DIUMENGE, 13 DE FEBRER
Avui és un dia insegur, meteorologicament parlant, i no tenim gaire clar on podrem escalar però hem quedat amb la colla de Vilafranca i malgrat el temps sortirem igual.
Com tenim per costum, ens trobem a Jorba per acabar de decidir el nostre desti. Com que tenim que pasar a recollir al Benja per Ponts ens decantem per pujar al Alt Urgell i fer quelcom per la zona. Però a Oliana esta caientuna riona que sembla que va per llarg i segur que no ens deixara fer res. Canvi de plans !!!.
Finalment decidim baixar a la Noguera i quedar-nos on veiem que el temps sigui millor.
Arribem a Artesa i el Sol esta guanyant la partida.
Finalment decidim anar a Alos de Balaguer i ens decantem per la zona del picnic que te poca aproximació, per si tenim que tornar corrents al cotxe.
Aqui fem dues cordades, l'Angel el Benja i en Toni aniran al Esperó de la Martina i el Pere , la Isabel i jo escollim la via “La Ferrreteria” al Sector d'en Solà.
L'aproximació és molt curta i evident, comença per un caminet situat uns cinquanta metres abans del parquing i esta marcat per una fita, (el cami esta molt fresat).
A peu de via en un gran diedre que forma la paret, estem rodejats de vies però no cal ser gaire espavilat per veure quina es la que ens interssa.......... per les altres no ens aixequem ni del terra !!!.
La primera tirada comença amb una placa “slap” que és més dificil del que sembla i despres s'enfila per una fissura/bavaresa fins un arbre. Aquest tram és pot fer en lliure si tens uns braços com el popeye, però nosaltres hem fet un A1 com una casa, (dic A1 perquè en dos alejes, hem posat un Alien groc i un camalot del 0,75). Despres superen el arbre fent el tarzan i per una rampa bruta arribem a la reunió, (just a l'entrada d'una gran balma). A la trirada trobarem unes quinze assegurances, i a la fissura(bavaresa admet el que vulguis posar-li de flotants mitjans).
La segona tirada, comença amb un tram molt brut de molsa i trencat,(nosaltres l'hem escaquejat per la dreta) fins un parabolt. Despres s'enfila per un pilar on la llastima és la poca qualitat de la roca i la quantitat de terra que hi ha a les preses. Hi ha un tram intermig que hem fet un A0 perquè era molt vertical i amb roca dolenta, cal arribar fins un arbre i la reunió la trobem uns cinc metres per sobre. Trobarem onze assegurances en el recorregut i poques possibilitats de posar-ne més.
La tercera tirada, la roca millora i molt, primer ajaguda però despres agafa una aresta de roca bona que no deixem fins el cim. Trobarem deu assegurances en el recorregut, suficients per la dificultat de la tirada.
La baixada la fem caminant per un corriol poc marcat que surt en direcció al poble i baixa fins la pista.
Veient com a començat el dia, ens donem per satisfets amb l'escalada que hem fet i marxem a Artesa per fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM DE LA VIA..................................... La Ferreteria
APERTURISTES .................................. Pepet i Maria
COMPANYS DE CORDA....................... I. Notivoli i P. Giró
MATERIAL............................................. 15 cintes, estrep i alien Groc i Camalot 0,75
DIFICULTAT .......................................... V+/A1
Son les Roques Prenyades d'Alós a tot li dieu Serrat del Poll....
ResponElimina