DISSABTE, 26 DE MARÇ
La previsió del temps no es gaire bona per dissabte, però és l'unic dia que puc sortir , o sigui que cal aprofitar-ho !!.
Amb la Isabel parlem d'anar al Solsones on sembla que el temps aguantara fins el migdia i li proposo anar a la paret de la Batalla per fer un parell de vies molt properes.
La idea inicial és fer la via “Escaladors Bucolics” i despres , una vegada tastada la pedra posar-nos a la via “ Llamp de llamps”.
Són dues vies paralel·les pero amb una concepció completament diferent, la primera assegurada per no passar por i la segona amb les assegurances justes per no dir escaduceres.
La primera aturada la fem al frankfurt de Solsona per esmorzar i despres directes al parquing on deixarem el cotxe, on per cert ja hi ha un cotxe. Tot i que no veurem als seus ocupants ni els sentirem.
Per anar a la via “ Escalador Bucolics” cal fer la mateixa aproximació que per anar a la unica via que he fet d'aquesta paret, la via “ Xermi”.
Poc abans d'arribar als arbres on acaba aquesta via , cal seguir unes fites que s'allun yen a la dreta i segueixen baixant fins arribar a un altre grup d'arbres. Aqui deixem les motxilles i ens preparem per fer els rapels.
Aqui ja ha començat a torçar-se el dia, la corretja on porto la camera fotografica s'enganxa i es trenca, començant aquesta a rodolar pendent avall. La camara fotografica s'acaba de suicidar!!!.
Nosaltres, baixem darrera d'ella, però amb rapel!!!.
Primer un rapel, que mirant si veig la maquina enganxada, em salto la primera reunió i arribo a la següent , ( una piulada diu que la reunió esta muntada superats els seixanta metres i jo en dono fe). Millor fer un rapel de trenta i un altre de trenta cinc perquè les cordes no arriben i m'ha calgut improvisar per no quedar-me sense cordes.
Amb aquesta experiencia, la resta de rapels els hem fet de reunió a reunió.
A peu de via, he trobat la maquina de fotografiar, però no cal dir amb quin estat, uuff !!!.
Per sort anava dins la funda i els bocinets han quedat recollits.
Ara toca pujar.
La primera tirada amb roca humida però bona ens deixa en un primer replà. Aquesta tirada esta assegurada amb quatre parabolts.
La segona tirada, és una rampa on no hi ha cap assegurança, es facil i tan sols cal vigilar les pedres on agafar-te i procurar no tirar-ne al company de la reunió.
La tercera tirada, és la tirada més dificil de la via, un flanqueig ascendent a l'esquerra per anar a cercar el lloc on la paret és més factible i despres canvi de direcció a la dreta per anar a cercar la linea de rapels on trobarem la reunió. Trobarem vuit assegurances a la tirada.
La quarta tirada comença amb un tram vertical i despres va sortejant balmats fins arribar a la reunio que m'he saltat baixant, hi ha quatre assegurances a la tirada.
La cinquena tirada és llarga però facil, trobarem tres assegurances. Nosaltres hem saltat la darrera reunió i hem fet reunió als arbres on tenim les motxilles.
La primera intenció era tornar a baixar i fer la “ Lamp de llamps” però despres del pal de la maquina, decidim deixar-ho per a una propera visita.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM................................... Escaladors Bucolics
APERTURISTES............... F. Panyella, J. Baraldes
COMPANYS DE CORDA .. Isabel Notivoli
MATERIAL ...................... 10 cintes
DIFICULTAT..................... V
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada