll de Mu ja ens toca el Sol i escalfa ........

Per arribar a peu de via, dubtem un xic, però amb intuició i cercant el tram de bosc més net aviat estem a peu de via de l'aresta Peramola i d'alla a peu de via nostre, no hi ha gaire troç.

La primera tirada, és estranya, uns posos que fem amb A0 perquè la quantitat de molsa que hi ha a la paret no donen gens de seguretat, despres un tram relliscos amb herbes i terra en deixa a peu d'un segon mur, també amb molta molsa però aquesta ja més seca, un parell de passatges amb pedres grans ens porten a una rampa sobre la que comença un tram d'artificial on el més dificil es deixar l'estrep i sortir . Segueix una rampa facil fins la reunió. Trobarem 10 parabolts ben repartits en els diferents trams .

La segona tirada no presenta gaires problemes, veiem un parabolt uns metres per sobre de la reunió per protegir un tram vertical i despres en diagonal a la dreta a cercar un segon parabolt que protegeix un altre resalt, despres facil fins la reunió.

La tercera tirada es de les mateixes caracteristiques que l'anterior, un tram vertical al començar, (protegit amb tres parabolts) i despres rampa fins la reunió.

La quarta tirada es com les dues anteriors, un xic més homogenea, on trobarem un resalt al començar i un al final, poc abans d'arribar a la reunió. Hi ha un parabolt a cada resalt.

La cinquena tirada, és la més potent i mantinguda. Puja en lleugera diagonal a la dreta amb un primer tram assequible però a partir del tercer parabolt, hi ha un tram on cal forçar la maquina. Dos passos d'artificial llarg per situar-te sobre una pedra i per sobre una excursió considerable per anar al seguen parabolt, bons cantos però molt vertical.

La tirada segueix en tendencia a la dreta per anar fins l'aresta i tornar a la placa de l'esquerra a l'altura d'una petita vauma, despres seguir recte al cim per roca mes aviat discreta i petita fins la reunió del cim.

Una vegada al cim, dubtem si baixar per la canal de l'aresta Peramola que veiem aprop nostre o anar a cercar el cami de baixada normal. Ens decantem per la segona opció i tornem a fer la llarga però plaent tornada al Coll de Mu.

Com tenim el cotxe a dalt s'ens ha fet més curta la tornada. Ara directes a Oliana per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................................. Mai tant

APERTURISTA................................. Remi Bresco

COMPANYS DE CORDA ................ J. Asin i I. Notivoli

MATERIAL......................................... 15 cintes, estrep

DIFICULTAT...................................... V+/Ae